Les comunitats autònomes governades pel PP avaluaran el coneixement dels alumnes sobre el "perill de la discòrdia, les amenaces contra la llibertat, i l'enfrontament violent entre els espanyols i el terrorisme", en la nova selectivitat comuna a tots aquests territoris que es realitzarà els dies 3, 4 i 5 de juny. Les especificacions de l'assignatura d'Història d'Espanya publicades per la conselleria d'Educació de Castella i Lleó destaca entre els criteris d'avaluació el d'"emprar el rigor metodològic de la història en l'estudi del segle XX espanyol, analitzant els assoliments socials i culturals".
El cop d'estat de 1936, la Guerra Civil i el franquisme són part del temari del segle XX que han d'estudiar els alumnes de 2n de Batxillerat. A la selectivitat comuna dels populars s'inclou com a concreció que l'alumnat sàpiga explicar "les causes de la discòrdia política a Espanya com a origen de la guerra civil i reconèixer la gravetat de les seves conseqüències" —en la selectivitat del curs anterior a Castella i Lleó es demanava saber explicar "les causes de la formació del Front Popular i les actuacions després del seu triomf electoral fins al començament de la guerra"—. La proposta publicada pel govern d'Alfonso Fernández Mañueco també demana identificar "les transformacions econòmiques i socials durant la dictadura de Franco" i "distingir els grups d'oposició a la dictadura i els esdeveniments polítics durant la crisi del franquisme des de 1973 fins a la mort de Franco".
En el marc de la Història d'Espanya també s'estudiarà la Memòria Democràtica, encara que en aquest sentit els governs populars no posen concrecions i tornen a demanar que es reconegui "les arrels de la concòrdia i la trobada dels espanyols fins a l'etapa de la Transició". De fet, podran demanar en l'examen que els alumnes descriguin les actuacions impulsades per "els principals artífexs de la Transició: el Rei Joan Carles, Adolfo Suárez, Torcuato Fernández Miranda i la Llei per a la reforma política de 1976". "Analitzar a través de diferents fonts els moviments d'unió i enfrontament polític en la societat espanyola, valorant la importància de la llibertat i la pluralitat política, reconeixent els riscos de l'autoritarisme i els totalitarismes i les conseqüències de la discòrdia i el terrorisme", és un altre dels criteris que avaluaran en els coneixements.
Les llengües i els "abusos de poder a través de la paraula"
Quant als criteris avaluables en Llengua Castellana i Literatura II, una altra de les matèries troncals, es tindrà en compte saber "identificar i bandejar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder a través de la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l'anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats". També es puntuarà saber reconèixer i valorar les llengües d'Espanya i les varietats dialectals de l'espanyol, amb especial atenció a la del mateix territori.
Dues opcions a Filosofia
Si bé de manera general, la nova prova d'accés a la universitat del PP serà més competencial i sense possibilitat de triar entre dos exàmens de la mateixa matèria, hi ha una excepció amb Història de la Filosofia. Així en el comentari de text d'aquesta assignatura es podrà triar entre dues opcions i en l'apartat de preguntes, es proposaran tres relatives a tres dels quatre períodes filosòfics estudiats: Antiguitat, Edat Medieval, Modernitat i Contemporània. Precisament, el desenvolupament contemporani del feminisme amb Simone de Beauvoir és l'últim contingut que entra a la PAU aprovat abans de l'estiu.