El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha dictat aquest dijous una sentència en la qual, amb tres vots particulars, estableix que pertorbar una cerimònia religiosa no està emparat pel dret a la llibertat d'expressió.
La sentència, que recull doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), assenyala que "la celebració d'una missa catòlica és un acte religiós íntimament relacionat amb la dimensió externa de la llibertat religiosa, els participants de la qual tenen dret a no ser inquietats quan l'exerceixen, i l'Estat té el deure de garantir la seva pacífica celebració."
Nota de premsa - Avançament de part dispositiva | El Ple del TC declara que la pertorbació d'una cerimònia religiosa no està emparada per la llibertat d'expressió https://t.co/LKw1KUsBby pic.twitter.com/C6VYoUcypE
— Tribunal Constitucional d'Espanya (@TConstitucionE) December 17, 2020
El TC s'ha pronunciat així en desestimar un recurs d'emparament presentat per l'activista Jaume Roura Capellera, que va ser condemnat per l'Audiència Provincial de Girona a sis mesos de presó per irrompre el febrer de 2014 en la parròquia de Sant Pere de Banyoles durant una missa donant pasquins al crit "d'avortament lliure i gratuït". Va arribar fins a la zona de l'altar, on va exhibir una pancarta que deia: "Fora rosaris dels nostres ovaris". Amb tot això, la cerimònia religiosa va ser interrompuda uns minuts.
L'any 2008, l'activista en qüestió Jaume Roura Capellera també va ser condemnat juntament amb Enric Stern Taulats a 15 mesos de presó per injúries a la Corona després de cremar fotos del Rei. Després de portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), es va obligar Espanya a indemnitzar-los amb 9.000 euros per vulnerar la seva llibertat d'expressió.
Sergi Alcàzar
Consens en el poder judicial
El Tribunal Suprem (TS) va avalar el criteri adoptat al seu dia Audiència de Girona, que va condemnar l'activista per un delicte contra els sentiments religiosos en considerar que va actuar "sabent que amb la seva acció podria arribar a ofendre els sentiments religiosos".
Ja en la seva resolució, el TS recordava la seva pròpia doctrina, la del TC i la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a què els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació "no són drets absoluts, i poden col·lidir amb altres drets fonamentals, com el dret a la llibertat religiosa".
Així, el Suprem va determinar que l'Audiència no va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació de l'acusat, ja que el retret penal no es va fundar en la seva ideologia, sinó "en la manera, temps i lloc" de la manifestació.
El recurs d'emparament davant del TC tenia per objecte enjudiciar la vulneració dels drets a la llibertat d'expressió, a la llibertat ideològica i a la llibertat de reunió, així com la vulneració del principi de legalitat en el marc d'un procés penal en el qual el demandant va ser condemnat per un delicte contra els sentiments religiosos.
La decisió, que es coneixerà íntegrament en els dies vinents, ha comptat amb els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, Cándido Conde-Pumpido Tourón i María Luisa Balaguer Callejón.
Protesta contra la sentència
Després de la sentència, el 2017, hi va haver una concentració davant de la parròquia de Sant Pere de Banyoles com a protesta per la condemna a l'activista. L'acció, a aquella a la qual han donat suport una quinzena d'entitats, va fer que el capellà decidís suspendre la missa.
Els assistents a la concentració van aparèixer amb un esparadrap a la boca i una pancarta en favor de l'avortament i es va llegir d'un document on es rebutjava la sentència i es reivindicava el dret a l'avortament lliure i gratuït.
Fotografia principal: Concentració contra la sentència davant de la parròquia de Sant Pere de Banyoles / ACN