Una quinzena de persones s'han tancat a l'església del Sagrat Cor del Poblenou sense una previsió concreta del temps que s'hi quedaran que, en principi, auguren que serà fins que es compleixin els objectius que persegueixen. Poblenou Refugi, amb la xarxa de suport als assentaments Apropem-nos, l'AV del Poblenou, la Taula Eix Pere IV, l'Associació Cultural i Social Bac de Roda, el Banc d'Acció Social i altres entitats socials i religioses del barri han replicat aquest dijous al vespre la tancada indefinida del Raval "contra el racisme i pels drets dels migrants i les refugiades".
Els impulsors asseguren que es fan seves les reivindicacions i demandes de les persones migrants: "Si volem avançar cap a una societat acollidora, oberta, lliure i respectuosa, des del teixit associatiu i el moviment veïnal hem de seguir treballant per canviar un sistema racista, capitalista i patriarcal que maltracta les persones i en el qual no ens sentim identificades", afirmen. Els veïns del Poblenou asseguren que el barri "ha estat molt sensible des de fa anys davant el tema dels immigrants", i recorden la tancada que ja hi va haver a l'església del Sagrat Cor l'any 2001, així com la lluita contra els desallotjaments de les naus del carrer Puigcerdà i Pere IV, i la tancada a l'església de Bernat Calbó el 2012.
Amb la tancada iniciada aquest dilluns, afirmen que es manifesten contra les polítiques "restrictives" de l'estat espanyol en matèria d'immigració, asil i refugi, alhora que volen donar suport a les lluites de diversos col·lectius "per aconseguir un tracte institucional digne i igualitari en tots els àmbits de la vida". Els protestants secunden el manifest de les persones que des del 21 d'abril protagonitzen la tancada a l'antiga escola Massana al barri del Raval, amb el qual exigeixen la derogació de la llei d'estrangeria, una acollida "real" de les persones immigrants i refugiades, i que es concedeixi la nacionalitat espanyola sense examen, ja que asseguren que les proves actuals són "impossibles" de superar.
Al mateix temps, el manifest reclama l'empadronament "sense restriccions i garantit", que el sistema sanitari cobreixi les persones immigrants que es troben en situació administrativa irregular i que es rebaixin les exigències en els tràmits per al re agrupament familiar. Segons els protestants, les condicions d'habitabilitat que es demanen actualment pels habitatges "posen en perill" que els pares i mares es puguin reagrupar amb els seus fills. El text també defensa la necessitat de mesures específiques per a la prevenció i intervenció vers la violència masclista cap a les dones migrades i refugiades "amb una perspectiva antiracista". "Les dones migrades denunciem un sistema heteropatriarcal, racista i capitalista que ens maltracta, agredeix, penalitza i assassina de múltiples formes", etziben els protestants.
Finalment, el manifest denuncia que les fronteres "vulneren els drets" i critiquen que "no són una línia que divideix territoris, sinó una zona de control on es violen sistemàticament els drets de les persones amb total impunitat".