Catalunya no és una excepció. Amb el món virant cap a l'extrema dreta, tal com demostra el retorn de Donald Trump, les victòries ultres a Europa (a l’espera del que passi en les pròximes hores a Alemanya) i amb unes xarxes socials dominades per aquesta mena de perfils ideològics, els joves catalans estan seguint aquesta estela, tal com demostren les diferents enquestes que s’han fet en els últims anys. Si temps enrere anys, els joves que es rebel·laven ho feien cap a l’esquerra, ara la situació és radicalment diferent. Com són la generació de catalans que té entre 16 i 24 anys?

Els joves, cap a la dreta

El 2024, davant les evidències que els nois joves, és a dir, d’entre 16 i 24 anys, es movien cada cop més cap a la dreta, el Centre d’Estudis d’Opinió va publicar un informe sota el nom “La nova divisió ideològica de gènere”, en què aquest moviment quedava perfectament reflectit. Com també les diferències significatives, i pràcticament úniques, que s’observen entre els i les joves d’aquesta generació. Quan se’ls pregunta als nois d’aquesta edat que s’ubiquen en l’eix esquerra-dreta, un 8% se situa en l’extrema dreta i un 15% en la dreta, un 23% en total. En canvi, en el cas de les noies de la mateixa edat, ho fan un 5% i un 8% en total. A més, els que tenen entre 16 i 24 anys són els homes que més a la dreta s’ubiquen de l’eix, mentre que en el cas de les dones la xifra es manté molt estable i va pujant, sent les dones més grans les més “conservadores”.

El professor de la Universitat Pompeu Fabra, Roger Soler, assegura que aquesta situació no només es dona a Catalunya sinó arreu del món, ja que es tracta d’un fenomen global. Amb tot, també explica que si bé és cert que els homes joves són la generació que més s’autoubica en aquesta extrema dreta, la imatge en realitat és més “complexa”. “En termes clàssics econòmics els joves es posicionen més en contra de l’augment d’impostos, però en altres temes es mostren més tolerants, com ara la immigració i alhora accepten menys l’autoritat”, elements lligats a l’esquerra. “El significat que se li dona és diferent segons les generacions, hi ha algunes de les assumpcions”.

I la immigració? 

Si ens fixem en l'opinió que hi ha al país sobre la immigració, segons les dades de l’últim CEO, publicat el novembre del 2024, els homes (de totes les edats) valoren millor la immigració que les dones: un 72% dels enquestats consideraven que la immigració fa una contribució valuosa al manteniment de l’economia, mentre el percentatge en el cas de les dones baixava fins al 60%. Per altra banda, un 54% dels homes considera que hi ha massa immigració al país, xifra que en el cas de les dones s’enfila al 63%. Els joves, tant homes com dones, són la generació que consideren que hi ha massa immigrants al país, però si ens endinsem en les dades veiem que el percentatge és més alt en el cas dels nois (un 40,59%) que en el de les noies (34,11%).

Per altra banda, segons les dades de finals del 2023, recollides en l’estudi “La nova divisió ideològica del gènere” del CEO era molt més alt el percentatge de nois (un 34%) que de noies (21%) que estava d’acord amb l’afirmació “amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa”. 

Menys rebuig a un règim autoritari

El sondeig anual publicat per lI’nstitut de Ciències Polítiques i Socials també reforça aquesta idea de la dretanització dels joves: les noies d’entre 18 i 24 anys se situen de mitjana al 3,04 en l’eix esquerra-dreta, mentre que els homes arriben fins al 4,02. Una de les dades que més preocupació ha generat de totes les que farceixen aquest sondeig és el fet que un 16,4% dels nois considera que, en determinades circumstàncies, “un regim autoritari, una dictadura, pot ser preferible a un sistema democràtic”, i un 20% considera que a “la gent com jo” tant li fa un règim que l’altre. És la franja d’edat on el suport a la democràcia és més baix (61,8%), mentre que el suport més àmplia es dona en el cas de les dones d’entre 25 i 34 anys, amb el 88,2%, gairebé 30 punts de diferències. Les noies més joves també són les que tenen més dubtes: el suport a la democràcia és del 73,1%.

