Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra l’Estat espanyol per la decisió de la justícia espanyola d’excloure les entitats en defensa del català del procés judicial que manté el 25 % de castellà a les aules, segons ha informat l’entitat aquest dimecres. S’informa que la demanda s’ha presentat després d’haver esgotat totes les vies legals a l’Estat espanyol, atès que el Tribunal Constitucional (TC) també va inadmetre el recurs de l'ONG del català, el juliol passat. Per a l'entitat, l’Estat espanyol ha violat tres articles del Conveni Europeu de Drets Humans: el que prohibeix discriminar (article 14) i els que estableixen els drets a un judici equitable (article 6.1) i a un recurs efectiu (art. 13). Recentment, el Consell d'Europa ha qüestionat el 25% de castellà als centres catalans.
Amb aquesta demanda, l'entitat segueix l'acció d'Òmnium Cultural que també va anunciar, recentment, que ha denunciat aquesta discriminació al tribunal amb seu a Estrasburg. El Tribunal Constitucional està analitzant la constitucionalitat de la Llei i Decret llei del català a l’escola, que va aprovar el Parlament i el Govern per blindar-la contra el 25% de castellà, imposat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en algunes escoles, a petició dels pares. L'òrgan de garanties ha exclòs a les entitats defensores del català com a part en el procediment en assegurar que no han estat afectades pel 25% de castellà.
Exclusió de les entitats catalanes
En concret, el Tribunal Constitucional (TC) va decidir no admetre a tràmit el recurs de Plataforma per la Llengua per tal que les entitats en defensa del català no quedessin excloses del procés judicial del 25 % de castellà a les aules. Era un recurs d’empara contra la resolució del Tribunal Suprem (TS) que confirmava el que ja havia comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): excloïa del procés judicial totes les entitats que pretenien recórrer contra la interlocutòria que mantenia el 25% de castellà. L’entitat recorda que el mateix TSJC, tanmateix, sí que havia admès com a parts interessades dues entitats en defensa del castellà: Asamblea por una Escuela Bilingüe i Hablamos Español.
A més, el TSJC va denunciar la inconstitucionalitat de la nova normativa catalana a les escoles, fet que implicava que aturés qualsevol nova resolució, com indica la jurisprudència. Això no obstant, el TSJC ha ratificat el 25% de castellà en algunes escoles, adduint que ja les havia aprovat amb anterioritat i que no afecta a tota la comunitat educativa. Per al TSJC, la normativa no respecta el bilingüisme que dicta la llei, també a Catalunya. El percentatge de 25% de castellà imposat, però, no respon a cap estudi científic ni real de la situació de la llengua pròpia als centres educatius de Catalunya.
Per a Plataforma per la Llengua," la decisió del TSJC era del tot irregular i l'excusa que al·legava per no acceptar l'entitat com a part interessada era particularment ridícula, atès que ho justificava perquè el cas tenia a veure amb la vehicularitat del castellà, i no pas amb la del català, quan és evident que l'ús d'una llengua i de l'altra són vasos comunicants, tal com assenyalaven els mateixos dos vots particulars de magistrats del tribunal que hi va haver en el procediment".