Preocupació entre els ramaders del Berguedà i el Ripollès per l'augment de població de cérvols. "Se'ns mengen totes les pastures i no hi ha prou control sanitari", explica a l'ACN Martí Marginet, un ramader del Berguedà. El col·lectiu denuncia que des de fa anys ja és difícil treballar a les zones de muntanya, on des de fa anys ja pateixen la plaga de senglars, i ara se sumen la nova plaga. Per la seva banda, Josep Maria López, cap de la secció d'Activitats Cinegètiques de Barcelona, ha assenyalat que els censos demostren que en els darrers 10 anys la població de cérvols està "estabilitzada". Malgrat que adverteixen que la situació de sequera que està vivint Catalunya pot haver originat un conflicte per a l'accés a les pastures.
Marginet té un centenar de vaques que pasturen en prats de la zona de la Nou de Berguedà i lamenta que "cada cop és més difícil entomar-ho". La sensació d'impotència és cada cop més gran. "Estàs tot l'any il·lusionat i treballant unes terres perquè estiguin preparades perquè hi vagi el teu bestiar i dia rere dia veus grups de 20 i fins a 40 cérvols que es mengen el menjar. Quan hi vas, o ja no n'hi ha o està tot escapçat", lamenta. Amb tot, assenyala que no és només una pèrdua econòmica, que passa per alimentar els ramats si es queden sense pastura, sinó també els danys psicològics i morals que suposa.
Alerta per la manca de control sanitari
Els ramaders expliquen que cada dia han de reparar els danys que provoquen els cérvols amb les seves banyes als tancats elèctrics, i no reben cap mena d'ajuda per compensar-ho. El que més preocupa al col·lectiu, però, és el tema sanitari. Segons aquest ramader, aquests cérvols "mengen i beuen del mateix lloc que el bestiar", però no hi ha un control sanitari exhaustiu. Relata que fa sis anys es va donar el cas d'una vaca que patia tuberculosi i des de llavors els ramaders han de fer controls per comprovar que estan lliures del bacteri. "En canvi, al bestiar salvatge, que conviu amb les nostres vaques, se'ls fan analítiques molt opaques i amb poca quantitat", es queixa. És per aquest motiu que els ramaders no se senten prou protegits i senten el risc de contagi com una amenaça real.
La responsable de Medi Rural d'Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha reconegut que la situació de sobrepoblació de cérvols "comença a ser preocupant". Relata que són animals "molt grans que, quan accedeixen als prats de pastura, es mengen tot el menjar que hi havia preparat per a les vaques o eugues". Assegura que en els darrers cinc anys la població de cérvols ha anat en augment, però sobretot les queixes s'han concentrat en aquest darrer any. Per això, reclamen a la Generalitat que es faci un "control eficaç" de les sobrepoblacions de fauna. "Hem de conviure tots plegats i, per això, s'ha de fer una gestió adequada dels animals", considera Serrat.
La població està "estabilitzada"
El Departament d'Acció Climàtica nega que s'hagi produït un repunt de poblacions de cérvols malgrat les queixes dels ramaders. "En els últims deu anys, els censos ens indiquen que la població està estabilitzada i no creiem que sigui una nova situació de conflicte", explica Josep Maria López, cap de la secció d'Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental de Barcelona. Pel que fa al nombre d'animals, xifren en uns 15 cérvols per km² de mitjana, tot i que assumeixen que hi ha zones on n'hi ha més que en d'altres. "No hi ha un conflicte, però sí una competència addicional directa entre els ramats domèstics i els salvatges", remarca.
Un dels objectius que es fixen és aconseguir aquest difícil equilibri i que una activitat no faci disminuir l'altra. Per donar suport a la ramaderia han posat en marxa iniciatives com ara subvencions per tancaments de prats per evitar danys de pastures. López no descarta que els dos anys que portem de sequera hagin "limitat" la producció de pastures i que la competència pel menjar sigui més gran. Aquesta situació, però, no la tenen contrastada. Moltes de les poblacions de cérvols que viuen a la zona del Berguedà es troben dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El seu director, Jordi Garcia Petit, constata que els cérvols mengen el mateix prat que aprofita la vaca, l'ovella o les egües i, malgrat que considera que "no hi ha un conflicte", sí que veu una "competència addicional entre l'activitat dels ramats domèstics i els salvatges".