Hi ha homicides sexuals a les presons de Catalunya? Sí. Un equip de professionals, liderat pel cap de la Unitat de Psiquiatria Forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), Àngel Cuquerella Fuentes, ha realitzat la primera investigació sobre aquest col·lectiu minoritari, però d’alt risc amb l’objectiu de planificar intervencions més eficaces i personalitzades davant el seu elevat potencial de reincidència. En l’estudi, els investigadors van identificar 13 homicides sexuals tancats a les presons catalanes. Aquest grup representa un 3,2% dels presos condemnats per assassinat a Catalunya a l’any 2023 (unes 315 persones), una proporció similar a la prevalença d’homicides sexuals estimada en altres països occidentals. La investigació, amb el títol Anàlisi dels homicides sexuals a Catalunya: Característiques, gestió i reincidència i publicat pel CEJFE, es presenta com “el primer esforç acadèmic dedicat a desvetllar la gènesi dels homicides sexuals a Catalunya, a identificar els reptes en la seva gestió penitenciària i a examinar el seu potencial de reincidència“.
Les doctores Rosa Viñas Racionero, Marian Martínez García i Núria Querol Viñas també han participat en la recerca, en col·laboració amb professionals dels serveis penitenciaris, de l'Institut Català de la Salut i la Universitat de Barcelona. Van fer entrevistes i avaluacions psicomètriques amb els agressors, entrevistes amb els professionals encarregats del seu tractament i gestió, així l’anàlisi de dades extretes dels seus expedients penitenciaris i condemnes. Per completar l’estudi es va comparar l'actuació dels 13 homicides sexuals (tot i que només 9 van acceptar fer les entrevistes) i dos grups control: 9 agressors sexuals i 9 homicides no sexuals. S’indica que els 13 homicides sexuals de l’estudi van atacar un total de 87 víctimes al llarg de la seva vida, superant notablement les 25 víctimes dels 9 agressors sexuals i les 17 víctimes dels 9 homicides no sexuals.
L’homicida sexual neix o es fa?
Els investigadors catalans citen literatura científica internacional sobre els homicides sexuals. Hi ha dos branques de teories. La primera sosté que aquests delinqüents tenen un component genètic, hereditari, que presenten trets sàdics o pateixen una “compulsió” que els impulsa a matar. I la segona branca manté que hi ha “un procés evolutiu”, en funció de l’entorn i la família on es viu.
En aquesta teoria s’emmarca l’estudi de 36 homicides sexuals en sèrie realitzat per l'FBI durant la dècada dels 80, que es va fer famós amb la sèrie de televisió Mentes criminales. Aquest estudi defensa que els homicides sexuals segueixen un procés evolutiu que comença a la primera infància amb el desenvolupament d’una personalitat patològica, marcada per dificultats en les relacions interpersonals a causa de vivències d’abús en el si familiar. “Aquests joves creixen aïllats de la resta de la societat i desenvolupen mecanismes d’afrontament basats en la gratificació sexual patològica i violenta. L’homicidi sexual és una evolució natural d’aquesta necessitat de gratificar-se i bregar amb estats interns negatius”, expliquen els investigadors.
Així, l’homicidi sexual es defineix com aquell on: Hi ha evidència forense d'elements sexuals presents en l'acte de matar; l’agressor admet que l’homicidi va tenir un component sexual, o hi ha sospita que l'homicidi estava motivat sexualment.
Aquesta sospita es confirma si es troben almenys dos dels següents elements identificats pels investigadors del FBI: la víctima es troba nua o vestida de manera insinuant; es deixen a la vista els òrgans sexuals de la víctima; s'introdueixen objectes en el cos de la víctima (especialment als òrgans sexuals); el cos de la víctima és deixat en una postura obertament sexual; evidència d'activitat sexual amb penetració, i evidència d'actes de caràcter sàdic, com la mutilació del cos.
Els investigadors destaquen que determinar la taxa d'homicidis sexuals és “una tasca extremadament complexa”. Per exemple, exposen que quan la motivació sexual no és clarament evident durant la comissió del crim, dificulta la identificació d'aquests homicidis com a sexuals, tot i que ho són. Hi afegeixen que països com Estats Units, Canadà o Regne Unit estimen que entre l'1% i el 4% de tots el homicidis són de caire sexual. A l’Estat espanyol, l’estudi de l’homicida sexual “és encara molt limitat i no tenim estadístiques bàsiques o estudis en profunditat”, asseguren.
