Polèmica entre el departament de Justícia i els sindicats per la reobertura, aquest estiu, de les piscines de cinc de les quinze presons catalanes -Brians 2, el Centre Penitenciari Joves, Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric-, que feia quatre anys que estaven tancades per "motius econòmics".

Mentre que Justícia justifica la necessitat de tenir piscines a les presons perquè són "com qualsevol altre espai dels centres penitenciaris" i, a més, obeeixen a una "necessitat de tractament" que té per "únic objectiu la rehabilitació", els sindicats es queixen que "hi ha una carència generalitzada del personal de vigilància a totes les presons catalanes" per la manca de pressupost.

La reobertura de les piscines comporta una despesa anual d'uns 17.000 euros, però mantenir-les tancades també implica un cost de manteniment. "El més covard és dir que estan tancades", asseguren fonts del departament de Justícia a El Nacional, que volen deixar clar que "no es tracta de prendre les decisions en funció d’aquests paràmetres, sinó de la funció social dels centres, rehabilitació i funció social". A més, a la resta de l'Estat n'hi ha 25 més i "mai s'ha generat cap tipus de polèmica".

La controvèrsia, a més, també s'ha reforçat amb la idea que es pot tenir des de fora -de la ciutadania- que aquestes piscines són un espai de lleure. I això no és així. Aquestes mateixes fonts expliquen que "no són piscines per l'oci", sinó "un espai per reduir la conflictivitat" com a mètode per "estalviar-se el dany que genera la comissió d'un nou delicte". 

Reduir la conflictivitat

Aquestes piscines ni tenen bones vistes, ni "t'hi pots tirar de cap". Només tenen un metre i mig de profunditat i estan envoltades d'un mur de formigó amb les típiques tanques espinoses que caracteritzen les presons. Una vegada més, l'objectiu és "intentar rebaixar tensions", així com "intentar que [els presos] evolucionin en el seu tractament". 

"Són incompatibles amb qualsevol consum de drogues" i és obligatori que aquells qui rebin el tractament a les piscines penitenciàries "se n'abstinguin" perquè, en cas que no sigui així, es queden fora del programa. 

Justícia insisteix que "la pena és la privació de llibertat" i no el fet de deixar-los sense dret a la piscina. Si aquests presos es rehabiliten -i les piscines són un mètode com qualsevol altre-, no tornaran a entrar a la presó. I aquest és l'objectiu de Justícia, que ho veu no només com a una oportunitat per als presos, sinó també per a la ciutadania i els diners públics que s'inverteixen en tots els presos.

A banda d'això, i com a dada curiosa, val a dir que el 80% dels presos tancats a Catalunya no saben nadar.

La queixa sindical

Fonts de l'agrupació de personal penitenciari de CCOO han aclarit a El Nacional que el problema principal de tot plegat és que ja s'havia fet una retallada de les plantilles del personal de presons i la seva preocupació és que a les piscines no hi hagi la vigilància que requereix controlar tots els presos.

Tot i que estan a l'espera de parlar amb els monitors d'esports d'aquestes presons perquè els expliquin de quina manera s'està portant a terme la iniciativa, el seu temor és que "no hi hagi la dotació suficient per portar a terme totes les activitats" i que "no s'està garantint la seguretat dels interns i treballadors".

"Per CCOO, la queixa és per una clara falta de recursos per agafar personal", expliquen aquestes fonts, que afegeixen que "si ho fan de la manera adient, no hi ha cap problema", però el que no volen és que una mateixa persona hagi d'encarregar-se de totes les funcions.

La UGT presons va un pas més enllà i es lamenta, també, en un comunicat que "s'elimini el transport col·lectiu dels funcionaris mentre es posen en funcionament les piscines dels centres penitenciaris, tancades des de fa anys pels mateixos motius econòmics". Davant d'això, Justícia ho té clar: "Els sindicats es queixen per una línia de 36.000 euros, infrautilitzada, que costa molts diners, mentre la població penitenciària ha baixat i la plantilla s’ha mantingut".