La pobresa no afluixa i continua enviant la gent a la intempèrie. La Fundació Arrels ha presentat aquest dimecres el seu informe 'Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar', en el qual ha donat xifres sobre aquesta problemàtica. El passat mes de desembre, l'entitat va realitzar el seu recompte anual, i ara ha revelat que en aquella ocasió va comptabilitzar a Barcelona 1.384 persones vivint al carrer, una xifra rècord perquè és la més alta des que es fan recomptes. Es tracta d'un increment destacable, del 12%, respecte de l'any anterior, un augment que és encara més significant si es compara amb el recompte de 2015, quan es van comptabilitzar 892 sensesostre a la capital catalana. En l'últim estudi, el 24% de les persones sense llar es trobaven al districte de Ciutat Vella, el 22% a l'Eixample i el 15% i el 14% pernoctaven als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, respectivament.

L'informe també ha posat el focus sobre altres motius de preocupació. I és que un 81% de les persones que fa menys d'un mes que viuen al carrer a Barcelona no han rebut cap mena d'atenció social. Una dada que, segons la directora d'Arrels, Bea Fernández, evidencia que "alguna cosa està fallant" i que no només cal una prevenció per evitar situacions de sensellarisme, sinó també "una intervenció ràpida" perquè com més aviat s'actua més fàcil és revertir la situació. Això, per ara, no s'està fent, cosa que provoca que els sense llar no trobin una sortida a la seva situació. En l'últim recompte, de mitjana, les persones entrevistades feia quatre anys i cinc mesos que vivien al carrer, un increment d'un mes respecte de l'any anterior. Fernández ha alertat que, quan la situació es cronifica tendeixen a sorgir nous problemes com ara addiccions i això també fa que s'incrementin els impediments perquè els recursos de la xarxa puguin respondre les necessitats d'aquestes persones.

Pel que fa a les necessitats bàsiques, l'informe ha mostrat que un 26% de les persones enquestades no pot resoldre situacions com poder menjar calent, descansar durant el dia o tenir un lloc cobert. Les que porten menys temps al carrer són les que menys poden cobrir-les, una xifra que augmenta encara més amb els sensesostre que fa menys de 30 dies que viuen a fora. Ara bé, Arrels assegura que a mesura que el temps d'estada al carrer augmenta, les persones tenen la percepció de cobrir d'una manera "més satisfactòria" les seves necessitats bàsiques, fet que la fundació atribueix al major coneixement dels recursos. Per Fernández, això s'explica perquè amb el pas del temps sorgeixen més oportunitats d'entrar en contacte amb alguna entitat o associació que pugui ajudar aquestes persones.

Els joves, els més desatesos

Respecte a l'edat, Arrels ha detectat que la mitjana de les persones que viuen al carrer és de 43 anys, un menys que el 2022. A més, ha indicat que els individus més joves que es troben en aquesta situació són nascuts a l'estranger, mentre que els més grans provenen de Catalunya i la resta de l'Estat. També ha revelat que ser una persona migrant continua sent un factor de risc, ja que les persones immigrades continuen sobrerepresentades entre les persones sense llar, representant el 74%.

La desatenció afecta especialment les persones joves, perquè un 56% dels menors de 25 anys i un 51% dels menors de 35 anys va manifestar no haver rebut atenció social pública o privada els darrers sis mesos. I una altra dada que demostra la preocupant situació que viu aquest col·lectiu és que el 41% de persones de menys de 25 anys ha viscut en algun moment de la seva vida en un centre de protecció a la infància i l'adolescència. "Aquesta és una realitat i una tendència cada cop més significativa", ha assenyalat Fernández que ha dit que "cal focalitzar en polítiques d’atenció i prevenció perquè aquests joves no passin de residir en centres a viure al carrer".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!