La població d'os bru al Pirineu de Catalunya és de 47 exemplars, segons les dades recollides el 2024 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), on a banda de Catalunya també estan integrats Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra i França, l’Aragó i Navarra. En total, s'han identificat 21 femelles, 25 mascles i només 1 individu de sexe no identificat. Durant el 2024 a Catalunya van néixer 10 cadells —3 mascles, 6 femelles i 1 de sexe no identificat— de 6 femelles i cinc mascles reproductors diferents. A tot el Pirineu la xifra d'exemplars identificats és de 96: 47 femelles, 45 mascles i 4 individus de sexe no identificat. La xifra és la més baixa del nombre d'ossos detectats en un any i es revisa anualment. El 2023 s’havien identificat 83 exemplars, i durant el 2024 s’han detectat 7 animals que no havien estat comptabilitzats el 2023 i que, per tant, han incrementat el nombre passant a ser de 90 exemplars. En relació amb els naixements al total del Pirineu, la xifra s'eleva a 22 cadells —8 mascles, 10 femelles i 4 de sexe no identificat— que corresponen a 13 ventrades de 8 mascles reproductors diferents. És una xifra superior a l'any anterior quan es van detectar 6 cries, de les quals 8 es localitzaven a Catalunya.
Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2024, la xifra és de 5, la major part exemplars subadults. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys. A més, hi ha 13 exemplars que no s’han detectat el 2024, però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts, ja que l’any anterior si se’n van trobar indicis.
Seguiment de l'os bru
L'àrea total de distribució de l'os bru s'estima en uns 7.200 quilòmetres quadrats, el que representa un augment de 100 km² respecte al 2023 i de 1.500 km² respecte al 2022. Per efectuar el seguiment de la població d'aquesta espècie se segueix en dues metodologies de cerca d'indicis de presència d’exemplars: la primera oportunista (danys, observacions, petjades, rastres, excrements) i la segona sistemàtica (operacions programades). A Catalunya el seguiment està en mans de Cos d’Agents Rurals, que depèn del Departament d’Interior i Seguretat Pública. L’àrea de mostreig aproximada és d’uns 2.000 km². En aquesta zona hi ha distribuïts una sèrie de paranys de pèls, una gran part dels quals està associada a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat. En total hi ha 222 trampes de pèls repartides per les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell. Durant aquest 2024 s’han realitzat un total de 1.853 revisions d’aquests paranys, de les quals 348 han tingut resultat positiu (mostra de pèls i fotografia associada) i 1.505 han tingut resultat negatiu. Durant el 2024 s'han recollit i validat 250 dades de tipus oportunista: 29 observacions, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i 1 jaç.
En total, s'han recollit més de 500 mostres de pèls d’os bru i 58 excrements, dels quals un cop triats i seleccionats se n’han enviat al laboratori 251 per la seva anàlisi genètica i identificació individual: 200 de pèls i 51 excrements. Aquestes mostres han permès identificar 37 animals diferents en les 4 comarques esmentades. Compartit amb la Vall d’Aran, s’ha detectat 1 femella amb 3 cadells. Detectats per Agents Rurals i també a Andorra han estat 2 mascles. Identificats amb França i Andorra han estat 3 mascles. Compartits també conjuntament amb França i Vall d’Aran han estat 4 mascles i, finalment els detectats, tant pel Cos d’Agents Rurals com per França, han estat 13 animals: 6 mascles i 3 femelles i 4 cadells. Això evidencia l’enorme mobilitat d’aquests animals i els continus moviments i anades i vingudes al llarg dels Pirineus i a banda i banda de la frontera.
Convivència amb la ramaderia
Fa anys que el Govern aplica una sèrie de mesures preventives que permetin la coexistència amb la ramaderia que es basa en l'agrupament i vigilància dels ramats durant i el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. L’objectiu del pla és facilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’os i reduir les interaccions entre aquests. Les agrupacions de ramats d'oví i cabrum compten amb la presència de pastors contractats mitjançant oferta i licitació pública, que s'encarreguen de la vigilància diürna.
El Departament de Territori es fa càrrec del trasllat dels queviures, la construcció, instal·lació i manteniments de les cabanes i la resta d’infraestructures. Durant el dia, el pastor surt a pasturar les ovelles i durant la nit les ovelles es tanquen en les pletes electrificades situades al costat del refugi on dorm el pastor. Així mateix, cada agrupació compta com a mínim amb la presència de dos gossos de protecció de ramats. Les agrupacions tenen una durada d’entre 4 i 5 mesos i es custodien un total de 2.519 caps de bestiar. També s’apliquen mesures d’autoprotecció als ramats que es troben en les zones d’expansió de l’os. L’any passat s’hi van acollir set explotacions amb 4.900 caps de bestiar en total. A les explotacions ubicades en les zones de presència ocasional de l’os, el Departament ha cedit material de protecció, com ara malles electrificades i vailets a ramades, on participen més de vint explotacions. I pel que fa a la ramaderia bovina i equina, el Departament aplica mesures com ara la contractació de vaquers per garantir-ne la vigilància, pletes ramaderes o la cessió de dispositius de geolocalització.