El llibreter neonazi Pedro Varela Geiss s’ha emparat en la llibertat d’expressió i el dret a escollir per justificar la venda de llibres que promouen idees supremacistes davant el tribunal de la secció 6a de l’Audiència de Barcelona, que el jutja des d’aquest dimarts per difondre l’odi al diferent. “A Espanya no prohibeixen llibres els segresten; és incivilitzat, mentre a estats totalitaris com Alemanya fan llista de llibres prohibits”, ha declarat Varela, que només ha contestat a les preguntes del seu advocat, José Luís Goméz. Varela també s'ha defensat dient que venia llibres "diferents i interessants que no volia la competència" a estudiants i que feia signar als compradors que era la seva responsabilitat.
La Fiscalia del servei d’Odi i Discriminació demana per a Pedro Varela 12 anys de presó per dos delictes contra els drets fonamentals i per ser el líder d’un grup criminal, dedicat a la venda de llibres que fomenten el racisme, l’homofòbia i justifiquen l’Holocaust nazi, a través de l’Associació Cultural Editorial Ojeda, entre els anys 2006 al 2016. L’Ajuntament de Barcelona i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya i Moviment contra la Intolerància són acusació particular contra Varela. La Fiscalia també demana 8 anys per a quatre persones que treballaven amb Varela. Un d’ells ha declarat que només editava les portades dels llibres del llibreter.
Humanista i catòlic
És el quart judici a Varela per difondre idees que neguen l'Holocaust i fomenten la discriminació. En la seva declaració, Varela ha seguit justificant-se: "Si El Corte Inglés o La Casa del Libro venen Mi lucha no és delicte, però si ho faig jo, sí." I s'ha definit com un "humanista convençut i un catòlic", i ha afegit: "Cal estimar a tothom, fins i tot al teu enemic, i a la Fiscalia i a les acusacions". Amb tot, ha assegurat que a l’estat espanyol “hi ha inseguretat jurídica”. Varela també ha criticat els Mossos perquè sosté que van agafar llibres de la seva casa, personals, i no per vendre. El judici continua dimecres amb la declaració de la resta d'acusats.
Qüestió inconstitucional
En les qüestions prèvies, José Luis Gómez, advocat de Varela, ha afirmat que el llibreter està emparat per la llibertat d’expressió, que hi ha “una col·lisió de drets i contra la llibertat d’expressió” i ha demanat al tribunal que presenti una qüestió d’anticonstitucional pel delicte d’odi (l’article 510.1 del Codi Penal). Ha afegit que si continua el judici, cal expulsar del procediment 11 llibres perquè no van ser agafats pels Mossos en el escorcolls.
L’advocat Óscar Vicario, de la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya i Moviment contra la Intolerància, que exerceix l’acusació particular, ha afirmat que aquest tema de l'anticonstitucionalitat ja està resolt i precisament amb una causa contra Varela. En concret, el Tribunal Constitucional, el 2008 i el 2010 va dir que “negar l’Holocaust no és delicte, però sí justificar-lo i enaltir-lo”, i en el judici és aquest segon supòsit. El mateix ha afirmat l’advocat en nom de l’Ajuntament de Barcelona, que també exerceix l’acusació particular.
Un altre dels advocats de defensa també ha demanat que es presenti la qüestió d’anticonstitucional pel mateix delicte perquè el Tribunal Constitucional es va pronunciar sobre el delicte 607 i no el 510.1 en el sentit de “la incitació indirecta”. “El meu client només dissenya portades de llibres”, ha assegurat.
Per la seva part, la fiscal Marta Glória López, s’ha oposat que el tribunal presenti una qüestió d’anticonstitucionalitat i ha citat sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal Suprem que afirmen que “no és necessari una crida directa a cometre un delicte, sinó amb amenaces i justificació del genocidi” n’hi ha prou. El tribunal ho decidirà al final.