La població estrangera resident a Catalunya és d’1.271.810 persones segons les dades del padró d'habitants a 1 de gener de 2022, una xifra que representa el 16,3% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).  El nombre d'estrangers ha recuperat la tendència a l'alça que tenia abans de la pandèmia: durant el 2021 va créixer en 21.145 persones, un 1,7%, després que el 2020, any marcat per la covid, disminuís en 9.954 persones. Tot i que al conjunt del país ha crescut la població de nacionalitat estrangera, en 8 de les 33 comarques i a l'Aran aquesta es va reduir: la Cerdanya és la regió que més persones estrangeres ha perdut (un 3,3%), mentre que a l'altre costat de la balança hi ha la Terra Alta, on ha crescut en un 6%. 

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2021, 42.371 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 38,1% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 29,3% d'Amèrica del Sud.

On viu la població estrangera al territori?

La població estrangera no s'ha repartit de manera homogènia per tot el territori: per un costat, les comarques amb una proporció més elevada són la Segarra (28,1%), l'Alt Empordà (25,1%), i el Barcelonès; per contra, al Pallars Sobirà (9,5%), el Moianès (9,6%) i el Berguedà (10,0%), és on menys estrangers viuen en proporció. Des d'un punt de vista municipal, a Catalunya hi ha 36 poblacions on el percentatge de població estrangera supera, entre els quals destaca Guissona, a la Segarra, on més de la meitat dels seus veïns són estrangers, concretament un 53,1%. Fa una dècada, Guissona es va convertir en el primer municipi de l'Estat amb més veïns estrangers que autòctons, molts dels quals arribats des de l'Europa de l'Est. En els primers mesos de la guerra d'Ucraïna, va rebre desenes de refugiats, que arribaven a aquest municipi lleidatà on ja vivien familiars seus.

Per darrere de Guissona, se situen Castelló d'Empúries (45,1%), la Portella (40,1%), Salt (38,1%) i Barbens (37,1%), tot i que, en xifres absolutes, Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 359.480 de 1.636.193 habitants totals, amb un augment d’11.178 respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 58.037 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (35.215), Terrassa (31.516) i Lleida (29.129).

Quina és la nacionalitat estrangera predominant a Catalunya?

L'any 2022, la població d'origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,6%), dels quals el 23,3% són de la Unió Europea i el 8,3% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,3%) seguit pels originaris d'Àfrica (25,5%). Més allunyada d'aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,5% de la població estrangera.

Amb tot, encara que la població africana representi un 25,5% dels forans, la comunitat marroquina és la més nombrosa: 135.278 persones procedents del Marroc resideix al territori, xifra que equival al 18,5% del total. Tot i que a molta distància, el segon lloc l'ocupa un país europeu, Romania (86.528), amb una representació del 6,8%. Per tancar el podi de les nacionalitats, hi ha la italiana, amb 76.826  habitants, que equivalen a un 6,0% del total. De fet, a Barcelona, la nacionalitat més nombrosa és aquesta. Tot i que les tres predominen per sobre la resta, a Catalunya hi viuen persones de fins a 170 nacionalitats, entre les quals també destaquen la xinesa, pakistanesa o colombiana. 

La gran presència d'italians a Barcelona és una excepció al conjunt del país, ja que la població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran. Com a excepcions, trobem els colombians a la Cerdanya, els indis a la Garrotxa, els portuguesos a l'Alt Urgell, la portuguesa, i els malians al Moianès.