Posar polseres GPS per vigilar persones acusades d’un delicte no greu fins a l’arribada del judici, en lloc de la presó preventiva. És una de les mesures pioneres a l’Estat espanyol que el Departament de Justícia —que té les competències d’execució penal delegades; aquest 2024 farà 40 anys— ha proposat que apliquin els jutges de Catalunya per tal de reduir el nombre de persones en presó preventiva (la majoria s'acorda per evitar el risc de fugida) i garantir els seus drets. Ara s’engegarà un pla pilot en alguns jutjats d’instrucció per veure el seu funcionament.
Aquestes polseres —amb una tecnologia millorada i controlada per GPS— s’usen actualment a l’Estat espanyol —si la persona ho accepta— per complir el final d’una condemna a casa o en la llibertat vigilada, en els casos de violència de gènere. La polsera es posa al turmell i hi ha un telèfon al qual la persona ha de contestar o si no, s’activa la seva cerca. Fins i tot, un jutge pot determinar que s’activi l’alerta en un radi determinat, com, per exemple, poc abans de passar la Jonquera. Se sosté que països com França, Portugal o Bèlgica fa anys que usen la polsera telemàtica com a substituta de la presó preventiva.
Mesures del segle XXI
La polsera GPS és una de les 15 mesures incloses en l’anomenada Estratègia Nacional d’Obertalitat Penitenciària, que ha presentat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, aquest divendres en una jornada al Palau Robert. "Són mesures per avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana", ha assegurat Ubasart.
A l'acte, la consellera ha estat acompanyada pel secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, i de l’advocat Josep Maria Torrent, coordinador de l’estratègia, amb la qual s’ha cercat la implicació d’altres departaments, com el de Salut, així com del Consell de l'Advocacia Catalana, entitats de drets humans i del tercer sector, i sobretot de la “cooperació” de fiscals i magistrats, que són els responsables de demanar i aplicar, respectivament, aquestes mesures. “És posar les mesures cautelars del segle XIX al segle XXI”, ha afirmat Torrent.
Un 43% pendent de judici i penes menors
El pla s'engloba en tres blocs, amb accions que es volen engegar a partir d’aquest any i l’objectiu —s’indica— és millorar la seguretat ciutadana amb mesures de prevenció enfront del punitivisme populista. Justícia sosté que els estudis demostren que més anys de presó no significa més seguretat i reduir la reincidència penitenciària. De les 8.030 persones que hi ha actualment a les presons catalanes, unes 1.663 (un 21%) estan en presó preventiva o pendents de judici, a més hi ha unes 1.725 persones que compleixen penes de menys de dos anys a presó. Tots dos col·lectius sumen un total de 42% de persones privades de llibertat que podrien tenir altres mesures menys oneroses que la presó, que les treu del seu entorn.
Amb aquestes mesures, Justícia també es marca el repte de tornar a les dades de 2019, on hi havia el 25% de persones classificades en tercer grau o llibertat condicional, mentre que actualment i pels efectes de la pandèmia s’ha elevat fins al 32%. Actualment, el 74% de reclusos està en segon grau, mentre que 162 persones estan en règim tancat per la seva perillositat i no adaptació, molts cops per arrossegar i disparar-se problemes de salut mental i consum extrem de tòxics.
Un reclús costa 192 euros al dia
A més de cercar la no reincidència de les persones que delinqueixen, el Departament de Justícia també fa números i assegura que actualment una persona a la presó costa uns 192 euros al dia a l’administració catalana. I, si les presons preventives duren de mitjana 170 dies, la factura per cada persona en presó preventiva s’eleva a 32.640 euros.
Així, el primer bloc de mesures s’engloba en tres accions per reforçar les entitats del tercer sector que treballen a ajudar les persones que surten de la presó i necessiten seguir un tractament o que necessiten un domicili per tal de poder fer les primeres sortides o progressar de grau penitenciari. Per assolir-ho, s’indica que s’habilitaran un total de 52 places en unitats dependents i es passarà a tenir un total de 361. I també de 91 a 101 places de recursos residencials.
