Algú em va dir un dia que si tenia una planta i aconseguia que no es morís durant un període de temps era un indicador prou sòlid d’estar preparat per tenir una relació. És clar que amb aquesta afirmació poden sorgir unes quantes preguntes. Evidentment no és el mateix cuidar un bonsai que un cactus. Ni se sap quant temps és suficient per comprovar el percentatge de certesa absoluta (si és que existeix) d’aquesta afirmació.

Doncs bé, tinc un gerani que es debat entre la vida i la mort des de fa setmanes. Potser mesos. Un dia està guapíssim, –guapíssim perquè és el gerani però guapíssima perquè és la planta– i el dia següent està mig pansit, com si li arribés l’hora de caure balcó avall. Com si em digués, ei, ja estic preparat per morir-me, deixa’m anar. Si això fos tot, encara pensaria que el meu problema és aquest gerani, que decideix ser un dia bonic i regalar-me flors i l’altre tria ser desagradable i m’entristeix perquè no sé ni què vol ni què li passa. La comunicació és difícil.

Geranis de colors vermell, rosa i blanc / Unsplash

Però fa unes setmanes va passar una cosa. Se’m va morir una suculenta. Li vaig comentar a una amiga que en té milers a casa i no s’ho podia creure. Jo la veritat és que tampoc gaire. Malgrat la nostra incredulitat, va passar. Com pot ser que es mori una suculenta que, segons ella gairebé no necessita res, i un gerani em doni tants problemes? Tant de bo una bona resposta a tantes preguntes i incerteses.

Fotografia d'una suculenta / Unsplash

Així i tot, una planta i una relació tenen coses similars. I tot i que dir coses tan ensucrades com que una relació s’ha de regar i cuidar poden fer-nos necessitar una injecció d’insulina, hi ha coses ben certes i paral·lelismes evidents. Una planta s'ha de regar perquè continuï regalant-nos verdor i flors i una relació (de qualsevol tipus) també. Tot i que, és clar, tots els geranis no són pas igual. Si el lector se n’imagina un, és possible que jo n’imagini un altre. Una flor més vermella o potser blanca. Unes fulles ben verdes sense mossegadetes de cuc. I així, anar fent. És difícil parlar el mateix idioma, al cap i a la fi.

I és clar, si cada u s’imagina una planta diferent, també hi ha necessitats ben diferents. Pot ser que un gerani necessiti una quantitat de terra diferent al seu gerani germà bessó o més aigua. O potser necessita més llum. Per poc que sigui, els geranis també s’expressen (no?). 

Mar de cactus / Unsplash

Palès ha quedat que no soc una experta en plantes si se’m mor una suculenta però de vegades ja es veu que una planta no està a gust a la seva torreta. Potser li va gran o massa petita. Aleshores és moment de canvi. Es disparen les alarmes, taquicàrdia i no se sap ni d'on es ve ni d'on es baixa. De vegades cal fer un pas enrere per fer-ne un parell endavant.

Aquesta amiga va dir-me que busqués per internet com cuidar una planta. Però és clar, les regles genèriques en aquesta vida no sempre funcionen. Allò que diuen que generalitzar no està bé. El cas és que, segons com, unes instruccions no anirien pas malament. Perquè l'altra opció, sap greu. La de deixar morir un gerani del piset perquè en pugui venir un de nou (amb un manual d’instruccions sota les fulles i les flors).