El setge a conductors incívics s’ha estès, finalment, a conductors de patinets o d’aparells que s’engloben en els anomenats Vehicles de Mobilitat Personal (VMP), que davant la seva creixent irrupció a les ciutats i la seva diversitat han creat greus problemes de seguretat i sinistralitat vial. Els vianant són les principals víctimes, especialment la gent gran, i en alguns casos han resultat ferits greument o morts. El fiscal de sala coordinador de Seguretat Vial, Bartolomé Vargas, va dictar l’estiu passat un ofici a totes les policies locals de l’Estat espanyol per perseguir els conductors de patinets que infringeixin la llei de seguretat vial, un cop s'han diferenciat els tipus vehicles. Des de llavors, la fiscalia de Barcelona i la seva demarcació ha rebut un augment d’atestats policials on es denuncien conductors de patinets. Es preveu que els primers judicis contra ells es celebrin al març o l’abril.
Fins ara, des de la fiscalia de Barcelona, com la majoria, s’arxivaven les denuncies menys greus contra conductors de patinets davant la falta d’una normativa clara. La modificació del Reglament General de Circulació (2003) i del Reglament General de Vehicles(1998), feta el novembre de 2020 per adaptar-los a la normativa europea (en vigor ja des del 2013!), va aclarir quins d’aquests aparells poden ser considerats ciclomotors o vehicles a motor, fet que fins ara provocava confusió i inseguretat jurídica. Amb aquesta actualització, tot i que per alguns experts asseguren que es podria haver fet més detallada i acurada, el fiscal va dictar la nova ordre a les policies locals (l'anterior sobre patinets era del 2018) per tal que els agents “exercitin amb major rigor les facultats de supervisió amb controls d’alcohol i drogues, sanció, retirada i depòsit dels VPM i bicicletes en els supòsits legals que infringeixin els preceptes de la llei de Seguretat Vial”.
Diferències entre VMP i un vehicle a motor
En l’ofici i l'elaborada circular 2/2021, el fiscal coordinador de Seguretat Vial defineix els diferents aparells de mobilitat, fins i tot inclou fotos, on declara que els VMP promouen “una mobilitat sostenible urbana”, però hi afegeix que cal resoldre “la pertorbació” de seguretat que generen actualment. El Vehicle de Mobilitat Personal (VMP) és defineix com “un vehicle d’una o més rodes dotat d’una única plaça propulsat exclusivament per motors elèctrics que poden proporcionar al vehicle una velocitat màxima per disseny compresa entre 6 i 25 km/h. Només poden estar equipats amb un seient si estan dotats de sistema d’autoequilibri”. Hi afegeix que es descarta considerar VMP els vehicle sense sistema d’autoequilibrat i amb seient, els concebuts per competició, i els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. A efectes penals, indica el fiscal, els VMP no es poden considerar vehicles a motor i per tant no se’ls pot aplicar els delictes contra la seguretat vial, però sí han de ser controlats si infringeixen la llei de seguretat viaria. També queden exclosos de considerar-se vehicles a motor: els hoverboard o balance soocter, els segway, els airwheel, la majoria dels quals no té seient o tenen una sola roda.
Per contra es consideren ciclomotors els vehicles que pertanyen a la categoria L1e, que són vehicles de dos rodes amb una propulsió elèctrica i una potencia nominal continua màxima no superior a 4000w i velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h. També tenen consideració de ciclomotors la categoria L1eB, que són la majoria dels patinets que circulen pels carrers. Tots ells constitueixen “amb claredat instruments típics dels delictes ” inclosos en la seguretat vial, afirma el fiscal Vargas. Hi precisa que les normes penals “només es podran aplicar en els supòsits que s’excedeix la velocitat d 25 km/h”.
Vehicles “trucats”
En l’ofici, també es detalla els problemes que poden existir en el cas de vehicles fabricats de forma artesanal o de vehicles homologats als quals es modifiquen les característiques tècniques, s’anul·len els limitadors fixats pels fabricants, o s’augmenta la potència i la velocitat, com s’ofereix actualment per internet. Precisa que com aquests aparells així fabricats, modificats o “trucats” si no es troben en cap de les exclusions de la norma i fora del reglament europeu de 2013 podrien ser assumits en la categoria de ciclomotor L1e-B o motocicleta L3e. En aquest cas, el lfiscal demana que no només es comparin amb altres models existents a internet, si no que caldrà fer un informe pericial de les seves característiques. També precisa que si són vehicles no homologables ni matriculats que tenen vetat l’accés a la circulació a les vies públiques, s’haurà de valorar que es demani el seu decomís, en considerar-lo instrument del delicte i per tal d’evitar la reiteració delictiva. El fiscal fins i tot indica a les policies locals que si tenen informació d’establiments comercials en els que es venguin vehicles no homologats sense les degudes instruccions i explicacions vers les seves característiques i de funcionament, remetin un informe al fiscal delegat.
