La crisi energètica derivada de la invasió russa a Ucraïna ha accelerat el procés de transició energètica de molts Estats que han vist que la seva dependència als combustibles fòssils els feien dependents de Moscou. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), ha exposat que en aquest context el món podria assolir el 2025 el pic d'emissions de CO₂. Una dada a priori positiva dins de la gravetat, però que no serveix per assumir l'objectiu d'escalfament global mínim pactat a l'Acord de París. Concretament, l'informe de l'AIE apunta que se superarà en un grau l'objectiu d'acabar el segle amb un augment de temperatura d'1,5 °C.
L'entitat ha afirmat que les darreres polítiques després de la invasió russa d'Ucraïna, ha pogut posar per primer cop terminis al sostre en l'ús de cadascun dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas. La mateixa AIE reconeix que a primer cop d'ull pot semblar que el carbó està vivint una nova edat d'or com a alternativa al gas, els preus del qual s'han disparat sobretot a Europa, en realitat és un efecte de curta durada perquè a mitjà termini continuarà sent reemplaçat per les renovables i l'energia nuclear per generar electricitat.
Una reducció lenta dels combustibles fòssils
En conjunt, això significa que la utilització dels combustibles fòssils disminuirà a un ritme lent, equivalent a un milió de barrils diaris cada any fins al 2050. Tenint en compte l'increment de les renovables, el pes relatiu dels combustibles fòssils al mercat energètic passarà del voltant del 80 % actualment (un nivell relativament estable des de fa dècades) fins a poc més del 60 % a mitjans de segle.
Els autors de l'estudi destaquen que aquestes noves projeccions per a la demanda de combustibles fòssils a l'horitzó del 2040 estan un 20% per sota del qual l'AIE havia estimat el 2015, just abans que se signessin els Acords de París que van fixar l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 graus.
Efectes sobre la salut
El canvi climàtic provocat per la dependència dels combustibles fòssils és un amenaça per la salut global, però en especial en els països mediterranis. Catalunya està entre els territoris que l'estudi Countdown on Health and Climate Change, elaborat per la revista científica Lancet, assenyala com els més afectats pel canvi climàtic, en concret pels efectes d'aquest sobre la salut de la seva ciutadania. Els investigadors de Lancet han establert una clara relació entre l'avenç de l'escalfament global produït pel consum massiu i desmesurat de combustibles fòssils, amb l'augment de morts i l'empitjorament de salut arreu del món. No es tracta d'una predicció futura, sinó de quelcom que ja està succeint. Creix la mortalitat per culpa del canvi climàtic. "La crisi climàtica ens està matant", ha sentenciat Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, després de la publicació d'aquest estudi.