La convocatòria de la manifestació de Perpinyà per defensar el dret a l'ensenyament en català a França ha estat tot un èxit. Prop de 3.000 persones s'han concentrat a la plaça Catalunya de la ciutat amb pancartes a favor de la immersió lingüística.
Els assistents reclamen que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l'Assemblea de França i reivindiquen aquestes llengües com un "patrimoni" de l'estat gal. A la marxa, hi han assistit directors d'escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d'alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l'executiu d'Emmanuel Macron, a qui consideren "còmplice", ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió del text són del seu partit.
La mobilització ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, l’eurodiputada Clara Ponsatí, la diputada de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, i la diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa.
Les entitats d'Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República també han volgut participar-hi, així com personalitats polítiques nord-catalanes, entre elles, molts polítics, batlles i càrrecs electes al territori.
Ara mateix, se va omplint la plaça de Catalunya a Perpinyà en motiu de la defensa de l’ensenyament en català a Cat Nord.
— Consell per la República Cat Nord (@ConsellNord) May 29, 2021
El Consell x la República hi és present amb na Clara Ponsatí i na Carme García (membres del Consell de govern) i bona part de la Delegació del CxR a Cat Nord. pic.twitter.com/MCBAJT2f0P
"Les llengües han de ser a les escoles"
Borràs ha aprofitat l'esdeveniment per compartir la seva opinió al respecte a través de les xarxes socials.
"És lamentable la pulsió que senten els grans estats per no reconèixer-se en la seva riquesa i diversitat lingüística. Les llengües no han de ser als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles", ha assegurat la presidenta en unes declaracions al 324.
Avui ens manifestem a Perpinyà en suport de l'ensenyament en català; en defensa de la llengua que compartim els Països Catalans.
— Presidenta Laura Borràs 🎗️ (@mhp_LauraBorras) May 29, 2021
Les llengües no han d'estar als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles. pic.twitter.com/jLioR5p4Vb
Per la seva banda, la diputada Montserrat Bassa ha criticat que "les polítiques lingüístiques d'aquests estats espanyol i francès" demostren que la independència és l'únic camí per a la supervivència de la llengua.
La llengua és identitat i cohesió social, i avui l'hem reivindicat lliure, reconeguda i compartida des de #Perpinyà pic.twitter.com/Ar8Kw07C8r
— Montse Bassa i Coll (@BassaMontse) May 29, 2021
En el mateix sentit, Dolors Sabater, en una publicació a Twitter, ha assegurat que "Avui és la Catalunya Nord qui pateix l'agressió per part de l'estat francès, però sota l'estat espanyol la llengua és amenaçada arreu del territori".
📣Volem, volem, volem escola en català 😊👏🏼#Perpinyà#loiMolac #Mani29M pic.twitter.com/Zm7W16wn4l
— APLEC (@AssoAPLEC) May 29, 2021
El TC francès tomba la llei d'immersió lingüística
La indignació generalitzada neix de la decisió del Tribunal Constitucional francés de tombar dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per 247 vots a favor i 76 en contra.
A conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, van portar davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei.
Finalment, aquest organisme va considerar inconstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès.