Un estudi preveu que 1.305 aus s'extingiran en els pròxims dos segles, xifra que representa més del doble dels ocells desapareguts de la terra des de l'aparició dels éssers humans, fa 130.000 anys. És una de les conclusions d'un estudi liderat per la Universitat de Birmingham i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), publicat aquest dijous a la revista Science, que alerta de les greus conseqüències per als ecosistemes de l'extinció d'aus. En total, es calcula que fins ara han desaparegut com a mínim 610 espècies, gairebé totes per causes humanes, fet que representa una pèrdua del 20% de diversitat funcional, és a dir, del conjunt de rols que les diferents espècies exerceixen en un ecosistema. Alguns d'aquests rols inclouen la pol·linització, el control de plagues d'insectes, la dispersió de llavors que contribueix al creixement de la flora o l'eliminació de matèria orgànica que exerceixen les aus carronyaires.
L'estudi adverteix que les conseqüències de l'extinció són més grans del que es creia. En aquest sentit, els investigadors ressalten que les aus "exerceixen una funció única a l'ecosistema" i que, per tant, quan desapareix una espècie, el seu rol a l'entorn natural mor amb ella. "A més de la diversitat funcional, cada espècie també té una certa història evolutiva, per tant, quan aquesta espècie s'extingeix, és bàsicament com tallar una branca de l'arbre de la vida", explica l'investigador de la Universitat de Birmingham i primer autor de l'estudi, Tom Matthews. L'estudi subratlla en aquest sentit la necessitat d'identificar les funcions ecològiques perdudes amb cada extinció. "Comprendre l'impacte de les extincions passades ens ajudarà a calibrar millor les conseqüències futures als ecosistemes i, per tant, a millorar les estratègies de conservació i restauració global", assenyala Matthews.
Les illes, les zones amb un risc més alt
Les zones més afectades per l'extinció d'aus són les illes, ja que el 80% de les espècies extingides eren insulars, fet que es tradueix en una pèrdua del 31% de diversitat funcional en aquests ecosistemes. "El futur no és gaire encoratjador, ja que veiem que si no prenem mesures, 1.000 espècies insulars més podrien haver-se extingit el 2224" adverteix Ferran Sanyol, investigador del CREAF i un dels autors de la publicació. Algunes de les causes d'aquesta alta extinció a les illes és que les aus no poden escapar de noves espècies exòtiques o animals domèstics com els gats, que les cacen o introdueixen noves malalties. Alguns exemples propers són la baldriga balear o virot petit (Puffinus mauretanicus), una au marina que habita a les Balears que contribueix als cicles de nutrients a les aigües costaneres a través de les seves deixalles, i que es troba en perill d'extinció. A les illes Canàries, el colom canari cuablanc (Columba junoniae) i el colom canari cuafosc (Columba bollii) contribueixen a regenerar els boscos de laurisilva, ja que s'alimenten dels seus fruits i, a canvi, dispersen les llavors, i són espècies que comencen a estar amenaçades.
Fora de l'àmbit insular, l'ecosistema català també podria patir amb la desaparició del trencalòs (Gypaetus barbatus), un voltor que s'alimenta de restes d'ossos i ajuda a reciclar els nutrients, i que tot i no estar amenaçada a escala mundial, sí que corre el risc de desaparèixer a casa nostra.