El conductor i l’error de prohibició
La fiscal delegada de Seguretat Vial a Barcelona, Isabel López, afirma que actualment hi ha “un degoteig constant” d’atestats policials sobre infraccions de conductors de patinets que arriben a les fiscalies, arran de l’ofici del fiscal coordinador de l’estiu. Des de la fiscalia no poden detallar xifres ja que continuen amb un sistema informàtics obsolet (GIF), en el qual per exemple no poden extreure dades per diferenciar quins delictes contra la seguretat vial són causat per un un conductor de patinet o d’un altre vehicle. La majoria de fiscals responsables d’àrea a Barcelona, encara es veuen obligats a realitzar les seves memòries comptant de forma manual certs delictes concrets per avaluar la seva tendència, com ara els responsables de les àrees de delictes informàtics, delictes d’odi i de seguretat vial i estrangeria.
López afegeix que fins ara, la manca d’una normativa clara provocava que pocs processos penals contra conductors de patinets tiressin endavant i que des de la mateixa fiscalia no s’impulsaven quan el conductor al·legava que desconeixia les característiques de l’aparell o la normativa en vigor. És el que tècnicament es diu l’error de prohibició, i per tant no es podia reclamar responsabilitats penals a conductors infractors. Amb el reglament actualitzat el 2020, el fiscal Vargas, exposa que ara s’ha de ser més exigent amb el conductor i que aquest no pot al·legar desconeixement de la norma, com ara conduir sense el permís obligatori si són patinets que es poden equiparar a la categoria de vehicles a motor.
El fiscal precisa que inicialment i davant la proliferació d’aquestes “noves formes heterogènies de mobilitat” i que a tot s’anomenava VMP va generar “un indubtable confusionisme sobre la catalogació de cada un d’aquests vehicles”, que també han fomentat certs comerciants, i permetia aplicar l’apreciació de l’error previst en el Codi Penal. No obstant això, afegeix que amb el pas del temps i la publicació de diferents instruccions de la Direcció General de Tràfic (DGT), les sentències així com l’ofici de la fiscalia i la promulgació de normes vigents en què es defineix clarament què són els VMP, “han aclarit el desconcert regnant en la matèria”, per això l’apreciació d’error d’aquests usuaris d’aquests mitjans de mobilitat ara “s’han de veure reduïdes”, i destaca “la necessària obligació del subjecte” d’ informar-se del tipus de vehicle que condueix. Per aclarir aquest extrem, el fiscal proposa que en la investigació es cerqui on s’ha comprat el vehicle, les factures i si hi havia instruccions per evitar un eventual frau generador d’error en el consumidor.
Una botiga de patinents elèctrics / Sergi Alcàzar
Delictes i retirada de VMP
El fiscal recorda que la principal sinistralitat en les ciutats és la dels vehicles a motor, i els ciclistes, els conductors de VMP i els vianants formen part del grup de col·lectius vulnerables. Per això, insisteix que en vies urbanes ha d’aconseguir-se que la velocitat màxima sigui de 30km/h, com fixa el real decret de 2020. També reitera que els usuaris de VMP “estan subjectes al compliment de la Llei de Seguretat Vial”. I recorda que quan circulen per la calçada tenen “deures normatius”, com els ciclistes, com ara obeir les senyals de circulació. Fins i tot, afirma que és obligada la retirada i dipòsit del VMP, si s’ha produït una situació de risc per a vianants. També planteja aquesta opció si la perillositat és per les indegudes condicions del VMP, i cal la seva immobilització.
