La crisi climàtica avança. El Pol Nord es fon molt més ràpid de l'esperat i corre el risc de quedar-se sense gel marí en tan sols dos anys, segons un estudi científic publicat per la revista Nature. Els investigadors responsables de l'estudi calculen que el primer estiu en el qual quedaria fos pràcticament tot el gel marí de l'Àrtic podria ser el 2027, tota una fita tràgica i un punt d'inflexió que mostra la delicada salut del planeta a causa del canvi climàtic que provoca l'acció humana. Les científiques Alexandra Jahn, de la Universitat de Colorado (Estats Units), i Céline Heuzé, de la Universitat de Gotemburg (Suècia), han emprat per primera vegada uns models informàtics per preveure quan es podria veure el primer dia sense gel a l'oceà al punt més al nord del planeta. Els resultats han encès les alarmes, donat que les darreres prediccions d'altres estudis similars situaven aquest punt crític a partir del 2030.
Jahn i Heuzé han treballat 300 projeccions informàtiques diferents. La gran majoria de models simulats assenyalaven la possibilitat d'un Àrtic sense gel en un termini d'entre nou i vint anys en endavant, vagin com vagin les emissions de gasos d'efecte hivernacle per acció humana. Amb tot, nou simulacions de les quals han elaborat mostren que aquest temut primer dia sense gel podria donar-se en un període d'entre tres i sis anys. La predicció més alarmant ja el situa en només dos estius: pel 2027. Aquest pitjor escenari es donaria si hi hagués dos períodes de tardor-hivern-primavera consecutius inusualment càlids de manera consecutiva. En aquest cas, es podrien fondre dos milions de quilòmetres quadrats o més de gel marí.
"El primer dia sense gel a l'Àrtic no canviarà les coses dràsticament", assenyala Jahn, però que serà la prova definitiva, afirma la científica, que l'acció humana està alterant l'entorn natural amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle, donat que l'oceà Àrtic per naturalesa ha d'estar cobert de gel marí i neu durant tot l'any. Aquest gel, però, fa dècades que desapareix progressivament any rere any, deixant de mitjana quantitats durant aquests darrers cursos molt inferiors a les quals hi havia fa dècades. El 2012, per exemple, es va identificar un mínim de 4,28 milions de quilòmetres quadrats de gel; quan la mitjana entre el 1979 i el 1992 era de 6,85. Les mateixes dades que aporta la Universitat de Colorado mostren com el gel que s'ha identificat enguany és de les menors quantitats des del 1978. En concret, els científics consideren que l'Àrtic està lliure de gel quan hi ha menys d'un milió de quilòmetres quadrats.