És molt comú, i sobretot ara a les portes de l'hivern. Quan menys t’ho esperes, toques alguna cosa o saludes algú i t’enrampes, però, a què és degut? Per què es produeix aquest enrampament? Quins indrets propicien aquest fet? Es pot evitar d’alguna forma? Cristina Periago, professora del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ens ajuda a trobar-ne les respostes!
“La matèria és neutra, conté el mateix nombre de càrregues positives que de negatives, per tant, quan es produeix un fregament entre cossos, molt comú sobretot ara a l’hivern, quan ens vestim amb jaquetes, abrics, caminem per sobre de catifes, etc. Això fa que anem obtenint aquesta càrrega i, en el moment en què descarreguem, és quan es produeix l’enrampament que tots hem viscut algun cop”, segons apunta la professora.
Com ho podem evitar?
Una vegada carregats pels diferents fregaments que anem acumulant al llarg del dia, la professora de física de la UPC explica que en una situació natural, ens aniríem descarregant a poc a poc, però de vegades això no succeeix, i és quan es produeix aquesta enrampament, que en realitat és una descàrrega de tot el que havíem acumulat.
En ambients secs la probabilitat d’enrampar-nos és superior als dies de pluja o molta humitat
Periago relata com la temperatura i la meteorologia influeixen en enrampar-nos, en major o menor mesura. Per què? “L’aire no és conductor, però l’aire humit conté vapor d’aigua, i l’aigua és conductora”, un fet que significa que en situacions de molta humitat, les càrregues que tenim acumulades poden alliberar-se a poc a poc. Un fet que, del contrari, en ambients secs, això no succeeix, i és quan acostumem a descarregar-nos amb els altres o amb objectes conductors que podem tocar.
La professora prossegueix i explica que “quan l’aire és fred, no pot emmagatzemar tant vapor d’aigua en comparació a l’aire calent, per tant, a l’hivern quan fa fred i l’aire és sec és quan es produeix amb més freqüència aquest fet”. D’altra banda, també ens podem enrampar a l’estiu en zones molt seques o desèrtiques, quan la pols que aixeca el vent ens frega i ens carrega per fregament. Dues situacions diferents que ens poden produir aquestes descàrregues que ens sorprenen quan es produeixen.
Però atenció! Perquè segons l’experta en física de la UPC, hi ha més probabilitat de descarregar-nos i de patir una enrampament amb algú o amb algun objecte conductor si aquest, té forma de punxa. El motiu? “L’efecte de les punxes es deu a que les càrregues que nosaltres hem adquirit per fregament, s’acumulen amb més facilitat en zones corbades o en punxes, com poden ser els dits o al nas”, per aquest motiu, quan toquem algú amb els dits o es toquen dues puntes de nas en fer un petó a algú, es produeix aquesta petita descàrrega. Una descàrrega que és del tot insignificant en quan a termes de salut.
Comprova l’electrificació per fregament amb aquest experiment casolà!
Abans de finalitzar l’entrevista, Periago ens explica un experiment que podem fer tots des de casa per entendre la teoria que ens ha explicat sobre aquest fenomen que ens afecta a tots els conductors i que es produeix per electrificació per fregament. “Agafeu un bolígraf BiC mateix i fregueu-lo amb un jersei de llana una estona, després, retalla i fes molt petits trossets de papers i passes el bolígraf per sobre. Veureu com els papers s’enganxen i es veuen atrets pel bolígraf”. Una transferència de càrrega on l’origen, es troba en l’electrificació per fregament.