La crisi climàtica del planeta segueix avançant i torna a deixar una dada històrica. La temperatura mitjana de l'aire en superfície en mar i terra ferma el passat mes de juny va superar en 1,5 graus els nivells preindustrials, i completen així per primer cop 12 mesos seguits per sobre d'aquesta xifra. Segons les dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S) d'aquest 8 de juliol, el juny de 2024 va ser el més càlid a escala mundial que qualsevol mes de juny anterior d'ençà que existeixen registres. La temperatura mitjana de l'aire en la superfície va ser de 16,66 °C, és a dir, 0,67 °C per sobre de la mitjana de juny de 1991-2020 i 0,14 °C per sobre del màxim anterior establert el juny de 2023. Així doncs, aquest és el tretzè mes consecutiu que és el més càlid en el registre de dades ERA5 per al mes respectiu de l'any.
Copernicus, que utilitza per als seus càlculs la base de dades ERA5, amb milers de mesuraments de satèl·lits, vaixells, aeronaus i estacions meteorològiques a tot el món, apunta que el 2015/2016 ja s'havia registrat una ratxa similar de rècords mensuals de temperatura global.
Rècord de temperatura
Copernicus assenyala que el mes de juny ha superat en 1,5 graus, la mitjana estimada de juny per al període de referència preindustrial de 1850-1900, i per tant es converteix en el dotzè mes consecutiu a aconseguir o superar el llindar d'1,5 °C. La temperatura mitjana global dels últims 12 mesos (juliol de 2023 a juny de 2024) és la més alta registrada, amb 0,76 °C per sobre de la mitjana de 1991-2020 i 1,64 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 preindustrial. Pel que fa a escala europea, la temperatura mitjana de juny de 2024 va superar en 1,57 °C la mitjana de juny de 1991-2020, un fet que la converteix en el segon juny més càlid registrat a Europa. Les temperatures europees van ser més altes que la mitjana a les regions del sud-est i a Turquia, però pròximes o inferiors a la mitjana a Europa occidental, Islàndia i el nord-oest de Rússia.
Fora d'Europa, les temperatures van ser més altes que la mitjana a l'est del Canadà, l'oest dels Estats Units i Mèxic, el Brasil, el nord de Sibèria, Orient Mitjà, el nord d'Àfrica i l'Antàrtida occidental. Les temperatures van ser inferiors a la mitjana en l'est del Pacífic equatorial, la qual cosa indica un desenvolupament de La Nena, però les temperatures de l'aire sobre l'oceà es van mantenir en un nivell inusualment alt en moltes regions.
Temperatura del mar més càlida
La temperatura de la superfície del mar mitjana del mes de juny va ser de 20,85 °C, el valor més alt registrat per aquest mes. Així doncs, se situa com el quinzè mes consecutiu en el qual la TSM ha estat la més càlida en el registre de dades ERA5 per al mes respectiu de l'any. Els límits d'1,5 °C i 2 °C establerts en l'Acord de París són objectius per a la temperatura mitjana del planeta durant un període de vint o trenta anys, segons ha assenyalat Copernicus.
Segons Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), "juny marca el tretzè mes consecutiu de temperatures globals rècord i el dotzè mes consecutiu en el qual se superen els 1,5 °C respecte a l'era preindustrial". Buontempo ha apuntat que aquestes dades són més que "una raresa estadística i posa en relleu un canvi important i continu en el nostre clima. Fins i tot si aquesta ratxa específica d'extrems acaba en algun moment, és inevitable que vegem nous rècords a mesura que el clima continua escalfant-se. Això és inevitable, tret que deixem d'afegir gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera i als oceans".