Plou, poc, però plou, i les pluges —si les previsions encerten— continuaran aquest dimecres i dijous amb diferents intensitats segons el territori. Però només faran pessigolles a la sequera, que continua sent un problema greu i que té un cercle vermell marcat en aquest mes de gener, que és quan es preveu que es decretarà l’estat d’emergència. El compte enrere ha començat i aquest episodi de pluges només endarrerirà uns pocs dies el que sembla inevitable. Les reserves d’aigua a les conques internes se situen al voltant del 16,57% i el límit que marca el llindar de l’estat d’emergència està situat al 16%. Així que si la situació no dona un tomb radical, les restriccions arribaran en la darrera setmana de gener.
Episodi de pluges insuficient
Els cinc embassaments que formen part del sistema Ter-Llobregat es troben amb unes reserves d’aigua de 104 hectòmetres cúbics, segons han explicat a El Món a RAC1, i l’entrada en emergència està prevista un cop baixin dels 100 hectòmetres cúbics. Fent una estimació basada en les dades de consum dels últims dos mesos en aquesta àrea, es triga entre tres i quatre dies en gastar cada hectòmetre cúbic. Per tant, en cas de mantenir-se aquesta tendència, l’estat d’emergència arribaria en un termini màxim de 16 dies (cap al 26 de gener), o de 12 (22 de gener) en l’escenari més pessimista. Així que caldrà veure com afecta l’actual episodi de pluges a l’entrada en vigor de les restriccions.
La previsió és que aquest dimecres es produeixin ruixats dispersos en trams de la costa i del prelitoral, i també a les comarques de Ponent, i s’espera que dijous es mantinguin els ruixats sobretot a les comarques de Girona i de Barcelona, amb una cota de neu que baixarà, i se situarà entre els 600 i els 800 metres. De fet, algunes esperances estan posades en què part de l’aigua que caurà en forma de neu pugui arribar als embassaments d'aquí a unes setmanes, tot i que la neu de les cotes altes no ho farà fins d’aquí a uns mesos.
Estalvi d’aigua
Per tant, la mesura més eficaç en aquests moments per alleujar la situació és l’estalvi d’aigua, que passa per la conscienciació dels ciutadans i el compromís de les grans ciutats. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha reiterat en diverses ocasions que la majoria de les ciutats de la regió de Barcelona tenen consums que oscil·len entre els 130 i els 180 litres per persona i dia. Aquests consums són inferiors als 200 que dictarà el llindar d'emergència, però queden lluny de l'objectiu dels 90 litres que des de l'ACA plantegen en un context d'estalvi excepcional per la manca d'aigua. L'últim any només algunes ciutats com Manresa o Figueres han reduït el consum de manera destacable (prop d'un 10%). La majoria de ciutats gasten el mateix o en xifres molt similars, i com va reconèixer el director de l’ACA, Samuel Reyes, en unes recents declaracions a RAC1, no castiguen els qui tenen consums desmesurats, el que causa problemes, sobretot a l'àrea de Barcelona.
La fase preemergència va entrar en vigor a finals de novembre i l’estat d’emergència estava previst inicialment per a mitjans de desembre, però posteriorment, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascord, va anunciar que el sistema Ter-Llobregat de Catalunya entraria en fase d’emergència a partir del mes de gener si no plovia. Quan es declari l’estat d’emergència aquest gener s’anirà reduint gradualment la dotació per habitant i dia, dels 200 litres es passarà als 180 i després a 160, i s'aplicaran altres restriccions que afectaran els sectors de l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el lleure.