La població resident a Catalunya ha augmentat en 110.268 habitants durant el 2023, segons els resultats definitius de les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L'arribada de 126.804 immigrants durant el 2023 va ser el principal factor d'augment poblacional a Catalunya. En canvi, el creixement natural va ser de -13.445 persones, és a dir, 54.217 naixements menys 67.662 defuncions, i el saldo migratori amb la resta d'Espanya de ‑5.171 persones. En termes relatius, la població ha crescut un 13,9% per cada mil habitants, com a resultat d'un creixement migratori del 15,3‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,7‰.
El 2023 la població resident a Catalunya va aconseguir la barrera dels 8 milions, les 8.012.231 persones que residien al país l'1 de gener del 2024 eren 110.268 més que un any abans, un ritme de creixement lleugerament inferior a un any abans, quan la xifra va fer un salt de 140.140 habitants. Amb tot, el del 2023 representa el segon creixement més intens dels darrers 15 anys, després del registrat el 2022 (140.140 habitants). Segons les dades de l'Idescat, l'1 de juliol del 2024 s'havia assolit la xifra de 8.067.454 habitants.
Saldo migratori
Durant el 2023, la població va créixer a 620 municipis, va disminuir a 301 i es va mantenir a 26. En concret, els municipis de més de 10.000 habitants o més amb un creixement més elevat van ser Montroig del Camp, Calafell i Cunit, i, en canvi, els de menor creixement, van ser Martorell, l’Escala i Ripoll. En relació amb el saldo migratori amb l'estranger va ser positiu en 144 i nul en 80 municipis. Segons les dades, dels municipis amb 10.000 habitants o més, els que registren més elevats són Barcelona (45.402), l’Hospitalet de Llobregat (8.318) i Tarragona (3.169), mentre que els tenen menors saldos migratoris amb l’estranger són l’Escala (‑76), Sant Quirze del Vallès (‑3) i Lliçà d’Amunt (22).
El saldo migratori interior, és a dir amb la resta de Catalunya i de l'Estat Espanyol, va ser positiu a 527 municipis, negatiu a 390 i nul a 30 municipis. En aquest tipus de saldos migratoris, els municipis amb 10.000 habitants o més són Sabadell (955), Vilanova i la Geltrú (689) i Terrassa (535), mentre que els de menors saldos migratoris interns són Barcelona (‑11.553), l’Hospitalet de Llobregat (‑2.682) i Badalona (‑697).
Més defuncions que naixements
Les dades revelen que el nombre de defuncions a Catalunya va ser superior al de naixements per sisè any consecutiu. El creixement natural va ser positiu en 185 municipis, mentre que en 674 va ser negatiu i nul en 88. Els municipis de 10.000 habitants o més amb major creixement natural van ser Sant Cugat del Vallès (164), Salt (135) i Vic (106) i els de menor creixement, Barcelona (‑4.085), Sabadell (‑229) i Reus (‑215).
Relacionat amb la caiguda de la natalitat, el percentatge de població de 0 a 15 anys segueix disminuint, passant així del 15,2% el 2023 al 14,9% el 2024. El Gironès (17,4%), el Pla de l'Estany (17,0%) i la Segarra (16,5%) lideren el rànquing de comarques amb un major percentatge de població jove. En canvi, el Priorat (11,8%), el Pallars Sobirà (11,8%) i el Pallars Jussà (12,4%) es consoliden com les comarques on el percentatge és menor. El sector de la població que més va créixer és dels 16 als 64 anys —del 65,4% al 65,6%— conseqüència de la migració. Val d'Aran (70,3%), la Cerdanya (67,5%) i l'Alta Ribagorça (66,7%) són els territoris amb major percentatge de la població adulta. I, en canvi, Terra Alta, les Garrigues i el Ripollès (61,0%) són les comarques on el percentatge és menor.
La població de més de 64 anys gairebé es manté, situant-se en 19,5% a conseqüència de l'envelliment de la població, que presenta diferències importants al llarg del país. En 8 comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (28,8%), el Priorat (26,4%), el Ripollès (25,9%), les Garrigues i la Ribera d’Ebre (25,8%), el Pallars Jussà (25,7%), el Berguedà (25,2%) i el Lluçanès (25,1%). En canvi, les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més són el Gironès (16,2%), Aran (16,8%) i la Segarra (17,6%). L'1 de gener de 2024 hi havia a Catalunya 2.698 persones centenàries, de les quals 414 eren homes i 2.284 dones. En concret, hi havia 1.114 persones amb 100 anys, 686 amb 101 anys, 403 amb 102 anys, 233 amb 103 anys, 117 amb 104 anys i 145 amb 105 anys o més. Barcelona és el municipi amb major nombre persones que arriben o superen els 100 anys (881), seguit de l’Hospitalet de Llobregat (66) i Sabadell (62).