El tabloide monàrquic ABC obre la seva primera d'avui amb una dona nua i escapçada en un entorn de violència. És veritat i és fàcil de demostrar:

Aquest exercici de màgia del que acabes de ser víctima és el que fa aquest diari en la seva portada d'aquest divendres ("Los okupas dominan Barcelona"). Amb una diferència no petita. Mentre en el cas de la dona nua el lector s'adona fàcilment que es tracta d'una manipulació (o d'una bajanada) només amb l'ús simple del senderi més bàsic, en el cas del títol "Los okupas dominan Barcelona" no és tan fàcil salvar-se de la manipulació (o de la bajanada) perquè no tots els lectors tenen el referent d'on és el barri de Gràcia, si és gran o petit o de si 200 o 500 manifestants (el diari no dóna mai la dada) poden "dominar" una ciutat de 1.602.386 ànimes i 101,4 km² d'extensió. Si tens ganes de pensar que sí, ja està fet el fet.

També parla al peu de foto de "la tercera noche consecutiva de violencia", cosa que no és certa, fora que es consideri violència colpejar cassoles. Pensant-hi una mica, segons el criteri amb què ABC escriu els títols, podem parlar de "graves, extensos y reiterados episodios de violencia domèstica". El diari sap on apunta, però: "al menos 33 heridos en la ciudad más visitada de España". "Más visitada", atenció. "De España", més atenció encara.

Com res en una portada és casual ni debades (es decideix en una reunió de gent amb títol universitari, més aviat veterana i sòbria), el resultat final, això que veu, permet endevinar quin és el raonament que hi ha al darrere. ABC fa servir el terme populisme per qualificar Podemos. Com és un concepte polític poc gràfic i pot semblar inclús alguna cosa bona (Déu no ho vulgui!), l'han associat a Veneçuela, on el règim chavista de Maduro les fa passar molt magres als seus conciutadans. Segons MediaCat, el 2016 ABC publica una portada sobre Veneçuela, populisme i Podemos cada nou dies.

Cada. Nou. Dies. Així han condicionat pavlovianament els seus lectors de tal manera que quan veuen "Veneçuela" i llegeixen sobre la gana, la violència, la manca de llibertats (que són reals) l'associen al concepte "populisme" i viceversa. Que Barcelona sigui "El escaparate del populismo", ara mateix, projecta en l'imaginació del lector indefens de l'ABC els ferits a les manifestacions, les cues als supermercats de Caracas i les excentricitats del president Maduro, que han ensorrat un país tan ric.

A El País no són tan primitius, però venen gairebé el mateix discurs:

"Brote" es una paraula associada a les pandèmies, als virus, a malalties mortals, biològiques i també socials. De fet, al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española, la segona accepció, la que empra el diari, l'explica amb aquest exemple: "Brote de viruela, de racismo".

És curiós que el desplegament dels Mossos d'Esquadra del segon dia reeixís, des del punt de vista policial (un fet), i es parli de "buit d'autoritat" (una opinió). Més encara: com es verifica un "temor", el que sigui? Ja que hi som, com es verifica el contrari, la confiança en l'autoritat, d'un dia per l'altre o passejant pel carrer? Quina mena de fets es poden aportar que ho manifestin, que ho provin, que es deixin titular?

Més aviat sembla que s'ho imagina l'autor/a del títol, no irraonablement ("aquesta gent de Barcelona deuen tenir por") i catacrac, ho engalta al titular. Ara bé, es podria dir el contrari i quedem empatats. A més a més el verb és "eleva", que pressuposa l'existència prèvia de nivells baixos d'aquest temor que els aldarulls haurien aixecat. Si no informa dels fets, com fan els altres titulars, es pot sospitar, no irraonablement, que aquí El País vol enviar algun altre missatge no informatiu. Qui ho sap. Potser són portades com aquesta les que "eleven el temor".

La Razón ha badat (o no ho ha vist clar) i continua obrint amb la narrativa veneçolana:

Diu un amic que treballa de cap de redacció a un tabloide britànic (un de veritat, dels que venen 1,5 milions de còpies cada dia) que un fet ha de ser molt, molt, molt terrible per mantenir-lo en portada tres dies consecutius. Sempre posa d'exemple l'atemptat contra les torres bessones a Nova York i encara ho diu amb el dubte pintat a la boca. Això de Veneçuela corre el risc d'esdevenir mercaderia podrida, sempre segons el criteri del meu amic. L'ABC té més traça i administra el tema amb més... prudència? que La Razón.

A El Mundo no se sap molt bé de què parlen. D'"El radicalismo de la CUP", sí, però relatiu a què?:

Posats a fer, es podria titular la portada de demà dient "El radicalismo de la CUP lleva a Puigdemont a viajar a Madrid", aprofitant que el president ha conferenciat aquest divendres a la capital espanyola. Es barreja el debat de pressupostos, els okupes i l'alcaldessa i res més perquè no hi havia res més, que si no...

El text de la portada és deliciós si ho llegeix un català que sap alguna cosa de la CUP. Ara bé, si és un espanyol que pensa que els cupaires són Jack l'Esbudellador amb rastes i samarreta...

Sembla difícil que la negociació dels pressupostos es vegi poc o molt afectada pels aldarulls de Gràcia, però s'han vist coses pitjors, com és ara que l'Ajuntament de Barcelona pagui el lloguer dels okupes...  "Sembla", però, és mal verb per a periodistes, i també ho són els condicionals i fer pronòstics i judicis d'intencions. Com ara atribuir a una qualitat indeterminada ("el radicalismo") la capacitat de "poner en jaque" o que algú "es plega" als desitjos d'altri, per exemple, si no hi ha fets que ho manifestin.

Els digitals que se'n cuiden, del tema, tampoc no se surten gaire del guió. Aquí van El Confidencial i El Español, per aquest ordre:

La diferència entre un i altre és que El Confidencial explica coses que pot provar amb fets i El Español no. La mecànica, però, és la mateixa que la dels seus competidors amb versions de paper. El Confidencial afegeix sal i pebre valoratiu i supositiu al seu text. El Español tira la foto de l'Anna Gabriel, que no hi té res a veure ni s'ha pronunciat sobre el cas però mira. Gabriel és el nou Carod. El Papu. Però de tot això se'n pot parlar un altre dia.