El Parlament Europeu ha fixat aquest dimecres la seva posició en relació amb la intel·ligència artificial abans d'iniciar les negociacions amb la Comissió Europea i el Consell de la UE per aprovar la primera llei comunitària sobre aquesta matèria, una iniciativa pionera al món. Amb 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions, els eurodiputats s'han oposat al reconeixement facial massiu en espais públics com a mètode de vigilància i han reclamat la regulació de sistemes com ChatGPT.
La normativa qualifica d'alt risc tota una sèrie de sistemes d'intel·ligència artificial amb usos molt específics que només es podran introduir al mercat si respecten els drets fonamentals i els valors de la UE.
El Parlament Europeu vol prohibir la vigilància biomètrica
Mentre que l'executiu de la UE i els 27 aposten per permetre la vigilància biomètrica en casos específics i sota autorització d'un jutge, els eurodiputats reclamen la seva total prohibició, ja que consideren que suposa un "risc inacceptable". Així, volen prohibir els sistemes de categorització biomètrica que facin ús de característiques "sensibles" —com ara el gènere, l'ètnia, la religió o l'orientació política de cada persona. També, els sistemes policials predictius o els sistemes de reconeixements d'emocions usats en la gestió de fronteres, llocs de treball o institucions d'ensenyament; així com el rastreig indiscriminat d'imatges facials tretes d'Internet o de circuits tancats de televisió per crear bases de dades de reconeixement facial, perquè violen els drets humans i el dret a la intimitat.
En paral·lel, l'Eurocambra vol incloure els sistemes d'intel·ligència artificial dins la classificació que inclou les aplicacions "d'alt risc", ja que considera que poden provocar "danys significatius" en la salut, la seguretat, els drets fonamentals o el medi ambient. Tampoc en quedaran exemptes del llistat aquelles eines d'IA que s'utilitzen per influir en l'opinió dels votants i els resultats de les eleccions i els sistemes de recomanacions que utilitzen aquelles plataformes de xarxes socials amb més de 45 milions d'usuaris.
En aquest sentit, el Parlament Europeu vol que els desenvolupadors de sistemes generadors d'IA —com per exemple ChatGPT— demostrin que han reduït els riscos i que compleixin amb una sèrie de requisits de transparència. En el cas de la generació d'imatges falses, els anomenats deep fakes, els eurodiputats exigeixen que s'especifiqui que el contingut s'ha manipulat mitjançant intel·ligència artificial. En qualsevol cas, els europarlamentaris han volgut deixar clar que la seva posició no pretén frenar la innovació i aposten per la creació del que es coneix com a 'sandboxes', entorns en la vida real establerts per les autoritats públiques per testejar la intel·ligència artificial abans d'implementar-la.