L'any previ a obtenir la llibertat definitiva és un factor de risc per a suïcidar-se. Així ho afirma un estudi que de forma exhaustiva ha examinat les 54 morts per suïcidi ocorregudes des del gener 2018 al juny del 2023 als centres penitenciaris de Catalunya. En aquest estudi, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, es detalla que de les 54 persones (5 dones i 49 homes. Tot i que 7 persones es van identificar amb el gènere femení), 52 suïcidis es van produir a l’interior d’una presó i 2, de permís. De les dades s'extreu un perfil dels morts: un home, d’uns 38 anys, sense fills, impulsiu i amb traumes, que es lleva la vida durant el primer any tancat a la presó (un 25% de casos) o, a l’altre extrem, durant el darrer any que ha de sortir en llibertat (un 25%). Les autores de l’estudi, Projecte ANAIS: Anàlisi d’incidents de suïcidis, radiografien situacions doloroses, tot i que necessàries per fer front a aquesta xacra social.
Per exemple, s'informa que la meitat de les persones s’havia autolesionat prèviament; gran part se suïciden quan estan soles a les cel·les, la majoria per penjament, sense notes de comiat, o quan estan en els departaments d’aïllament (17 persones). Per això, una de les propostes és crear equips multidisciplinaris dins de cada presó centrats en la prevenció del suïcidi, per millorar la comunicació i les alertes que es detecten. A més, proposen: fer seguiments de 12 mesos en els casos de temptatives o de riscos alts; afavorir comunicacions familiars, prevenir l’efecte crida del suïcidi amb espais oberts de dol, i formació als professionals per detectar senyals de risc.
Formació i noves guies
Precisament l'estudi s’ha presentat en unes jornades al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que ha inaugurat el conseller Ramon Espadaler, aquest divendres, a més de noves guies de formació. Els suïcidis a les presons catalanes ha tornat a crear alarma perquè aquest any s’han disparat els casos, i ja són 10 les persones que s’han llevat la vida als centres penitenciaris. Arran del darrer cas, el conseller va activar una comissió d’experts per analitzar la situació. Ja s'hi treballava. El govern anterior, d'ERC, va augmentar la plantilla a les presons per evitar agressions i suïcidis, que es van incrementar després de la pandèmia.
A més, l’any 2020, amb 11 suïcidis a les presons, els departaments de Justícia i Salut van posar en marxa els protocols de prevenció de suïcidis a les presons, on la persona es posa sota vigilància, a més de programes de tractament en grup, com N’Viu. Actualment, està en vigor la Instrucció 2/2021, per la qual es fa difusió dins l’àmbit d’execució penal del Programa marc de prevenció de suïcidis als centres penitenciaris. Això no obstant, l’any 2022 es va arribar a la xifra més alta: 14 suïcidis a les presons catalanes. Les autores manifesten que: “El risc de suïcidi es pot prevenir, però no es pot predir qui morirà per suïcidi.”
Suïcidis en aïllament
En la investigació s’explica que “la conducta suïcida és un fenomen complex i multifactorial”. És a dir, no hi ha una sola causa que sigui capaç d’explicar una conducta suïcida per si sola, ja que hi ha múltiples factors que hi contribueixen: l’edat; el sexe; tenir un trastorn mental (i d’abús de substàncies); haver efectuat intents de suïcidi previs; la malaltia física i el dolor; la sensació de soledat; les situacions de discriminació, trauma i abús; les relacions interpersonals conflictives o la pèrdua d’aquestes i, per últim, la pèrdua econòmica o de feina.
En l’informe s’analitzen totes aquestes variables. De les 54 morts, la persona més jove que es va suïcidar a un centre penitenciari català tenia 18 anys i la més gran, 75. La mitjana no havia complert els 38 anys, segons l’estudi. La majoria de persones (39) eren de nacionalitat espanyola, I la resta, estrangeres, de les quals 12 no tenien la regularització de documents.
Es destaca que un dels trets més rellevants identificats en els individus va ser la impulsivitat (present en el 72 % dels casos), seguit de la presència de traumes (66,7 %) i la falta d’habilitats per a la resolució de problemes (63 %). No es va identificar cap diagnòstic de trastorn de personalitat paranoide, esquizoide, esquizotípic, dissocial ni narcisista.
Una altra de les dades destacades és que en 17 casos la persona es va suïcidar en cel·les aïllades, del Departament de Règim Tancat (DERT), on s’ingressen les persones que han agredit a companys o funcionaris o estan en un estat alterat. Pel que fa al DERT, s’hi afegeix que en 34 casos havien passat per aquest règim aïllat, i d’aquests, 27 van ser sis mesos abans de matar-se.
Fins i tot es detalla que 24 d’aquestes persones van ser immobilitzades, i en 8 casos es van produir només durant els 10 dies previs al suïcidi. Les entitats de drets humans catalanes han demanat a Justícia, que redueixi les contencions a les presons, com recomanen institucions internacionals, així com flexibilitzar els aïllaments de les persones, i que facin activitats. L’estudi corrobora que el càstig i l’aïllament pot ser un factor de risc del suïcidi.
Millorar la comunicació entre centres
A l’estudi, les autores -Tura Benítez Comas, Saray Valdivieso Muñoz, Judit Pons Baños, Natàlia de Argila Esteban i Ana Martínez Catena- admeten que la mostra analitzada és petita, tot i que els resultats coincideixen amb les tendències d'altres estudis espanyols i internacionals. Confessen que no han pogut atendre les circumstàncies de les dones o les persones trans. Amb tot, la seva anàlisi és molt acurada i de laboratori: fa una radiografia dels darrers sis mesos d’aquestes persones, de si van tenir incidents a la presó, trasllat de centre, alguna discussió familiar o un fet personal, com ara perdre la custòdia d'un fill, per analitzar situacions de risc.
També es precisa que en els dies previs a la mort per suïcidi, no es van detectar canvis o senyals de risc en la meitat dels casos (24 casos). No obstant això, en 9 casos es van identificar canvis en els individus que van implicar l’activació del protocol de prevenció de suïcidis o mesures preventives de protecció, però que no van ser suficients o es van desactivar (en 4 casos estaven actius).
Les autores no amaguen que és difícil comprendre les activacions i desactivacions del protocol i canvis de nivell del reclús. Per això, proposen millorar l’aplicatiu informàtic i homologar procediments entre centres per no perdre informació.
Les investigadoras també destaquen que professionals de l’Institut de Medicina Legal i Forense (IMLC) de Catalunya han contribuït i ha aportat variables molt rellevants per analitzar, com ara antecedents mèdics, l’estat de salut mental, antecedents de suïcidi o intents previs que podrien influir en la decisió de suïcidar-se.
El suïcidi és un problema de salut pública, segons l’OMS, i afecta unes 700.000 persones cada any. A Catalunya, l’any 2020 la taxa de suïcidis va ser de 7,06 per 100.000 habitants en la població general, mentre que a les presons catalanes va ser de 83,2 per 100.000 interns.
A la foto principal, una funcionària tanca un accés de la presó de dones Wad-Ras, de Barcelona. / Foto: Montse Giralt