La paparra Hyalomma lusitanicum s'expandeix ràpidament per Catalunya, especialment en els últims temps a l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona. El paràsit és potencialment transmissor de malalties greus com la febre hemorràgica Crimea-Congo, una malaltia que pot desencadenar en un quadre hemorràgic greu i fins i tot mortal, i s'ha pogut contenir durant dècades, però sembla que en els últims temps ha tornat a créixer a conseqüència de l'augment de la temperatura així com de la proliferació i falta de control d'animals salvatges, que actuen d'hostes, com el senglar i el conill. Un estudi publicat l'any 2022 va confirmar la presència del paràsit a 30 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, i segons apunta La Vanguardia en una actualització de les dades, s'ha detectat aquest tipus de paparra en 8 comarques: Baix Llobregat, Garraf, Barceloní, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Baix Penedès i Alt Penedès.
Una de les característiques d'aquest tipus de paparres és la seva gran mobilitat, ja que, busquen activament les seves preses un cop detectada la seva presència córrer cap a ella. La presència d'aquest paràsit preocupa tant pel medi rural, com per l'expansió a instal·lacions municipals situades a les ciutats com escoles o instal·lacions esportives.
Descartat virus patògens per a humans
Malgrat que la paparra Hyalomma lusitanicum s'ha escampat per aquests territoris en els últims temps, un nou estudi de l'investigador Agustín Estrada-Peña, de la Universitat de Saragossa i de l'Institut Agroalimentari d'Aragó —actualment integrat en el Ministeri de Sanitat d'Espanya—, ha confirmat la baixa prevalença o potser l'absència de virus patògens per a humans en aquesta mena de paparra a Barcelona i Tarragona. Segons ha informat la Universitat de Saragossa, en aquest primer estudi metagenòmic dels virus existents per paparres Hyalomma lusitanicum en les dues províncies s'han detectat quatre virus d'artròpodes, sense importància sanitària humana o animal i l'interès del qual per a la fisiologia de les paparres està encara per determinar. Aquestes dades no poden extrapolar-se a la resta d'Espanya, ja que hi ha diferents condicions ecològiques i climàtiques que governen l'epidemiologia d'aquests agents.
Els resultats de l'estudi ofereixen tranquil·litat a la creixent preocupació per l'auge d'aquesta paparra a Barcelona i altres zones de Catalunya, ja que, "la prevalença de virus patògens en H. lusitanicum a la regió hauria de ser considerada molt baixa o nul·la", conclou l'estudi. La part tècnica de l'estudi —basada en la seqüenciació metagenòmica i el treball bioinformàtic— s'ha dut a terme amb la col·laboració amb Nano1Health SL, una empresa derivada de la Universitat Autònoma de Barcelona, mentre que l'estudi de camp el va realitzar Carlos Pradera, de la companyia Anticimex.