També es pretén impulsar la justícia restaurativa dins de la presó perquè els reclusos puguin participar en reparar a la víctima i poder avançar en el compliment de la condemna. La magistrada Carme Guil, que ha estat un dels jutges col·laboradors d'aquest pla de Justícia, és una de les promotores de la justícia restaurativa i ofereix aquest procés abans del judici a l'Audiència de Barcelona.
Trencar tòpics dels estrangers
I la tercera acció és impulsar l’obtenció de documentació de les persones estrangeres. Es dona el cas que hi ha una desena de persones a les presons catalanes que no estan identificades, no se sap com es diuen, ni les ambaixades els poden identificar. La seva documentació permetrà que puguin passar de grau i accedir a permisos, ja que fins ara, si no tenien papers, un domicili o contracte feina (requisit que no s'exigeix a un espanyol), les presons no els permetien evolucionar de grau.
En aquest sentit, Josep Maria Torrent aclareix que la llei orgànica penitenciària (comuna a l’Estat) ni cap norma catalana prohibeix que les persones estrangeres no evolucionin de grau penitenciari, si no tenen domicili conegut o un permís de feina. Els professionals de les presons catalanes hauran de canviar els requisits fins ara exigits per donar permisos, segons aquest pla estratègic. L'objectiu és que no es penalitzi les persones que tenen menys recursos.
Des del Departament de Justícia també es vol trencar tòpics ben actuals contra les persones estrangeres. Les persones estrangeres a les presons cometen delictes menys greus que els espanyols, sostenen. Això no obstant, el 2023 ha estat el primer que hi ha més persones estrangeres tancades als penals catalans (50,3%) que espanyoles (49,7%).
El segon gran bloc, amb quatre mesures, és reforçar el principi que la presó sigui l’última ràtio. En aquest cas, a més del pla pilot per impulsar les polseres telemàtiques, també s’engegarà un pla pilot perquè tècnics penitenciaris (treballadors socials i psicòlegs) assessorin els jutges i jutgesses sobre cada persona acusada d’un delicte i la seva situació familiar, de dependència de tòxics i de salut mental. Es precisa que aquest assessorament ja existeix, però es reforçarà amb més personal, ja que l’any passat, per exemple, aquests experts van fer uns 72 informes sobre acusats i suspensions o no de presó, enfront dels 1.132 sobre víctimes de violència de gènere.
Una app per no anar al jutjat
Finalment, una altra mesura innovadora i moderna és substituir la mesura cautelar de compareixences personals al jutjat, les anomenades apud acta, amb una aplicació tecnològica que es podrà activar en el mòbil de la persona i tindrà un control biomètric. Amb la mesura es vol descongestionar els jutjats i dotar-los d’eines eficients; també per als ciutadans.
Finalment, en el tercer bloc es proposen mesures de reinserció dins els centres penitenciaris. Una mesura és que la persona condemnada pugui complir una mesura penal alternativa (MPA) dins de la presó, i no quan ja ha complert el càstig tancat. O també evitar la multireincidència dels delictes vinculats amb la seguretat viària i que es renovin el carnet dins les presons.
Acord amb la Fiscalia
Una altra mesura que ja funciona, des de finals d’any, és l’acord amb la Fiscalia per tal que informi el centre penitenciari si en 5 dies té previst presentar recurs contra les llibertats condicionals i tercer grau per evitar a l’intern que hagi de tornar al centre al cap de poques setmanes de la sortida. El Tribunal Suprem va canviar la jurisprudència vigent amb el cas dels presos polítics, ja que fins llavors, les llibertats condicionals que concedia la Generalitat no es tombaven fins a tenir una resolució ferma del jutge de vigilància penitenciària, i no amb el recurs de la Fiscalia, com ara.
