Reclam urgent. “Constatem amb enorme preocupació l’increment progressiu de vacants judicials a Catalunya, que reclama amb urgència l’aprovació d’un complement retributiu, ja reconegut en altres territoris, que incentivi els destins judicials en aquesta comunitat”. És una de les onze conclusions dels presidents i presidentes dels 17 Tribunals Superiors de Justícia de l’Estat espanyol, que han inclòs en la clausura de la XVII edició de les seves jornades anuals, comunicades avui.  

Aquest reclam ja va ser demanat per l’ Asociación Profesional de la Magistratura (APM), el 2018 i el va associar a la tensió viscuda pel procés independentista, fet que va provocar un rebuig inicial. La manca de jutges a Catalunya -que ha estat històrica per falta de vocació opositora, un nivell de vida més car, per  un elevat nombre de litigis, i altres factors – ha augmentat força i l’any passat totes les associacions judicials, inclosa Àgora Judicial, van estar d’acord amb el TSJC de demanar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que se sol·licités aquest  complement, com ja tenen al País Basc i Navarra, Canàries, Balears i Ceuta i Melilla. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va dir que ho estudiaria, però encara no ha respost res.

 

Peticions

La falta de jutges (també de fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia i funcionaris, que depenen de cossos estatals) es reflecteix la petició que ha fet la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): Demana 30 nous jutjats i 11 places de magistrats per aquest any. I les comissions de serveis per cobrir reforços en jutjats i tribunals són constants, tot i que sense Jutges d’Adscripció Territorial (JAT), aquestes són cobertes per magistrats que combinen dos jutjats alhora. L’any passat, dels 188 nous jutges que van concloure la seva formació a l’Escola Judicial, 74 havien de cobrir places vacants a Catalunya. I segurament, aquest estiu passarà el mateix quan els nous jutges acabin la seva formació a l’escola judicial, situada a Collserola. Els presidents dels TSJ també reclamen un augment de jutges i magistrats a tot l’Estat espanyol a nivells com tenen a Europa.

Renovació del CGPJ

En les conclusions, els presidents dels TSJ afirmen que la renovació del CGPJ “en complir-se el període de la seva elecció és un mandat constitucional que no pot quedar a l’atzar de la conveniència de les forces polítiques” i asseguren que “resulta incomprensible en un estat de dret el flagrant incompliment de tals mandats”. El desembre passat es va complir tres anys que el CGPJ té el mandat caducat, així com ara càrrecs, com ara el del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual va ser escollit el magistrat Jesús Maria Barrientos. I davant la llei del 2021 que prohibeix nomenaments, els presidents del TSJ  demanen al govern espanyol “una reforma del model d’elecció dels vocals de procedència judicial del CGPJ d’acord amb els estàndards de la Unió Europea”. El PP i el PSOE mantenen el bloqueig en la renovació de càrrecs.

Jutjats comarcals

Pel que fa al funcionament judicial, els presidents dels alts tribunals territorials reclamen “la necessitat de crear òrgans judicials col·legiats” en la primera instància, dins de cada ordre jurisdiccional i especialització. Hi precisen que “l’actual model de funcionament, basat en jutjats independents, resulta totalment ineficient, disfuncional i allunyat de models de gestió moderns”. En aquest sentit, també consideren “imprescindible” realitzar la “comarcalització dels jutjats especialitzats en violència sobre la dona, que abraci diferents partits judicials, similars i propers per donar una resposta més especialitzada, coordinada i amb millors recursos a la víctima d’aquests delictes”. A Catalunya es va fer una proposta fa un parell d’anys i el Consell Català de l’Advocacia el va refusar perquè obligava les víctimes a fer majors desplaçaments.

En la jornada, celebrada a Vigo, també s’ha acordat que “en solidaritat amb La Palma” es proposa al CGPJ de celebrar a l'illa la reunió de l’any vinent.