Els assassins sempre saluden. Es tendeix a comparar els criminals amb psicòpates, però la realitat és que haurien de presentar un comportament antisocial i aquest no sol ser el perfil criminal més habitual. Això fa trencar l'estereotip fomentat per mitjans de difusió tant escrits com audiovisuals. La Dra. Vanesa Berlanga, estadística, analista i metodòloga professora de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) i la Universitat de Barcelona (UB), i el Dr. Bernat Tiffon, psicòleg forense i professor de psicologia jurídica i forense de l'UAO CEU i ESERP Digital Business & Law School, desgranen a ElNacional.cat i al seu últim llibre, Dissecció forense de la personalitat criminal d'assassins, aquest perfil criminal que ha repercutit als casos més mediàtics dels últims anys a Catalunya. Quin patró segueixen?
Perfil criminal: els assassins segueixen aquests patrons
Els tretze casos analitzats des de l'any 2018 no són extrapolables atès que la casuística és molt baixa i, per tant, no es pot generalitzar o establir generalitzacions, encara que ajuden a crear un perfil criminal vàlid, en ser la primera investigació tan específica publicada a Catalunya fins al moment. La metodologia utilitzada en l'anàlisi del pensament d'aquests criminals també és clau per comprendre perquè van cometre els assassinats i quines van ser les motivacions. L'Inventari Clínic Multiaxial de Millon (MCMI-IV) es basa en 195 preguntes de veritable o fals i d'allà s'extreuen els patrons clínics, des de persones esquizoides fins a histriònics o sàdics. Per a sorpresa de molts aquest "veí que sempre saludava" sol ser el cas més habitual en aquest tipus de delictes, la qual cosa descarta que siguin individus antisocials. "Acostumen a ser persones normals i corrents que no canalitzen correctament les situacions", explica el Dr. Tiffon.
Així, sabent que els assassins acostumen a ser, generalment, agradables i sociables, sense diferenciar entre dones i homes, hi ha tres trets de personalitat que fan inclinar la balança per convertir-se en un sagnant criminal: ser dependents, ansiós-evitatiu i amb trets límit de personalitat. Cal destacar, no obstant això, que en aquest últim cas, com explica el Dr. Tiffon, solen ser "persones molt conflictives que un dia et posen en un pedestal i l'endemà et denigren". No existeixen matisos, tot és blanc o negre. Són individus inestables emocionalment i, tot i que no tenen perquè matar, són més propensos a això.
Els tres trets de l'assassí i el moment de l'explosió
Dependents, evitatius i amb trets límit de personalitat. Tota persona que compleixi aquests tres requisits podria ser potencialment un assassí, però sempre existeix un detonant. "Just els que han assassinat tenen aquest patró. Aquesta pèrdua de control succeeix, sobretot, per alguna raó, sigui sota pressió o que arribi un moment que explotes i mates malgrat haver tingut sempre una vida lineal", remarca la Dra. Berlanga. Tots dos experts, tanmateix, recalquen que mai no es veu venir aquest "click" que provoca que l'individu cometi un delicte de sang. Arribats a aquest punt, ja podem definir el perfil criminal, només ens faltaria posar a prova les capacitats cognitives i volitives perquè el subjecte segueixi la seva vida rutinària o es converteixi en un homicida capaç de protagonitzar les millors sèries de Netflix.
El moment de l'explosió és clau per descobrir el criminal, perquè és quan decideix seguir la seva vida, quedar-se paralitzat o atacar. I, com s'ha concretat, els tres trets que es repeteixen a l'estudi dels Drs. Berlanga i Tiffon, poden fer equilibrar la balança cap a un costat o un altre. Generalment, un rampell és la causa més habitual, que porta a utilitzar armes blanques o de foc, cops o verí per acabar amb la vida d'una persona. Però, què motiva un assassinat? "Preu, recompensa i promesa, amb els agreujants per acarnissament, traïdoria i premeditació" resol el Dr. Tiffon. Quan els trets de caràcter s'uneixen a un pensament d'aconseguir un objectiu i les ànsies d'atacar, és el moment en què comença el crim i l'explosió és imparable.
Les dues realitats de l'anàlisi criminal: psicocientífica i jurídica
Un cop delimitats els perfils criminològics i psicològics s'arriba a les diferents realitats: la jurídica i la psicològica. En aquesta fase ja s'entra al judici on hi ha dues parts en controvèrsia i, per proporcionar la màxima informació possible, es realitzen els estudis pericials públics i privats. El llibre citat es basa en aquests últims i en realitza una comparativa amb els primers. D'allà sorgeix el cop que, segons els articles 20 i 21 del Codi Penal espanyol, s'extreuen una sèrie d'atenuants o fins i tot aquells que queden exempts de responsabilitat. Per molt que l'assassí compleixi el perfil i el detonant que li provoca ser la mà executora, si l'ha comès "a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar conforme a aquesta comprensió" quedarà exempt de responsabilitat criminal.
D'altra banda, en el cas del rampell, a l'article 21.3, s'especifica que en aquestes circumstàncies així com "obcecació o un altre estat passional d'entitat semblant", seria un atenuant. És a dir, si es produeix una infidelitat i deriva en un atac mortal, seria valorat, presumiblement, amb una pena menor. Per això, és important separar totes dues realitats, jurídica i psicològica, ja que la canalització del comportament al crim que inunda a nivell cognitiu de pensament i el volitiu (la capacitat de controlar els actes) es troben minvades i són arguments per utilitzar davant d'un tribunal, de la mateixa manera que és una estadística científica que permet determinar la personalitat de tot assassí.
Els tretze casos basats en fets provats de Dissecció forense de la personalitat criminal d'assassins, dels Drs. Bernat Tiffon, Vanesa Berlanga i Jorge González, juntament amb una desena de col·laboradors, han creat el precedent per analitzar els assassinats a Catalunya, que serviran i són de gran interès, dit pels mateixos autors, per a unitats d'homicidis i investigació tant dels Mossos d'Esquadra, com de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Ara només queda preguntar-se: una persona amb el perfil d'un criminal pot no arribar a matar si és capaç de controlar-se?