Qui són els 13 homicides?
Per localitzar els homicides sexuals, els investigadors van cercar entre els condemnats per homicidi o agressions sexuals a les presons catalanes, amb els criteris descrits en la bibliografia científica. En van trobar 13 interns que complien condemna. I s’aclareix que de tots els agressors condemnats per assassinat i agressió sexual que han sortit en llibertat definitiva en el període comprès entre el 2013 i 2017, “cap complia amb els criteris d’inclusió”.
En l’estudi, es detalla que els 13 homicides sexuals són homes (9 espanyols i 4 estrangers), que van entrar a presó entre els anys 1999 i 2018 per delictes violents contra 68 víctimes. En el moment de la investigació, els participants tenien una mitjana d’edat de 52 anys i quatre d’ells s’identificaven com a gais o bisexuals.
Els 13 homicides sexuals tenien entre 22 i 46 anys al moment de cometre els crims pels quals van entrar a presó. Van matar o intentar matar a 16 víctimes, fets pels quals complien condemna. Aquestes eren principalment dones, tot i que també van ser atacats dos nens de 9 anys , un nen de 14 anys, i una nena de 13 anys . Sis dels 13 homicides sexuals analitzats havien agredit sexualment o assassinat múltiples víctimes,fet que els classifica com a agressors en sèrie.
Víctimes, la majoria desconegudes
Pel que fa a les víctimes, s’indica que 9 de les 16 víctimes eren desconegudes i l’agressor va entrar en contacte amb elles per primer cop al moment dels atacs. L’altre meitat de les víctimes eren conegudes per l’agressor, però amb diversos nivells d’intimitat entre ells. Tres víctimes eren menors amb els que els agressors van entrar en contacte dies abans de l’agressió. Només dos d’ells tenien una parella sentimental en el moment de l’estudi, però sis tenien fills d’una relació anterior.
Els investigadors precisen que “la selecció de la víctima no va ser precipitada”. Només en sis dels 16 casos d’assassinat, els agressors van atacar la víctima perquè es trobava a l’abast; és a dir, la majoria de les víctimes (10) eren escollides amb cura i, de fet, sis d’elles van ser assetjades abans dels assassinats.
Víctimes asfixiades i sense roba
També es detalla que de les 16 víctimes, 6 van ser atacades al domicili de l’agressor; 3 a casa de la víctima o dels dos (1 cas). Només sis víctimes van ser portades i atacades en llocs remots o en un garatge públic (1 cas).
Els agressors van utilitzar diferents estratègies per evitar que les víctimes es resistissin als atacs. En 8 casos l’ús de la pròpia força i superioritat física; en 5 casos l’ús de lligadures per evitar que la víctima es mogués; en 2 casos amb l’ús de narcòtics o 2 aprofitant que les víctimes estaven èbries, o en 3 casos l’ús d’armes per amenaçar o directament ferir a la víctima.
Pel que fa a l’assassinat, 9 víctimes van ser asfixiades; 8 colpejades; 6 apunyalades, 1 ofegada, 1 mossegada. Generalment, durant el curs d’aquesta agressió, els agressors també les atacaven sexualment, la majoria penetrant-les.
En total, cinc víctimes van sobreviuen als atacs dels homicides sexuals d’aquest estudi i 11 van morir. En set dels 11 víctimes assassinades, aquestes queden sense roba o amb els genitals exposats a l’escena del crim. Fins i tot, en tres casos, les víctimes van ser amagades al domicili de l’agressor de tres dies a, fins i tot, un any.
Cuidadors negligents o una amenaça
S’indica que els homicides sexuals es poden identificar analitzant les seves trajectòries sexuals i de violència. Aquests agressors solen començar les seves trajectòries criminals no sexuals a finals de la infància i principis de l'adolescència. També demostren un interès sexual patològic des de la pubertat que es pot manifestar en fantasies sexuals violentes, atacs no provocats a dones o menors que estan motivats per les seves fantasies sexuals, i fins i tot agressions sexuals.
