Com reacciona el teu cos (i la teva gana!) quan llegeixes "coca de Sant Joan"? Segurament has salivat una mica en pensar en algunes de les millors coques que has degustat en revetlles anteriors: gairebé has assaborit el suau brioix, la juganera crema que sobresortia dels teus llavis, la dolçor de la fruita confitada que es va prolongar durant la resta de la festa... T'has aturat a reflexionar en algun moment d'on ve la coca de Sant Joan? Quins són els seus orígens? Per què la menges cada revetlla? Per celebrar la imminent arribada de la nit de Sant Joan 2023 (amb els seus petards, les seves fogueres...), aquí tens un breu repàs del naixement i propòsit d'aquest menjar tan apetitós. Serà una exploració cultural i antropològica. Però no t'espantis perquè intentarem que sigui una explicació amena! A més a més, tindràs prou informació nova per a guanyar-te un formatget en el Trivial o per entretenir-te mentre estàs fent la teva pròpia coca de Sant Joan casolana.
📍 On comprar la millor coca de Sant Joan
👨🍳 Com fer coca de Sant Joan de fruita, crema i pinyons
Menjar coca de Sant Joan: origen de la tradició
Moltes de les celebracions actuals tenen orígens pagans, com passa amb la revetlla de la nit de Sant Joan 2023. Ara bé, què significa que alguna cosa és "pagana"? El terme es va començar a utilitzar a començaments del segle V per referir-se a totes aquelles persones que creien en deïtats que no pertanyien ni al cristianisme ni al judaisme (per exemple, dins d'aquest context els adoradors dels déus grecs o romans eren pagans). Per tant, una tradició que tingui origen pagà, com Sant Joan, significa que es remunta a una època prèvia al cristianisme i al judaisme. La coca tradicional de la revetlla té la tira de segles!
Les coques actuals de Sant Joan són molt variades quant a ingredients. Algunes porten pinyons, d'altres porten fruita confitada, n'hi ha amb crema o amb cabell d'àngel... però totes tenen un element comú: la seva forma allargada. Doncs bé, originalment les coques tenien una forma totalment rodona i presentaven un forat enmig; com dònuts gegants. Aquesta forma rodona no era arbitrària: la coca de la versió pagana de Sant Joan simbolitzava el sol. En concret, representava el sol del solstici d'estiu (el dia amb més període de llum de l'any). I per què aquesta obsessió amb el sol? Cal fer una petita aturada al camí per entendre-ho.
Un dels cultes pagans més importants era el culte al sol. Aleshores, era perfectament normal convertir elements com el sol en déus. Et resulta estrany? Actualment, saps que l'astre rei és una estrella que es troba en el mateix centre del nostre sistema solar. Però, antany, el sol era una entitat misteriosa que decidia, per motius enigmàtics, il·luminar el món amb el seu poder i que, arribada la nit, arrabassava als humans l'esmentada llum per deixar-los sumits en la foscor. Entens ara que es cregués que el sol era un déu, com Zeus i companyia? Però encara hi ha més: avui dia saps perfectament que el sol sempre surt i sempre es pon. Però, en temps remots, no existia tal certesa. Només hi havia el temor davant del possible càstig d'un déu totpoderós. "I si el Déu Sol un dia s'enfada i decideix no aparèixer mai?", segurament pensaven. "I si creu que no li estem agraint prou la seva existència?".
Per acontentar el Déu Sol es van crear rituals pagans en els quals es realitzaven ofrenes (en alguns casos en forma de sacrificis, animals o humans) per agrair la seva presència i la llum que atorgava. Els antics pensaven que així acontentaven l'astre rei i que aquest, a canvi de la celebració, continuaria sortint al matí. Un d'aquests rituals ho celebres cada any a l'hivern, encara que no ets conscient d'això: el Nadal era originalment una d'aquestes festes paganes per retre homenatge al Déu Sol. I si el Nadal era el ritual hivernal, la nit de San Juan era (exacte, ja ho has deduït) el ritual estiuenc. I amb aquesta revelació, tornem a les coques.
Com a part del ritual del solstici d'estiu, en l'antiguitat els pagans elaboraven discos solars (i les coques actuals són les seves successores). I per què es feien aquestes protocoques de Sant Joan 2023? En temps arcans, la humanitat creia ferventment en una cosa coneguda com a "màgia simpàtica". Es pot definir amb aquesta màxima: el similar produeix el similar, és a dir, els efectes s'assemblen a les causes. T'has fet un embolic? Ja veuràs com ho anem aclarint a poc a poc. La màgia simpàtica, també coneguda com a "màgia imitativa", consisteix a recrear una acció que vols que es manifesti en la realitat. Per exemple, es creu que les pintures rupestres formaven part de ritus de màgia simpàtica: les tribus dibuixaven els seus caçadors atrapant preses perquè creien que, amb aquestes pintures, anaven a aconseguir que els seus caçadors realment tornessin amb el preuat menjar. Per tant, és molt possible que, durant els ritus pagans d'estiu, es creessin discos solars per garantir que el Sol continués existint, per evitar que l'astre rei desaparegués.
Per cert: la seva successora actual de la màgia simpàtica és l'homeopatia, el lema del qual precisament és "el similar cura el similar". I, de forma inconscient, moltes persones avui dia realitzen màgia imitativa sense adonar-se'n. Per exemple, quan els esportistes, abans d'un esdeveniment important, es visualitzen guanyant en les seves ments, estan realitzant màgia simpàtica ("el similar produeix el similar"). Hi ha "rituals" moderns més personals. Per exemple, imagina que, el dia en què et va anar tan bé aquella entrevista de treball que et van acabar contractant, portaves una camisa groga. Segurament et poses una camisa groga, o una peça d'aquest mateix color, cada vegada que vas a una entrevista de treball perquè en cert grau creus que aquest gest reactivarà el resultat positiu d'antany. Doncs aquest gest és un ritual. Tota explicació que contingui un "És que em dona bona sort" segurament serveix per justificar un acte inconscient de màgia simpàtica.
Com conclusió, quan aquest 23 o 24 de juny et mengis la coca de Sant Joan 2023, recorda que, de certa forma, estàs fent màgia simpàtica. En concret, estàs ingerint el Déu Sol. Amb cada mossegada, formes part d'un ritual pagà i mil·lenari que té, com a objectiu, garantir que, després de la nit més curta de l'any, el Sol torni a emergir després del distant horitzó... almenys, fins a l'any que ve.