L'associació pel català Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el Departament de Salut de la Generalitat arran d'un cas de "discriminació" contra la llengua catalana a l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. Els fets van ocórrer el desembre del 2023, quan una metgessa d'urgències va instar una pacient catalanoparlant a parlar en castellà i, quan aquesta s'hi va negar, la va fer fora de la consulta. L'Hospital de Can Ruti va condemnar la situació, però va rebutjar obrir un expedient sancionar a la metgessa. Ara, Plataforma per la Llengua vol esgotar la via dels tribunals perquè s'investiguin els fets i "se sancionin".
La Unitat d'Atenció a la Ciutadania de l'hospital va arxivar la denúncia del pacient, per la qual cosa Plataforma per la Llengua va presentar un recurs d'alçada a la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques de la Generalitat, si bé aquest també va ser arxivat. Per a Plataforma per la Llengua, la situació viscuda vulnera els drets lingüístics de la pacient. També consideren que la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives i que "la seva conducta podria ser considerada una falta molt greu", en haver "infringit" la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'estatut marc del personal estatutari dels serveis de Salut.
"Hablen en castellano"
Els fets van passar el 14 de desembre del 2023, quan una usuària del servei d'urgències de l'Hospital de Can Ruti i el seu acompanyant van adreçar-se en català a la metgessa, un cop a dins de la consulta, i ella els va tallar: "Hablen en castellano [parlin en castellà]", li hauria dit la professional, segons relata la pacient. Aquesta s'hi va negar, però la metgessa hauria insistit i els va fer fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català. Fora de la consulta, la parella va sol·licitar que truquessin al coordinador, però "el personal que hi treballava s'hi va negar", i els va oferir l'opció d'omplir un full de reclamacions. Per tal que l'atenguessin, i malgrat haver fet ja el triatge i esperat tres hores prèviament, van caldre dues hores més. Finalment, una altra metgessa els va acabar atenent.
Davant la denúncia, l'Hospital de Can Ruti va admetre que la situació denunciada "no era tolerable" i va reconèixer mancances en l'atenció a la usuària. Tanmateix, Plataforma per la Llengua insisteix en el fet que l'hospital badaloní no va veure pertinent obrir un expedient sancionador, en considerar que no està justificat perquè no creuen que la metgessa actués de mala fe i amb voluntat discriminatòria. "[Can Ruti] va considerar que amb promeses de millores, com ara la creació d'un Comitè Multidisciplinari de Dinamització Lingüística, n'hi hauria prou per donar per tancat el cas [...] Tanmateix, Plataforma per la Llengua considera que cal obrir aquest expedient justament per estudiar el cas a fons", assevera l'associació denunciant.
282 queixes semblants a la sanitat catalana
Durant el 2023, Plataforma per la Llengua va atendre 247 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (224), valenciana (10) i balear (13), que van créixer un 14,17 % el 2024, quan han estat 282 (257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes Balears). En el cas de Catalunya, les queixes a l'àmbit de la salut pública van créixer un 17,7 % el 2024 (de 130 a 153) i un 10,64 % pel que fa a la sanitat privada (de 94 a 104). L'entitat insta la Generalitat de Catalunya a "fer complir la llei i aplicar, si escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques". També asseveren que saber la llengua no és "un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels facultatius" sinó que ha de ser "un requisit".