L'emergència climàtica no és cap broma. El canvi en el clima ja ha provocat danys irreversibles que viurem ben aviat. Si no posem immediatament el fre de mà per intentar desaccelerar totes les conseqüències, ben aviat la naturalesa prendrà el control de les nostres vides. I és que segons les previsions, el 2030 la temperatura ja haurà pujat un grau i mig i això ja podria provocar que la pujada del nivell del mar engolís moltes zones de Catalunya. Quins barris i pobles de Catalunya desapareixeran quan això passi?
Aquest és el mapa de com quedarà el nostre país segons l'organització internacional Climate Central:
El desastre del sud català
El sud serà amb diferència la zona més afectada. Amb els últims episodis climàtics ja hem vist que el delta de l'Ebre està en alerta màxima i les previsions són molt i molt preocupants.
Amb la pujada d'un grau i mig de la temperatura global, tot el Delta desapareixeria i també ho faria bona part de la costa des de La Ràpita fins a l'Ampolla. Però això no és tot. El canvi climàtic també provocaria la pujada del nivell del riu Ebre i, per tant, també quedaria inundada bona part de la ciutat de Tortosa o Amposta.
Si seguim de baix cap a dalt, a la costa tarragonina, Salou, Cambrils i Tarragona serien les zones més afectades, però el mar també engoliria parts de la costa penedesenca i del Garraf. En aquest territori, per exemple, la línia de Rodalies R2 quedaria totalment sota l'aigua i afectaria els centenars d'edificis i negocis que es troben a primera línia de mar.
La pujada del nivell del mar a Barcelona
Cap al centre de la costa catalana la situació no millora. Entre les zones més afectades està l'Aeroport del Prat, que quedaria sota l'aigua. A la ciutat comtal també estan en perill la Zona Franca, Ciutat Vella, La Barceloneta i Poblenou. I cap a la costa del Maresme l'aigua no es menjaria tanta terra com en altres indrets, però sí que es veurien afectats pobles com Pineda i Mataró i la desembocadura del Tordera.
I la Costa Brava?
Per últim, a la Costa Brava, les zones més afectades seran el Golf de Roses, Sant Antoni de Calonge, l'Estartit, Palamós i els Aiguamolls del Baix Empordà.
El canvi climàtic ja és una realitat i, o fem un canvi radical en la nostra manera de viure, o el planeta ens dirà prou.
La reducció d'emissions
Quan es tracta de reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, Catalunya compleix. Així ho assegura un comunicat del Govern que indica que Catalunya va reduir les emissions més del 12% respecte a 2019. Tot i això, parlem d'una "caiguda dràstica" de les emissions intrínsecament lligada a les limitacions de l'activitat i de la mobilitat a causa de la pandèmia de la Covid-19.
Així ho diu l'anàlisi d'emissió de gasos d'efecte hivernacle que ha publicat el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural un dia abans que comenci a Glasgow (Regne Unit) la cimera mundial COP26 pel Canvi Climàtic. Un informe elaborat en funció dels principals indicadors d'activitat i socioeconòmics utilitzats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Les emissions d'efecte hivernacle van aconseguir a Catalunya el 2020 els 38,5 milions de tones de CO₂ equivalent (MtCO2eq), la qual cosa suposa una reducció del 12,4% respecte a 2019. Això suposa, al seu torn, uns índexs inferiors en un 33% als de 2005, l'exercici amb més emissions en el període 1990-2019. I per primera vegada, subratlla la conselleria, per sota dels nivells de 1990, en concret, un 1%.