En el cas dels 13 investigats, s’hi precisa que “tots els agressors van créixer en famílies inicialment intactes, convivint amb els seus pares i germans”. No obstant això, quatre dels nou participants van relatar que aquests “entorns familiars eren físicament abusius” i 6 d’ells "emocionalment freds” ja que els seus cuidadors representaven una amenaça o els negligien. Almenys tres dels participants tenien familiars que havien matat les seves dones, i un d'ells va ser testimoni indirecte d'abusos sexuals del seu pare cap a les seves germanes. Com a mínim quatre dels participants van identificar una connexió directa entre aquestes experiències i el seu comportament en l'edat adulta.
Pel que fa al procés d’escolarització, cap dels 13 homicides sexuals de la mostra no va cursar estudis universitaris. La majoria (9) no havien estudiat més enllà de l’educació primària, i la resta ho va deixar durant o després de l’educació secundària (4). Un d’ells relata que va deixar d’anar a l’escola per les pallisses que rebia a casa i per sentir-se diferent de la resta.
El trauma sofert genera ràbia
“Les incapacitats dels progenitors de projectar una imatge positiva cap als participants o d’expressar un mínim d’estima va propiciar que aquests creixessin sense l’experiència o capacitat de vincular-se afectivament als demés”, expliquen els investigadors. Quatre d’ells van relatar que van fugir de casa durant l’adolescència, “impulsats per la necessitat d'escapar del maltractament físic i la por de perdre el control fins al punt de matar els seus pares o cuidadors enmig d'una baralla”. Aquestes històries -sostenen els forenses- “deixen clara la seva percepció del món com un lloc perillós, on la supervivència és l'única prioritat i mostrar debilitat és un risc intolerable”. La cruesa de les seves vides es continua reflectint en el fet que quatre d'aquests agressors també van patir gana o van passar fred, sense ni tan sols roba adequada per cobrir-se.
“El trauma sofert va generar en ells una ràbia profunda i una sensació constant de desprotecció, de la qual només desitjaven fugir”, manifesten els estudiosos . Hi detallen que un participant va relatar que des dels 12 anys estava “contínuament enfadat” i “volia fer mal a qui fos” per fer-los sentir la impotència que ell sentia quan el maltractaven— fenomen que en la teoria psicoanalítica es diu compulsió de repetició i és comunament associat a com la gent tracta d’afrontar el trauma.
S’assegura que en comparació amb el grup d’homicides sexuals, una menor proporció dels agressors dels grups controls havien patit abús durant la infància o adolescència. A més, s’exposa que fins i tot en els casos on aquests agressors dels grups control havien patit situacions de maltractament, “l’impacte del trauma en la seva capacitat de relacionar-se amb els demés no era tant profund”.
La desconfiança com a norma
Els homicides sexuals que van participar a les entrevistes, en general, “no tenien amics a l'escola i tampoc semblava que busquessin establir-ne”. S’hi explica que “aquesta manca de connexions socials des de la infància sovint anava acompanyada d'una profunda ràbia contra una societat que percebien com a hostil i que els rebutjava”. En almenys cinc dels nou casos els participants van expressar aquesta frustració amb una intensitat notable.
“Aïllats tant socialment com dins del seu propi entorn familiar, aquests individus no van desenvolupar les habilitats necessàries per gestionar els conflictes interpersonals de manera productiva, ni tampoc van aprendre l'empatia necessària per interactuar amb normalitat en la vida adulta”. En lloc d’això, “van assimilar la desconfiança com a norma i van aprendre a ignorar les regles socials, convençuts que tenien el dret de prendre el que volguessin abans que algú altre els ho prengués a ells”.
Com va relatar un dels participants: "em mirava al mirall i veia un monstre... vivia en pilot automàtic, fent el mínim per sobreviure." Aquest sentiment d'alienació va influir directament en el seu comportament criminal. Els professionals de la presó van observar que aquest mateix participant havia insinuat que part dels seus crims estaven impulsats per la necessitat d'obtenir gratificació immediata, fins i tot a costa dels altres. "Un ha de viure una miqueta", va dir de manera casual, suggerint que la seva recerca d'alleujament momentani justificava els seus actes. “Aquest patró d'autogratificació a curt termini és un aspecte recurrent en el perfil d'aquests agressors”, afirmen.
Sense feina estable o formació militar
Per això, afegeixen que “no és sorprenent”, que d’adults, els homicides sexuals de la mostra “continuessin per una trajectòria de pobre rendiment laboral”. Set dels agressors entrevistats van descriure una trajectòria laboral molt irregular, mentre que dos d’ells van mencionar que mai havien treballat. Cap dels agressors va tenir una feina qualificada i vuit d’ells no tenien estabilitat laboral en el moment dels fets. L’únic individu que tenia una feina estable en el moment dels crims la mantenia per motius que anaven més enllà de la subsistència: treballava precisament al lloc on seleccionava i atacava a les seves víctimes.
De forma sorprenent, es narra que “tot i la seva incapacitat per mantenir una feina estable o integrar-se en la societat de manera convencional, hi ha un element comú entre alguns dels participants que destaca: almenys quatre dels agressors tenien preparació militar”. L’estructura estricta de l’exèrcit pot haver jugat un paper important en la seva capacitat per controlar el seu comportament, oferint-los una via socialment acceptable per canalitzar les seves tendències violentes, es raona a l’estudi.
Fusió de violència i sexe
“Què entens per pornografia?” o “Què vas descobrir i aprendre del sexe amb la pornografia?” són algunes de les preguntes que es van fer als nou participants per tal d’aprofundir en la gènesi conductual i intrapsíquica del seu comportament violent.
Els homicides sexuals erotitzen tant els actes sexuals com els violents. "Hi ha una fusió de sexualitat i violència". Per ells, el sexe no és igualment gratificant si no incorpora l’ús de la violència física, com es pot observar en un cas on l’ús de la violència és completament gratuït ja que la víctima no es podia moure, indiquen els investigadors. En canvi, en els agressors sexuals del grup de control, fins i tot els més violents, la violència és utilitzada per aconseguir la submissió de la víctima. Un cop la víctima està sotmesa, l’ús de la violència acostuma a parar.
Es detalla que en el cas dels homicides sexuals primer de tot es desenvolupa un interès parafílic. “Específicament, es produeix una forta associació entre sexe i agressió durant el desenvolupament sexual d’aquests homicides”. Una explicació plausible -s’afirma- és que “l’aïllament experimentat en entorns traumàtics o negligents, combinat amb l’agressivitat apresa, interfereix en el seu desenvolupament sexual, fixant-lo en preferències parafíliques”. Aquest punt és de vital importància -s’hi assegura- perquè, “encara que sovint el focus d’atenció recau en els seus comportaments en l’edat adulta, l’origen dels interessos parafílics es troba en la infància i l'adolescència”. Per tant, es conclou que s’ha de considerar important d’analitzar el context familiar i social en el desenvolupament d’aquestes persones.
En aquest sentit, almenys vuit dels nou participants van descriure un “consum problemàtic de pornografia”, i la majoria dels homicides sexuals van admetre tenir nombroses relacions sexuals, fent ús de la prostitució en la meitat dels casos.
S’hi precisa que en els homicides sexuals, “els primers comportaments delictius violents acostumen a servir d’assaig per futurs actes sexuals violents i per alliberar la ràbia o la frustració sense tenir por a les conseqüències”. Aquest seria el cas de quatre agressors d’aquesta mostra que tenien antecedents per violència sexual, i dos d’ells tenien 16 anys quan van ser arrestats pels seus primers delictes sexuals.
De les narracions dels quatre agressors amb antecedents per delictes sexuals s’extreu que aquests agressors ja havien matat o intentat matar abans. És a dir, eren homicides sexuals reincidents que havien comés amb anterioritat el mateix tipus de crim pel qual estaven condemnats en el moment actual. La seva reincidència es va produir durant permisos penitenciaris en dos casos ; als tres mesos de sortir de la presó, en un cas, o a l’any i mig d’haver sortit de la presó, en un altre cas.
Durant l'adolescència, els homicides sexuals d'aquest estudi continuen experimentant el mateix malestar emocional i problemes relacionals que van patir durant la infància Així doncs, les fantasies sexuals violentes no només persistien sinó que evolucionaven en temàtica i intensitat, afectant el desenvolupament de la personalitat i convertint-se en un dels principals catalitzadors de la conducta parafílica adulta.
