Amb la mort del papa Francesc a l’edat de 88 anys, el Vaticà es disposa a complir una de les tradicions més antigues i simbòliques del papat: la destrucció de l’Anell del Pescador. Aquest objecte carregat d’història, que remunta els seus orígens almenys fins al segle XIII, forma part essencial de la indumentària papal i està estretament lligat a la figura de Sant Pere, pescador de professió i considerat per la tradició catòlica com el primer papa.
Durant els seus dotze anys de pontificat, el papa Francesc va fer servir aquest anell en nombrosos actes cerimonials. Milers de fidels el van besar com a mostra de reverència, en un gest que fins i tot va generar debat sobre qüestions d’higiene pública en l’era postpandèmica.

La destrucció de l'anell del Papa: els motius
Ara, seguint un ritu carregat de significat pràctic i simbòlic, l’anell serà destruït —o almenys desfigurat— dins dels murs del Vaticà. Aquesta acció evita que el segell papal pugui ser utilitzat per emetre documents o decrets de manera fraudulenta després de la mort del pontífex.
Històricament, tant l’Anell del Pescador com un objecte anomenat butlla, un penjoll que també servia com a segell oficial, eren utilitzats per autenticar cartes i decrets coneguts com a breus papals. Per evitar falsificacions, la tradició marcava que ambdós objectes fossin trencats amb un martell tan bon punt moria el papa. Aquesta pràctica es manté ininterrompudament des de 1521 fins al 2013, i ara torna a repetir-se amb la fi del pontificat de Francesc.
La destrucció de l’anell no només marca la fi formal del seu govern espiritual, sinó que obre pas a un nou període de sede vacante, durant el qual s’iniciarà el procés per escollir un nou Sant Pare.
L'anell que defineix la personalitat de cada papa
Tot i el seu profund simbolisme i la seva relació directa amb l’autoritat papal, l’Anell del Pescador ha estat utilitzat de maneres molt diverses al llarg dels pontificats. Més que una norma rígida, el seu ús ha reflectit sovint l’estil i la personalitat de cada papa. En aquest context, el papa Francesc ha marcat una distància clara respecte d’alguns dels seus predecessors més recents. A diferència de Benet XVI, que portava l’anell de manera quotidiana, o de Joan Pau II, que sovint optava per una rèplica en forma de crucifix, Francesc ha triat un camí intermedi.

Durant les cerimònies oficials, el pontífex argentí lluïa l’Anell del Pescador com a símbol del seu càrrec. Tanmateix, en el dia a dia preferia portar un senzill anell de plata, que conservava des de la seva etapa com a cardenal a Buenos Aires. Aquesta decisió, coherent amb l’estil sobri i pròxim que ha caracteritzat el seu pontificat, reforçava la seva imatge d’humilitat i senzillesa.
Aquesta flexibilitat en l’ús de l’anell reflecteix també una evolució en el significat de la simbologia papal, cada vegada més adaptada a les particularitats del líder religiós i al context contemporani. Tot i això, la seva destrucció després de la mort del papa continua essent un ritu fonamental que marca la fi d’una era i el començament d’una nova etapa per a l’Església catòlica.