Els joves, els més espanyolistes 

A banda de més de dretes, els joves catalans són cada cop més espanyolistes. Després del punt àlgid del procés (i també de la repressió espanyola que es va traduir amb unes grans victòries electorals dels partits independentistes, que van assolir xifres de rècord de vot, com és el cas d’ERC i la CUP) ara el moviment ha entrat en un punt mort i ha perdut la majoria al Parlament. Amb les principals institucions del país governades per un partit partidari a la unitat d’Espanya, el PSC, el suport a l’espanyolisme ha crescut entre les generacions més joves, de nou, especialment en el cas dels nois. En una enquesta del CEO sobre generacions i participació política, amb dades d’entre març i juny del 2023, només un 23% dels enquestats de la generació Z consideraven que Catalunya havia de ser un estat independent (la que menys) i un 29% considerava que havia de ser una comunitat autònoma d’Espanya, només superat pel 33% de la generació silenciosa, és a dir, la nascuda entre el 1930 i el 1945. 

Al seu torn, Òmnium Cultural va presentar el 2024 la seva enquesta sobre la participació política de la joventut a Catalunya, on es feia palès que les generacions més joves eren més espanyolistes i que a mesura que anava creixent l’edat, anava disminuint aquest sentiment. A més, en totes les franges d’edat, el sentiment espanyolisme és (lleugerament) més alt en el cas dels homes que de les dones. També segons aquesta enquesta, pràcticament un 10% dels joves, sense especificar el gènere, considera que Catalunya ha de ser una “regió” d’Espanya. Amb tot, l’opció preferida per aquesta franja d’edat és una “comunitat autònoma”. En canvi, pels adults, sense arribar al 50%, la preferida és un Estat Independent. 

El feminisme ha anat massa lluny? Un 54% dels joves creu que sí

Quan s’entra en l’àmbit del feminisme, les dades són encara més esfereïdores: aquest terme és molt impopular entre els nois de menys de 24 anys. Preguntats per si s'identifiquen com a feministes, un 42% dels enquestats diu que no i només un 39% hi respon afirmativament. En el cas de les noies, un 72% hi està d'acord. Quan se'ls afegeix una definició de "feminista" ("algú que pensa que els homes i les dones haurien de tenir els mateixos drets"), el grau de rebuig entre els menors de 24 anys baixa, però un terç continua sense identificar-se com a feministes, la generació amb un percentatge més alt de rebuig. 

Segons l’informe del CEO respecte a la divisió ideològica del gènere, només un 79% dels homes d’entre 16 i 24 anys està d’acord amb parlar sobre violència masclista a les escoles, mentre que la xifra creix fins al 96% entre les noies de la mateixa edat. Per altra banda, aquesta generació d’homes era l'única que considerava (per la mínima) que hi ha una desigualtat en perjudici dels homes entre els dos gèneres. A més, gairebé la meitat dels nois considerava que parlar d’assetjament sexual pot empitjorar les relacions entre homes i dones (45%), que la crítica als acudits masclistes és exagerada (47%). El percentatge encara creix més quan se’ls pregunta si el moviment feminista ha anat massa lluny, amb un 54% dels enquestats estant-hi d’acord, i un 59% concordava que hi ha dones que posen denúncies falses. En el cas de les noies de la mateixa edat, el percentatge d’acord amb aquestes idees no arriba mai al 30%. 

El novembre del 2023 també va ser publicat publicada una enquesta elaborada per l’Institut Català Internacional per la Pau on va sortir a la llum una dada preocupant: un 16% dels adolescents d’entre 15 i 19 anys consideraven que la violència de gènere era una invenció del feminisme i només un 33% no estava gens d’acord amb aquesta afirmació. Entre les noies de la mateixa edat no n’hi va haver cap que es mostrés “molt d’acord" amb aquesta idea i un 75% va expressar-hi el seu rebuig total. 