En arribar a la vida adulta, els homicides sexuals de l’estudi català mostraven una “vida sexual clarament patològica”, marcada tant per la intensitat del seu impuls sexual (hiperfilia) com pel tipus d’estímul que els provocava excitació (parafilia). “Aquesta diferència va ser fonamental per distingir entre els homicides sexuals i els agressors sexuals del grup control en el present estudi”, destaquen els investigadors.
El sadisme sexual
En aquest sentit, els investigadors afirmen que els resultats de l’estudi revelen que “els homicides sexuals i els agressors del grup control no es diferencien per la magnitud del seu impuls sexual (hiperfilia), sinó pel contingut clarament parafílic de la seva conducta sexual”. Els agressors sexuals del grup control mostraven menys patrons d'excitació atípics, front els homicides sexuals, i els seus atacs estaven motivats per l’odi o la ràbia quan els seus avenços sexuals eren rebutjats. “Valorar aquestes diferències no ha estat una tasca senzilla”, confessen els professionals.
S’hi afegeix que la parafília més comuna és el sadisme sexual, i es confirma en la majoria d’agressors analitzats. És a dir, la majoria d’ells obtenien plaer del patiment, control, poder sobre, o submissió de la víctima.
Per exemple, entre els comportaments dels homicides de la mostra, es destaca la preferència per agredir sexualment la víctima mentre la veien morir asfixiada, la pràctica d’eviscerar a la víctima per veure la seva sang, o la necessitat de continuar amb l’agressió un cop la víctima ja és morta. Aquests comportaments són clarament extrems i consistents amb el trobat a altres estudis que suggereixen que els homicides sexuals amb trets de sadisme desenvolupen conductes cada cop més radicals a mesura que evolucionen les seves fantasies sexuals. Així doncs, els forenses manifesten que “un pas indispensable per detectar un homicida sexual és una anàlisi exhaustiva de la seva personalitat”.
S’hi manifesta que els homicides sexuals de menors “constitueixen un grup únic que mereix ser estudiat amb més deteniment en futurs estudis”.
Tenen patologies?
La literatura cinetífica detalla tres grans perfils de personalitat i comportament sexual patològic, i s’han trobat evidències en l’estudi. Són: l'estructura de personalitat antisocial i sadisme sexual, l'estructura de personalitat esquizoide, l’estructura de personalitat límit.
Estudis recents han destacat que els agressors sàdics o motivats per l'odi tendeixen a atacar desconeguts, mentre que aquells impulsats pel desig de poder o control opten per víctimes amb les quals tenen algun tipus de relació. El present estudi ofereix cert suport a aquesta distinció, s’afirma.
L'elecció de la víctima constitueix el darrer esglaó d'una espiral descendent que desemboca en l'homicidi sexual, s’hi assegura. Un cop triada la víctima, l'agressor projecta sobre ella les seves fantasies sexuals violentes, que es manifesten de manera diversa segons les seves emocions i la seva estructura de personalitat.
Els doctors també exposen que una part dels homicides tenen una aparença de persones normals, però que ”aquesta façana amaga dèficits emocionals molt greus, com l’alexitímia, manca d’empatia, desinhibició conductual ocasional i manca de resposta al càstig”. La seva veritable naturalesa apareix quan “altres trastorns o estressors externs erosionen els pocs controls que tenen sobre si mateixos”.
Així doncs, els investigadors afirmen que per avaluar aquests agressors, és fonamental analitzar l’estructura de la seva personalitat per comprendre millor com es manifesta la seva conducta sexual patològica. “Tot i els seus intents de semblar pseudonormals en els tests psicomètrics, els homicides sexuals presenten alteracions de la personalitat més greus en comparació amb els homicidis no sexuals”.
“La gran qüestió és com la personalitat i la sexualitat patològica de l'agressor es retroalimenten”, es reflexiona.
S’hi afegeix que els homicides sexuals es caracteritzen per una patologia de personalitat o psicòtica més severa que altres homicides, i una conducta parafílica més complexa que la majoria d’agressors sexuals. Entre les alteracions més destacades hi ha la psicopatia, el trastorn de personalitat antisocial, el trastorn de personalitat esquizoide, el trastorn de personalitat límit, el sadisme sexual, el fetitxisme, i l’abús d'alcohol i drogues.
Malgrat aquesta introversió i trets de personalitat patològics, només dos dels agressors de la mostra patien una malaltia mental severa de tipus psicòtic. En la resta, el seu contacte amb la realitat estava ben preservat.
