Reapareixen a les portades d’avui els anarquistes com a motor dels aldarulls violents d’aquests últims dies a Barcelona. Específicament els italians, que serien com una mena de Vi de Vila de la Denominació d’Origen Qualificada “Anarquista”. Els Mossos d’Esquadra en van parlar ahir en anunciar que entre els 130 i escaig detinguts hi ha 5 italians, i que acusen a una d’elles de la temptativa de cremar una furgoneta de la Guàrdia Urbana amb un agent dins. Fora de La Vanguardia, tots els diaris de Barcelona compren aquesta versió als titulars —El Periódico obre i tot amb la cosa—. No sabem com acabarà aquest nou episodi d’anarquistes italians calant foc a Barcelona. Els diaris, però, no farien malament en ser més prudents perquè anteriors capítols de l’anarquisme —italià o no— han acabat fatal en arribar als tribunals. Fatal per la policia.
Els “anarquistes italians” com a promotors de desordres es van fer famosos a Barcelona a finals del segle XIX amb les seves bombes (les Orsini) i atemptats. L'activitat anarquista decau fins a finals de la segona dècada del segle XX, on revifa via la CNT, la FAI —ara tot això seria molt llarg i sagnant de resumir—. El cas és que el concepte “Els Anarquistes”, especialment a Barcelona, ocupa un espai intens i extens en l’imaginari ciutadà. Les variants italianes contemporànies van guanyar fama arran dels avalots promoguts al juliol del 2001 contra la cimera del G-8 (els estats més rics del món) a Génova, ciutat portuària italiana lligada secularment a Barcelona, vés per on —això també ho hem de deixar córrer, que és un afer d’amor-odi massa llarg. A Barcelona van tornar a tenir protagonisme a les festes de Gràcia que acabaven en gresca al carrer entre policies i “anarquistes”, o quan la policia havia de desokupar edificis, etcètera. Sempre enmig de tots els merders hi apareixia algun "anarquista italià".
La cosa va anar a més amb el desallotjament de Can Vies —al juny farà 7 anys—, que inclou la detenció, prop de La Jonquera, de quatre “anarquistes italians”, per la policia espanyola. Aquest cas en concret va acabar en pizza. El 2014 i el 2015, però, els Mossos, en dues grans batudes que van mobilitzar uns 700 agents cadascuna, van detenir 9 i 11 persones, acusades de pertànyer als “Grups Anarquistes Coordinats”, que haurien comés diversos atemptats a Madrid, Saragossa i Barcelona. L'Audiència Nacional va arxivar ambdós casos (anomenats Pandora I i II) al 2016 i 2017. A les sentències, la jutgessa deixa als Mossos mal parats per acusar sense proves als arrestats de pertànyer a una organització criminal o un grup terrorista. A la sentència del 2017 diu que només han pogut demostrar que els detinguts “es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista”, cosa que no és cap delicte. És a dir, que als diaris potser els fa profit ser més cauts, com La Vanguardia, a l’hora de presentar la nova temporada d’anarquistes italians.
Madrid estima ara als Mossos
L’altre tema que apareix a totes les portades és el Barçagate —que potser valdria la pena anomenar Bartogate, com proposa en Xavier Sala-i-Martín: sembla més acurat. D’entrada, La Vanguardia du una foto de Josep Maria Bartomeu que, en el context, sembla un bandoler posant-se el tapaboques abans d’assaltar un banc.
Al marge de la cua de palla d’alguns dels diaris de Barcelona —sobretot dels esportius, ja en parlen a Esports—, és curiós com el trio de la benzina aprofita per lligar la investigació dels Mossos a l’anterior junta del Barça amb l’independentisme, el secessionisme, el separatisme i, en general, amb la decadència apocalíptica de Catalunya. Això té una cara positiva. Des que es va crear el cos de Mossos d’Esquadra, mai la premsa de Madrid n’havia estat tan partidària i satisfeta. No hi ha mal que per bé no sigui.
