La sofisticació de les eines d'intel·ligència artificial (IA) capaces de generar imatges obren nous escenaris on les imatges que ens semblen reals només són una il·lusió generada sota les ordres d'algú. Darrerament, s'han multiplicat els casos on una imatge artificial, molt versemblant, ha aconseguit convèncer moltes persones de fets que no han passat. Per exemple, el Papa amb un abric molt modern passejant pel carrer o l'arrest a la força de Donald Trump. Cap d'aquestes coses ha passat; tanmateix, molta gent va pensar que si per la bona feina que havia fet la IA en crear aquestes falses fotografies. El ràpid desenvolupament d'aquesta tecnologia pot canviar la nostra percepció del que veiem a internet i deixar enrere la dita: una imatge val més que mil paraules.
És aquesta persona real o l'ha creat una intel·ligència artificial? No és una pregunta que hàgim de preveure que ens farem en el futur, sinó que és quelcom que ja ens estem plantejant. Des d'imatges que mostren persones reals en situacions que no han viscut mai, fins persones reals que, pel seu aspecte o tipus de presència online els usuaris posen en dubte que siguin reals. Tot plegat envolta l'experiència de navegar per internet d'un tel de reticència cap als altres usuaris i contingut: és res d'això real?
"La IA ho capgira absolutament tot", adverteix Ismael Peña López, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i professor de la UOC en excedència expert en tecnologia i societat de la informació. "Tothom pot crear contingut d'altíssima qualitat aparent o formal, sense saber què hi ha al darrere: qui hi ha generat? Com ho ha generat? És una opinió veraç?", explica, qui apunta que el principal problema en molts casos el que genera la intel·ligència artificial és extremadament versemblant, per la qual cosa no dubtem a veure-ho.
Com podem distingir les imatges generades per IA?
Amb les imatges d'intel·ligència artificial que corren actualment per internet hi ha certs aspectes que ens ajuden a desxifrar que han estat generades per un programa. Per més que de lluny la imatge tingui aspecte de ser completament real, hi ha punts dèbils que aquesta tecnologia no ha desxifrat encara i mantenen aspecte d'artificialitat. Per una banda, aspectes del cos humà: massa dits o massa dents. A principis d'aquest any unes imatges generades amb IA d'unes noies en una festa van aconseguir que molta gent confiés en la seva veracitat. A primer cop d'ull enrere fotos que semblaven fetes amb càmeres analògiques una nit de festa. Tanmateix, alguns usuaris trobaven quelcom pertorbant en les imatges sense distingir en un primer moment. Tot i que si parem un segon i les mirem en detall veurem que les protagonistes tenen moltíssimes dents i molts dits.
Aquest error de la IA que la va fer és molt recurrent, en el cas de la fotografia del Papa amb un abric que semblava d'alta costura van ser els dits els que van treure als usuaris del dubte. En el cas d'aquest darrer exemple, la qualitat de la recreació era molt bona. Però les mans no menteixen: són uns dels punts dèbils de la IA. Un altre detall que aquesta tecnologia no controla són les articulacions humanes. Imatges amb posicions impossibles i cossos en un moviment artificiós.
Finalment, els programes de generació d'imatges basats en la IA es queden molt curts generant fonts. Podem identificar-los per com de difuminats estan o com contenen molt pocs detalls o, els que tenen, estan mal fets. Tant per la mala representació d'articulacions com per mals fons serveixen d'exemple les imatges creades per representar una detenció violenta de Donald Trump.
El futur: caldrà ajuda per distingir la IA
Ara bé, què ens espera quan aquesta tecnologia que creix de forma descontrolada segueixi avançant? Seguirem aferrant-nos a detalls per desxifrar la veracitat d'una imatge. Peña afirma que no serà possible: "La intel·ligència artificial serà absolutament indistingible per les persones. No es passarà això de què si mirem el píxel esbrinem si hi ha Photoshop o no. O tenim una altra IA que ens ajuda a esbrinar els patrons que hi ha amagats darrere aquest producte o serem incapaços de distingir-ho". Una IA per reconèixer una altra IA, un concepte que pot semblar una paradoxa, però que ja comença a existir.
La web AI or Not (IA o no, en català) analitza les imatges que es carreguen per determinar si les són de procedència humana o creades amb una IA. Així com identifica si s'ha fet alguns dels programes més coneguts. L'índex d'encert és prou alt, tot i que no és infal·lible. Per exemple, hem provat si pot catalogar correctament algunes de les imatges que hem posat d'exemple en aquest article amb bastant èxit i una excepció: la imatge falsa del Papa. La web prefereix no mullar-se i afirma que no pot determinar si el seu origen és humà o artificial.
Soc una persona real
Tot plegat ens porta a una situació com a mínim curiosa: es dubta de l’existència de persones reals i es creu en les que no existeixen. No és una hipèrbole, és un fet que afronten alguns creadors de continguts o usuaris de les xarxes. Pel seu aspecte o l'estil del seu contingut. Un dels exemples més coneguts a internet és el cas de la jove creadora de contingut Danisha Carter. La seva presència, principalment a TikTok, està molt relacionada amb la crítica política, llarga, analítica i pausada. Però tot això sovint ha quedat en segon pla, quan a la secció de continguts els usuaris de la plataforma discutien si ella era en realitat una imatge generada per IA.
"Tinc una estètica molt curada i específica", explica Carter en una entrevista a The Verge apuntant alguns dels aspectes pels quals es dubtava de la seva existència. La creadora té un estil molt marcat: plans curts de la seva cara, to de veus suau, mirada fixa i ulls clavats a la càmera. Però malgrat que l'estatisme del seu contingut pugui confondre, Carter és una persona real. Una dona de carn i ossos que justifica la seva existència en un internet on realment hi ha usuaris creats artificialment, com, per exemple, l'instagramer Lil Miquela.
Un futur demostrant la nostra humanitat?
No tothom es troba en una situació tan extrema com Carter, però qui més qui menys ja s'ha trobat a Internet justificant la seva humanitat, si més no davant d'un CAPTCHA, aquells mecanismes que ens fan preguntes sobre lletres o imatges perquè demostrem una única cosa: "No soc un robot". O per exclusió, soc humà.
Aquesta prova d'humanitat agafa un nou sentit amb l'auge de les tecnologies que poden suplantar persones o realitats de forma tan versemblant. Qui em segueix és un bot? Si no demostro ser una persona podré accedir a aquesta web? Com ho demostro? Així doncs, ens encaminem cap a un futur en què hem de provar constantment ser humans? "És probable", respon Peña, qui afegeix: "En comptes d'anar amb un DNI, per dir-ho així, sí que haurem d'estar molt més segurs de les relacions socials a internet són amb gent real. Haurem de fer un esforç extra. Això ens complicarà la vida, molt, però crec que és el que ens ha tocat viure".
Peña assenyala que hi ha estratègies que es poden adoptar per tal d'esquivar el dubte sobre la nostra existència. Principalment, cal treballar molt en el nostre rastre a internet. Peña ho exemplifica amb el cas d'un polític: "Un polític que surt un vídeo on està donant unes declaracions racistes o masclistes. Si aquesta persona no ha deixat constància anteriorment del seu posicionament en aquests temes serà molt difícil per ell dir que no és ell qui ho diu". Doncs caldria que deixés clares les seves postures, sense ambigüitats, per restar versemblança a possibles inversions. "Com que tècnicament ens serà molt difícil esbrinar la veracitat, el que farem serà analitzar el context. El que està passant aquí està connectat al que sé d'aquesta persona o és un bolet?", remarca. Tot i això, per ara no s'augura cap tècnica infal·lible.