“Necessitava alliberar la ràbia”
L’estudi també detalla que en general, “els homicidis sexuals solen ocórrer a moments de gran estrès en la vida dels agressors”, com ara la sensació de pèrdua de control en determinades circumstàncies (com conflictes interpersonals, problemes matrimonials, o un augment de l'estrès a causa de l'arribada d'un fill), la manca de recursos per fer front a situacions problemàtiques (problemes econòmics, laborals o legals) o la necessitat de desfogar la tensió acumulada (com el malestar emocional, disfuncions sexuals que es vivien amb frustració, o el dol per la pèrdua d'una persona propera). En situacions esporàdiques, només trobar-se amb una víctima potencial que està sota els efectes de l’alcohol també va propiciar els homicidis.
En els set casos on hi havia una motivació psicosexual subjacent clarament delimitada, el que es va detectar és que els agressors es trobaven en un moment d’estrès just abans dels assassinats (o intents). Per exemple, un agressor va explicar que se sentia maltractat per la seva dona i “necessitava alliberar la ràbia”.
Rehabilitació productiva?
Els homicides sexuals analitzats van rebre condemnes que anaven des dels 18 anys de presó fins a la pena privativa de llibertat permanent revisable. S’hi precisa que la seva posada en llibertat començaria a partir del 2024 fins el 2066, excepte en els dos casos de pena de presó permanent revisable.
L'any 2023 es va estimar que la taxa de reincidència penitenciària a Catalunya era del 21% durant els cinc anys posteriors a l'excarcerament. Per delictes, l’estudi precisava que la majoria dels crims es cometen durant el primer any de llibertat (65%). S’hi afegeix que els interns que han complert condemna per delictes contra les persones tenen una taxa de reincidència d'entre el 46% i el 67%, mentre que en el cas dels delictes contra la llibertat sexual, aquesta taxa és encara més alta, situant-se entre el 82% i el 91%. Això suggereix que els interns alliberats després d'haver comès un homicidi sexual podrien tenir una probabilitat més elevada de reincidència violenta que la resta d'interns, tal com també indiquen estudis realitzats a Austràlia, els Estats Units i Europa, es raona.
A més, a l’estudi s’admet que “no es va poder determinar amb precisió si la participació dels homicides sexuals en els programes de rehabilitació era realment productiva”. És a dir, expliquen que va ser difícil discernir quins dels participants s’involucraven genuïnament en els programes d’intervenció especialitzada i quins ho feien de manera instrumentalitzada, amb l’únic objectiu d’aconseguir beneficis com permisos o sortides anticipades.
Finalment, els investigadors admeten “limitacions” del seu estudi com el fet que la mostra analitzada és petita, malgrat que en conjunt els homicides sexuals són una minoria. I proposen més estudis i programes més personals per intentar evitar noves víctimes, així com donar-los eines si surten de la presó, com ara els programes Cercles o l’Àngel Blau, i que “no hagin de pagar per aquesta ajuda terapèutica”. Proposen un pla d'excarceració "rigorós" i "sòlid" ja que aquestes persones surten en llibertat després d'haver passat 20 i 30 anys a la presó.
Al final de l’estudi, els investigadors presenten un seguit de recomanacions per intentar millorar l’avaluació i la gestió dels homicides sexuals dins del sistema penitenciari català, tenint en compte la complexitat i l’alt risc que presenta aquest col·lectiu. Hi precisen que cal: analitzar l’inici i el tipus de trajectòria delictiva; avaluar l’evolució de la conducta parafílica; examinar la relació entre la patologia psiquiàtrica i els patrons de violència durant els homicidis, i considerar la selecció de la víctima.
“La combinació d’un enfocament interdisciplinari, una identificació precoç dels casos, avaluacions exhaustives, i la creació de plans de rehabilitació i excarceració adequats és fonamental per garantir una intervenció efectiva”, sostenen. A més, “establir mecanismes estables de recerca i revisió periòdica dels programes de tractament contribuirà a una millor comprensió i gestió d’aquests delictes, amb “l’objectiu final de reduir la reincidència i protegir la societat”, conclouen.
A la foto principal, un taller de tractament a la presó de 4 Camins. / Foto: Departament de Justícia/ Arxiu