La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts un recurs contra els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que van decidir suspendre cautelarment el règim lingüístic de l'escola catalana. L'entitat considera que els magistrats van excedir-se de les seves funcions i van fer declaracions partidistes en la comissió d'eurodiputats que el desembre passat es va celebrar a Barcelona per fiscalitzar el model català. "Un jutge no pot fer un posicionament tan clar a favor d'una de les dues parts", ha criticat l'assessor jurídic de l'entitat, Ramon Llena, assenyalant el jutge Javier Aguayo. A més, l'organització ha presentat un recurs de reposició per evitar la suspensió cautelar del decret i un escrit d'oposició contra el plet de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe.
Amb aquesta acció, l'organització de defensa del català se suma a la iniciativa del Govern, que aquest matí ha informat que ha presentat un recurs a la interlocutòria del tribunal.
Consideren que la suspensió s'anticipa a la sentència
El portaveu jurídic de l'entitat ha insistit que la decisió dels jutges "no es pot justificar de cap manera" perquè en un procediment contenciós administratiu "hi ha la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades al dret, i això només es pot defugir o contrariar amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió". En aquest sentit, Llena ha apuntat que la decisió del TSJC "no és pròpiament una mesura cautelar ni una valoració defensiva de drets en risc, sinó una anticipació de la decisió final amb un judici previ a les al·legacions i proves de les parts, que és del tot al marge de l'objectiu, la finalitat i les garanties d'una mesura cautelar".
La plataforma denuncia que "no hi ha fonaments de risc"
A parer de l'organització, "no hi ha cap fonament de risc" per mantenir vigent el decret de suspensió perquè els efectes del model lingüístic no són "irreparables", ans al contrari: permetre la cautelar atempta "de manera greu" contra l'interès general i impedeix als centres millorar les eines i reforçar els procediments per aconseguir un major equilibri lingüístic, assenyala Llena.
Plataforma per la Llengua explica que dels cinc jutges que havien de formar el tribunal —Javier Aguayo, María Luisa Pérez, Francisco José Sospedra, Andrés Maestre i Elsa Puig—, dos —Maestre i Puig— no són plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu i, per tant, la integració en el tribunal s'havia de comunicar a les parts, "cosa que no es va fer". Aquest procediment hauria permès valorar i presentar causes d'abstenció i recusació. "Tampoc s'informa si se'ls va assignar el cas de manera no arbitrària ni discrecional, les parts no poden saber-ho amb seguretat", denuncia el portaveu.