Per la seva part, els conductors de patinets considerats ciclomotors o vehicles a motor estan subjectes al Codi Penal quan es detectin que condueixen amb excés de velocitat punible, sota la influència de l’alcohol o les drogues o de forma temerària, que està recollit en els articles 379 al 381 del Codi Penal. La vida i la integritat física de les persones són els béns jurídics protegits. El fiscal precisa que en el cas de lesions imprudents (art.152 CP) s’ha d’instruir un atestat quan es constata la velocitat superior a 60 km/h en els supòsits de velocitat genèrica de 30 km/h. També detalla que en el cas de conducció per excés de velocitat (art.379.1 CP), del qual sosté que “es detecta una alta impunitat en l’àmbit urbà”, aquest delicte es comet a partir d’una velocitat superior a 90 km/h.
En el cas d’atropellaments de vianants, el fiscal indica que "els usuaris de VMP poden ser subjectes actius dels delictes d’homicidis i lesions imprudents" (art.142 i 152 CP). També es considerarà greu si es vulneren les regles de trànsit, com ara circular per zona de vianants, que no sigui el carril bici, o conduir sota els efectes de l’alcohol. Fins i tot, la falta de perícia del conductor pot ser considerat una imprudència greu. El mateix s’afirma dels ciclistes.
Atestats
En l’ofici, el fiscal indica que els agents que facin els atestats han de fer constar un informe o estudi sobre les característiques tècniques del vehicle, i que les remetin al fiscal delegat de Seguretat Vial. En aquest sentit la responsable de l’àrea de Seguretat Vial de Barcelona, la fiscal Isabel López, també demana als agents que facin constar si el conductor ha estat anteriorment denunciat per la via administrativa. El fiscal Vargas detalla també s’ha d’aixecar atestat quan es condueixi de forma temerària (art.380 CP), que posi en perill la vida de ciclistes, usuaris de VMP i també de vianants.
Un conductor de patinet a la vorera, fet sancionable si no es va pel carril bici / Sergi Alcàzar
L’assegurança obligatòria
Pel fiscal Vargas, la circulació sense assegurança “és revelador d’una greu irresponsabilitat” en l’àmbit urbà pel que fa a les VMP. Actualment, a l’Estat espanyol no és obligat tenir una assegurança per conduir un VMP. Hi ha ajuntaments que sí ho exigeixen a les empreses que lloguen aquests vehicles o a les empreses de repartiment que els usen. La Direcció General de Trànsit (DGT) estudia fer l’assegurança obligatòria ben aviat, sense penalitzar la implantació d’aquest mitjà de mobilitat sostenible.
La Llei de Seguretat Vial atribueix als ajuntaments competències i deures d’actuació, i pel fiscal Vargas “és imprescindible per a la convivència harmòniques de tots i per la mobilitat sostenible, que les policies locals exercitin les seves facultats amb el major rigor”. I que s’alerti a la fiscalia de Menors, en els casos de risc per a ells si van en aquests vehicles amb més d’una persona. Des de l’Ajuntament de Barcelona recorden que van aprovar l’ordenança municipal de les VMP abans que s’actualitzés el reglament estatal del 2020. També han fet diferents campanyes de sensibilització i control des de la Guàrdia Urbana.
El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que, en no tenir competències legislatives, “està treballant un dossier tècnic de recomanacions” perquè pugui ser una guia per als consistoris que tenen competències per realitzar les ordenances sobre els VMP, a més de formació bàsica als usuaris. Pel que fa a l'assegurança, indica que cada municipi pot exigir-la o no. La majoria d'usuaris de VMP desconeix la normativa, segons un estudi del RACC.
L’educació i la formació dels usuaris de Vehicles de Mobilitat Personal com dels de bicicletes respecte les normes vials de les ciutats són la clau, segons els operadors. El fiscal Vargas també proposa que els usuaris d’aquests vehicles acusats per homicidi i lesions en accidents per imprudència greu siguin també condemnats a fer cursos de formació i aprenentatge, i que es vetlli perquè els facin. “Ens falta molt, però hi ha un canvi de política de persecució d’aquestes infraccions”, afirma la fiscal Isabel López, que també aposta perquè hi hagi un canvi en la societat per exigir a aquests usuaris el compliment de les normes. López també és una defensora de fer obligatòria l’assegurança en els VMP, i així mantenir la màxima dels delictes de trànsit, de que són els únics, on la víctima o els seus familiars cobren una indemnització davant la obligatorietat de l’assegurança en els vehicles.
Un carril bici de Barcelona / Sergi Alcàzar