El Parc Fluvial del Besòs, que comprèn zones d’ús públic dels municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs és, vist des de qualsevol dels ponts i passarel·les que el travessen, un espai enjardinat pensat per al gaudi ciutadà, amb zones de passejada, carrils bici i un riu al bell mig on no és difícil veure ànecs i, si un és prou persistent, fins i tot algun bernat pescaire. També s’hi han detectat llúdrigues, símptoma que el riu s’ha regenerat, malgrat el desastre mediambiental del desembre del 2019, quan un incendi a una fàbrica de Montornès del Vallès va comportar un important vessament de dissolvents a les aigües fluvials.
El que va ser el riu més contaminat d’Europa als anys setanta i vuitanta del segle passat, una claveguera a cel obert, és ara, aparentment, un oasi de vegetació i natura en mig d’una zona urbana densament poblada.
Però no ho és. A la seva llera, sovint amagada entre els canyissars, hi ha molta més brutícia de la que un simple passejant es pot arribar a imaginar, i així ho demostra la tasca voluntària del col·lectiu Marea Verde SAB (les sigles de Sant Adrià de Besòs), que cada diumenge al matí es dedica a fer tasques de neteja a les dues ribes de la llera del Besòs en el tram que correspon al seu municipi, que en ser el de la desembocadura és on va a parar, tard o d’hora, tota la brutícia que baixa pel riu.
A la llera hi ha de tot!
Segons que ha denunciat el col·lectiu, des que van iniciar les seves tasques de neteja hi han trobat de tot i més. La llista no és curta: Microones, neveres, cadires, tamborets, cadiretes infantils de cotxe, portes, parts de sofà, amiant, trossos de planxes d’Uralita, fibrociment, rodes de camió, planxes i cobertes de sostre, material d’ús de drogodependents, sang, preservatius, tovalloletes, compreses, tampons, aplicadors de tampons, venes de guix, bolquers, cables, piles, roba, calçat, cascos de bicicleta i moto, bidons industrials, llaunes, tetrabricks, ampolles de vidre, gots, bosses de plàstic, mantes, molles de matalàs, joguines… fins i tot un bitllet de 10 d’euros!
El Parc Fluvial del Besòs, la neteja del qual depèn de la Diputació de Barcelona, no està tant net com sembla des de dalt dels ponts, i la brutícia s’acumula al tram final. És per això que el maig del 2020 un veí de Sant Adria, Álex Ovejero, va fer el pas “d’agafar una pinça i una bossa i la va omplir de residus agafats a la llera”. Allò va ser l’origen de la mobilització de Marea Verde ASB, segons explica Laura González, membre d’aquest col·lectiu, a elNacional.cat, que afegeix que la recollida es fa “de forma voluntària, amb els nostres mitjans i fins i tot amb els nostres guants”.
A través d’aquestes accions, el col·lectiu denuncia la falta de neteja per part de la Diputació de Barcelona i defensa que la neteja per part dels veïns “és un bé a l’ecosistema del riu”. Amb tot, se les han trobat de tots colors, en especial en el tram més pròxim a la desembocadura, on el pont de Rodalies, molt més baix que la resta, fa que s’hi acumuli molta brossa.
Laberint de clavegueres
“El riu és un abocador de tot”, continua González, que apunta que ara, amb les restriccions de la pandèmia, també s’hi organitzen ‘botellons’, a més de ser lloc de trobades de sexe furtiu i punt de trobada de toxicòmans, i cadascú deixa els seus residus. I encara sort que no es fiquen a l’aigua, que a parer seu continua sent “una claveguera a l’aire lliure" on van a parar tots els abocaments de les depuradores i les aigües fecals de les clavegueres quan plou molt, gràcies als sobreeixidors que hi ha al llarg del riu.
“El Besòs va ser el riu més contaminat d’Europa els anys 80 i ara han posat gespa, però per sota és un laberint de clavegueres i tot va a parar al riu”, lamenta González, que assegura que on hi ha més perill si un dia arriba una ‘besosada’ -el nom popular de les tràgiques crescudes del riu- és al pont de la Renfe: “És un perill i ja ho hem avisat”.
Ànecs bucòlics?
El col·lectiu, que recorda que el Parc Fluvial és ”l’única zona verda de Sant Adrià”, especialment ara que la platja està tancada per la possible presència de substàncies contaminants reclama que es resolgui “el deute històric amb la desembocadura del riu Besòs”, que implicaria treure totes les plantes industrials que encara hi ha allà.
“La gent veu un ànec i li sembla tot molt bucòlic”, apunta González, però la realitat és que la llera del Besòs continua sent un punt negre de brutícia. Les imatges d’aquest col·lectiu veïnal en donen fe.