Les processons són una manifestació lligada a la tradició religiosa durant la Setmana Santa que, igual que els viacrucis i les representacions de la Passió, si bé s’associen generalment amb Andalusia, també compten amb un arrelament històric a Catalunya. Són moltes les ciutats i pobles del país que celebren esdeveniments populars, dijous, Divendres Sant, dissabte i Diumenge de Rams. Aquest matí s'ha celebrat una de les més populars, la processó que organitza la Confraria 15+1 de l'Hospitalet, que ha comptat amb la participació de 400 persones, i milers l’han pogut seguir pels carrers dels barris de Pubilla Cases i la Florida. La processó Confraria 15+1 és una de les més multitudinàries de Catalunya de les que es consideren laiques i se celebren al marge de l’església, i ha estat encapçalada per l’alcaldessa de l’Hospitalet, la socialista Núria Marín.
 

📷Les millors imatges d'una de les processons de Divendres Sant més emblemàtiques de Catalunya


La processó de la Confraria 15+1 a l’Hospitalet

La processó ha començat a dos quarts de nou del matí de la seu de la Confraria a la plaça de la Bòbila, des d’on ha sortit els passos de Jesús de Natzarè i la Mare de Déu dels Dolors, per fer un recorregut ha de finalitzar al mateix indret cap a les tres de la tarda. A dos quarts de nou del vespre, la Confraria, que compta amb més de 700 socis, tornarà a sortir de nou als carrers amb el pas del Crist de l’Expiació. Aquest dissabte la Confraria farà el recorregut del Sant Sepulcre i Nostra Senyora de la Soledat, mentre que Diumenge de Rams sortirà a les 10 hores el pas que representa l'Entrada de Jesús a Jerusalem, la popular Borriquita. A la tarda, a partir de les 18 hores, serà el torn del pas del nostre Pare Jesús Ressuscitat i Nostra Senyora dels Remeis, amb la que finalitzarà tota una setmana de processons. Aquest  any, la Confraria ha fet arranjaments en els vestits d’algunes de les imatges, com el pas de la Mare de Déu dels Dolors i la Nostra Senyora de la Soledat. També s'han renovat els cirials en què les padrines que acompanyaran als passos que portaven les seves veles.

La processó de la Confraria 15+1 té una llarga tradició de prop de 50 anys, des que va començar a organitzar-la en els anys seixanta, de la mà d’un grup de devots veïns de l’Hospitalet d’origen andalús que van voler seguir la tradició dels seus pobles i ciutats. La parròquia de la zona es va oposar a reconèixer, i per això, van acabar organitzant la processó al marge de l’església. La processó ja s’ha convertit en patrimoni de la ciutat i, com reconeix l’alcaldessa Núria Marín, “és una tradició arrelada que ens convida a compartir i gaudir de la família i els amics en uns dies de festa i de convivència".

A l’Hospitalet, una altra confraria, la Mare de Déu de l’Amargor, també organitza una processó, en aquest cas el dissabte 30 de març. Les imatges de la Mare de Déu i del Crist Desposseït de les Vestidures sortiran a les 10 hores de la seu de l'entitat, a la ronda de la Torrassa.

La Dansa de la Mort de Verges

La processó i la Dansa de la Mort de Verges (Girona) que es va celebrar aquest Dijous Sant a la nit és una de les més antigues i seguides també de quantes se celebren a Catalunya. És una processó d’esquelets amb torxes que recorren la vila després de la representació de la Passió de Jesús, i és l’única processó que es conserva a Europa des de l’edat mitjana, sobretot de l’època de la Pesta Negra (1347-48), on la temàtica de la mort va prendre un paper protagonista en la vida i la societat del moment. Aquesta festa patrimonial d’interès nacional, “una joia única de la cultura popular”, com descriuen els seus promotors, prenen elements antropològics, simbòlics i històrics que formen part del bagatge cultural de tota Europa. Els cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu, i portant uns símbols a través del qual comunica d’una manera repetitiva i constant les màximes sobre la mort. Així, “la Dansa de la Mort de Verges ens avisa que la mort no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets)”.

La Passió d'Olesa de Montserrat

Aquesta és, sens dubte, una de les representacions més conegudes i que van més enllà de la Setmana Santa. El seu nivell de professionalitat va impulsar la construcció del teatre expressament per la seva representació l’any 1987, amb un escenari que té la boca més gran de tota Europa amb prop de 1.500 persones d’aforament. La Passió és, com diuen a Olesa, la il·lusió de tot un poble, amb una proposta escènica que ha sabut evolucionar al llarg del temps perquè, com bé presumeixen a la seva pàgina web, “a Brodway hi ha espectacles que porten molts anys, però cap té tanta història com La Passió d’Olesa, amb prop de 500 anys representant amb èxit la mateixa obra, amb més de 500 actors i 1.499 butaques”. D’aquesta manera, el resultat “és una proposta transformada als nostres temps: una obra àgil, professional i de gran qualitat que connecta amb la tradició cultural catalana alhora que té com a valor diferencial de la resta de representacions que es fan al territori la dramatúrgia i l’espectacularitat de la posada en escena”. Enguany, les dates de representació van des del 17, 23 i 29 de març, el 7, 13 i 21 i 27 d’abril i 1 de maig.

Espais emblemàtics de les ciutats

A Barcelona també s’organitzen processons. Hi ha confraries molt arrelades a la ciutat que Dijous Sant i Divendres Sant també suren amb passos en espais emblemàtics com la Basílica de Santa Maria del Pi, la Parròquia Major de Santa Anna o l'Església de Sant Jaume, i on els penitents surten vestits amb túniques i capirotes, portant passos religiosos que recorren els carrers, amb centenars de persones que segueixen el seu pas, en un ambient de recolliment i solemnitat. La tradició també destaca la fira de Rams a la rambla de Catalunya i la plaça de la Sagrada Família, on Diumenge de Rams es farà la benedicció de les palmes i els rams, amb protagonisme pels més petits de la casa.

A Badalona també es va celebrar aquest Dijous Sant la Processó del Silenci, una de les més antigues de Catalunya documentades, ni més ni menys que 396 anys de tradició (1628-2024) i que també forma part del patrimoni cultural i religiós de la Ciutat. Quan es fa fosc es fa el Cant de la Passió a la façana principal de l’església de Santa Maria, i un recorregut que comença en aquest indret i, després de recórrer els carrers que voregen l’església, amb l’única il·luminació de les espelmes i en total silenci, finalitza a la plaça Barberà.

Desfilades de romans Divendres Sant

El Divendres Sant gairebé totes les processons representen passatges de la vida de Crist i venen precedides per desfilades d'armats o soldats romans. Entre les més destacades hi ha la del Sant Enterrament de Tarragona, on  participen més de 4.000 persones. A Reus també és protagonista per Setmana Santa la processó de les Tres Gràcies, que és el retorn del Crist de la Sang a l'església on es guarda. També se celebren desfilades a Girona, Lleida i altres indrets com a Sant Hilari Sacalm, que recrea el viacrucis vivent fa més de 300 anys, en una tradició que els participants transmeten de pares a fills.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!