Complir tota una condemna sense permisos ni progressió a medi obert és un dels factors principals perquè la persona torni a cometre un nou delicte. Així ho sosté un estudi sobre la taxa de reincidència penitència a Catalunya, que aquest divendres ha presentat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. En aquesta 5a edició de l’estudi s’ha analitzat 3.814 persones que van quedar en llibertat l’any 2015 a les presons catalanes i passats cinc anys, l’any 2020, han tornat a delinquir i han entrat a la presó unes 800, és a dir, un 21% (percentatge on es compta també si tornen a la presó per complir una condemna anterior a la del 2015). S’afirma que 8 de cada 10 persones excarcerades el 2015 no torna a ingressar a la presó. En l’estudi, realitzat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia, s’ha calculat que diferents perfils de delinqüents (de delictes greus i menors) que han passat el final de la condemna sense permisos reincideixen en un 26%, xifra que baixa dotze punts, en el mateix perfil amb el compliment de la condemna en medi obert (14%).
La consellera de Justícia ha afirmat que aquests resultats “avalen el model penitenciari català, que es basa en la rehabilitació i reinserció, seguint el mandat de la Constitució i amb la mirada més garantista”. Gemma Ubasart ha manifestat: “S’ha demostrat que menys temps a la presó implica menys delictes”, a més de destacar que les xifres també “desmenteixen que les persones estrangeres cometen més delictes; és un discurs xenòfob i d’origen no provat”, i “s’ha trencat el mite de delictes concrets: els delinqüents sexuals reincideixen un 5%”. Per això, la consellera ha assegurat que s'han marcat el repte en els pròxims 4 anys el règim de Medi Obert, passi del 20 al 30% en les persones condemnades, i ha apostat per seguir el model de Justícia Juvenil, on només el 10% dels autors de delictes estan tancats.
El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha destacat que “la reinserció de les persones és també política de seguretat”, ha agraït la tasca que fan els professionals i les entitats de la Taula de Participació Social als centres penitenciaris, a més d’assegurar que els funcionaris de servei intern de les presons “són una vàlua i no només fan vigilància”. Recentment, Justícia ha acordat amb els sindicats de presons ampliar la plantilla en unes 300 persones, així com revisar els plans de formació i seguretat davant una minoria de reclusos molt violents, alguns dels quals amb problemes greus de salut mental.
Uns 80 reclusos, delinqüents multireincidents
El responsable d’investigació del CEJFE, Manel Capdevila, ha afirmat que hi ha “multifactors” perquè la persona torni a delinquir o faci un desistiment complet. Dels resultats, els ha sorprès que els delinqüents de violència de gènere tornen a reincidir després de passar tres anys en llibertat (inicialment el risc està al primer any), i que cal fer un major seguiment. Pel que fa als delictes, els que més reincideixen són els relacionats amb delictes contra la propietat no violents (38,4%), seguits pels delictes contra la propietat violents (27,4%), els de violència de gènere (17,7%), contra les persones (16%) i els relacionats contra la llibertat sexual, se situen en una franja baixa 5,3%, especialment el relacionat amb els abusos en l'entorn de la família. Una xifra destacada també és que uns 80 reclusos acumulen el 80% dels nous delictes comesos (unes 2.769 reincidències).
En aquest sentit, Capdevila ha indicat que es podria introduir una mesura de seguretat com la llibertat vigilada en els casos de multireincidents per delictes contra el patrimoni, I que els jutges “facin una aplicació real i efectiva de l’agreujant de reincidència” com recull la nova llei 9/2022 pels casos de reincidents.
A banda dels delictes, el que marca més la reincidència és la forma que la persona ha complert la condemna. L’estudi precisa que un 58% de les persones que han complert la pena sense sortides ni progressió (1r grau) tornen a delinquir, seguides pels reclusos sense classificar (39%), mentre que en semillibertat directa (3er grau), la reincidència disminueix fins al 10%. I es conclou que “les sortides esglaonades de presó i la progressió en la reducció del control s’han mostrat els millors indicadors de la reducció de la reincidència, sobretot si s’inclou la llibertat condicional”. Així, el perfil del reclús més reincident és el que ha complert la condemna sense permisos i tancat i comet delictes contra la propietat.
La revisió en els tractaments
Capdevila ha destacat que l’evolució dels tractaments de les persones recluses ha afavorit que en 12 anys s’hagi rebaixat la taxa de reincidència: del 38% el 1992 al 21% el 2020. L’investigador també ha precisat que ara s'utilitza el model de gestió del risc anomenat RNR (Risc, necessitat i responsivitat), on s’intervé els problemes concrets de la persona, i ha posat l’exemple d'un infractor de trànsit que té un problema d’alcoholisme, primer cal treballar aquesta addicció abans de fer un programa específic sobre el delicte comès.
A la imatge principal, reclusos en un programa de Brians 2: D.J.