 

“Se senten les víctimes i els perdedors del feminisme”

Pel professor Roger Soler, aquests posicionaments clarament en contra del moviment feminista responen a un rebuig al canvi cultural que hi ha hagut en els últims anys respecte del gènere. “Des de fa uns anys hi ha hagut el que es coneix com un cultural backlash (reacció cultural) contrària a aquest avenç. Ho estem veient i té molt de ressò i acceptació en termes electorals”, explica, tot afegint que els joves són els que més sensibles al context social i polític, ja que es troben en un moment de “consolidació d’opinions” i es poden sentir identificats per aquestes idees que predica la dreta i l’extrema dreta, que a més, compta amb grans altaveus mediàtics i a les xarxes socials.

“És la reacció al feminisme, que sens dubte ha fet un avenç brutal. Els nois acullen millor que les noies aquests discursos reaccionaris, perquè se senten les víctimes i perdedors”, reflexiona Soler, que troba lògic que siguin els nois i no les noies qui més connecti amb la idea que el feminisme ha anat massa enllà.  Per ell, un dels altres elements que cal destacar és el distanciament entre nois i noies pel que fa a les seves actituds polítiques. Si anys enrere eren ells qui més participaven i s’implicaven en política, ara és al revés: “Són elles les que mostren comportaments més participatius, utilitzen el consum polític, fins i tot en el vot”. 

Els nois, menys consciència lingüística 

L’actualitat política a Catalunya ha estat marcada aquesta setmana per la publicació dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, en la qual ha quedat reflectida el descens de l’ús social de la llengua, ja que només un terç dels ciutadans de Catalunya la té com a llengua habitual, i unes xifres que encara són més preocupants entre el jovent. En aquest context, si parlem de consciència lingüística ens trobem que les dones joves (16-24) són les que més en tenen, ja que un 62% creuen que la situació del català ha empitjorat, a partir de les dades que recull el CEO en l’Enquesta Sociopolítica del 2024. En canvi, només un 49% dels homes de la mateixa franja d’edat ho veu igual, empatats amb els de 35-49 i els que en tenen més de 65. Davant el futur de la llengua, els i les joves són la generació que veu un futur més complicat per la llengua, però els nois (53% diu que empitjorarà) són més optimistes que elles (63%). 

Pel que fa a les dades recollides per Òmnium en el seu Informe de la Joventut, els homes joves parlen lleugerament més en català amb la família que les noies, mentre que elles l’utilitzen més amb les amistats i a la feina. La diferència s'eixampla quan se’ls pregunta per la utilitat del català en les oportunitats professionals: per les noies és significativament més important que pels nois.

Com fer-hi front? 

I davant d’aquest panorama, què s’ha de fer? Pel professor Soler, la resposta és clara: “Si acceptem que l’origen d’això té a veure amb el fet que els discursos d’extrema dreta estan guanyant espai, el que s’ha de fer és combatre’ls”. Anant més enllà, apunta que aquesta no és una feina que es pugui fer només sobre els joves, sinó que es tracta d’uns discursos que estan guanyant el relat en general: “Qui va guanyant, qui marca els temes és l’extrema dreta”. Això no sempre ha estat així, apunta, Soler, ja que anys enrere la situació era exactament la contrària: en l’època postcrisi el que predominava era el feminisme, amb el moviment #MeToo, la lluita contra el canvi climàtic o el 15-M.

“La solució vindrà per contrarestar aquests discursos, no acceptant el seu marc discursiu. Si dius que s’ha de parlar d’immigració perquè l’extrema dreta ho fa, compres el que diuen. En la lluita pels marcs conceptuals o discursius el més important és no comprar-los. Encara que tu t’hi posicionis en contra, ja has perdut la batalla”, resol Soler. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!