85 anys després de l'aixecament militar que va suposar el tret de sortida de la Guerra Civil a Espanya, 400 persones es van aplegar ahir davant del monument de la Batalla de l'Ebre a Tortosa. Convocats per la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes els participants a la concentració exigien la retirada de l'escultura, la qual estava programada per ahir i que s'ha endarrerit sine die arran d'una decisió judicial.
El monument forma part de l'skyline de Tortosa des de 1966. De 45 metres d'alçada, està col·locat sobre una de les pilastres que sustentaven el pont de la Cinta, el qual va ser volat pels republicans l'abril de 1938. L'escultura, obra de Lluís Maria Saumells, va ser inaugurada pel dictador Francisco Franco el 21 de juny d'aquell any per celebrar els 25 anys de la Batalla de l'Ebre i originàriament es titulava Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro. Malgrat els seus orígens, la possibilitat que sigui traslladat de la seva ubicació original divideix els veïns de la capital del Baix Ebre. Per què?
El Govern anuncia la retirada
"Fem tard: són els nostres deures pendents", avisa en declaracions a ElNacional.cat Ester Baige, portaveu de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, assenyalant els 45 anys des de la mort del dictador. L'activista lamenta que després d'haver aconseguit el consens polític, una decisió judicial endarrereixi la retirada del monument. "Tenim una important desmemòria històrica i col·lectiva", alerta, alhora que assenyala que la seva retirada respon a la llei de memòria històrica de 2007.
Manifestació de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes / ANC Tortosa
El 20 de novembre de 2020 el Govern de la Generalitat va posar data a la retirada del monument franquista de Tortosa. Ho va fer durant la visita dels aleshores vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, on també van explicar que l'executiu català assumeix el cost de les obres, 200.000€, malgrat que l'Estat és el propietari de l'escultura. "El monument volia que les víctimes acotessin el cap i en una democràcia això és absolutament intolerable", va justificar Aragonès.
Una retirada que el Govern havia escollit materialitzar ahir, 18 de juliol, aprofitant el simbolisme de la data, però que ha quedat postergada i sense data per ordre judicial. Tot i això, a principis de juliol el jutjat contenciós-administratiu número 2 de Tarragona va resoldre aturar-ne el desmuntatge de manera cautelar a petició del Col·lectiu per a la reinterpretació del monument de la Batalla de l'Ebre (Corembre).
Segons informa l'ACN, la jutgessa va donar la raó a Corembre en considerar que la sentència pendent del Tribunal Superior de Justícia sobre la descatalogació del monument fa que aquesta no estigui 100% confirmada i per tant es podria revertir la decisió. Si el monument no està descatalogat correctament per una modificació puntual del Plan d'ordenació urbanística municipal (POUM), no es pot retirar. A més a més, la magistrada també preveu difícil la restitució del monument un cop retirat, ja que s'han de tallar les diverses peces metàl·liques i suposaria un cost important per la complexitat de les obres.
Davant la mesura, el Departament de Justícia, ara encapçalat per Lourdes Ciuró, va anunciar que interposaria un recurs d’apel·lació davant del TSJC el qual encara s'ha de resoldre. A més, ha indicat que l'endarreriment suposarà allargar el procés un any més, ja que els treballs de retirada s'han de realitzar quan el cabal del riu és baix, és a dir, a l'estiu.
Referèndum de 2016
Corembre justifica la seva petició agafant-se a la consulta popular impulsada per l'Ajuntament de Tortosa amb l'objectiu de decidir el futur del monument. Un referèndum veïnal que es va promoure després que al Parlament de Catalunya prosperes una votació que instava al consistori a retirar-lo. Amb gairebé un 70% dels vots els veïns van optar per fer-ne una reinterpretació.
Una decisió que en declaracions a ElNacional.cat Joan Otero, portaveu del col·lectiu, justifica pel fet que per la majoria de tortosins no el veuen com monument franquista, sinó que forma part del paisatge diari de la ciutat. Així mateix, assegura que la seva retirada no es pot justificar en la llei de memòria històrica, ja que ja s'han retirat els elements en referència al franquisme més significatius.
Concretament, el 1986 es van eliminar el víctor, adoptat com a emblema personal de Franco, i les inscripcions "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz"" i una altra que deia "A la promoción Ebro de la Guardia Civil". Posteriorment, el 2008, es van treure les plaques que commemoraven la inauguració de l'escultura per part de Franco. Amb tot encara resten una gran creu metàl·lica de dotze metres, que recorda els morts a la batalla i una àliga de ferro desplegant les ales, que originalment sostenia el víctor.
Àliga del monument franquista de Tortosa / ACN
Aposta per la reinterpretació
Fent cas al referèndum popular, Corembre aposta per la reinterpretació del monument. "És un monument de l'etapa franquista, però es pot convertir en un punt de reencontre, té moltes possibilitats a escala turística, històrica i és obra d'un autor reconegut internacionalment", argumenta Otero.
Amb tot, reconeix que ara mateix no tenen una proposta concreta per la reinterpretació, cosa que justifiquen pel fet que el col·lectiu sorgeix en un moment d'urgència després que l'Ajuntament descatalogui el monument. Sobre per què no s'han emprès accions en aquest sentit abans, en resposta al referèndum, assenyala el consistori.
Baiges, però, explica que la reinterpretació mantenint el monument a la via pública és impossible. "L'escultura significa el que significa i encara hi ha símbols vinculats al nacionalcatolicisme, mantenir-la significa blanquejar el franquisme", afirma. Des de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes s'aposta per retirar el monument i crear un centre per la seva interpretació que permeti explicar amb detall la història de l'escultura. Sobre per quin element s'hauria de substituir, assenyala que no és la missió de la comissió decidir-ho, però que en principi veuen bé la proposta de l'Ajuntament d'instal·lar una passarel·la i recuperar la missió original de la pilastra.
Imatge principal, monument franquista de Tortosa / ACN