Colpidores les fotografies del desallotjament d’un centenar de migrants d’una nau industrial de Badalona que El País, l’Ara, El Punt Avui i La Vanguardia publiquen en portada. La imatge del diari de la Diagonal és la més inquietant, en mostrar en un mateix pla els dos costats de les portes de l’edifici. En una banda els mossos d’esquadra —molts: 17 unitats— arrenglerats amb les defenses, les porres i el mandat judicial, i a l’altre costat un grup de migrants parant tots els obstacles a l'abast —res, quatre rampoines— per impedir l’accés dels agents. Una lluita tan desigual. Uns quants migrants que s’arreceraven a la nau eren supervivents de l’incendi de fa un any en una altra del barri badaloní de Gorg, on hi van morir 4 persones i en van resultar ferides 40 més. Això era el 9 de desembre del 2020. Aquest dijous no hi ha hagut morts, gràcies a Déu. Xarop de bastó dels mossos, sí.
Els desallotjats s’han quedat al ras en una plaça del costat per falta d’aixopluc. Feia fred: sis graus. Era surrealista i feridor alhora veure al Telenotícies a alguns d'ells queixant-se, en un castellà no tan precari, que els fessin fora per deixar-los a l’aire lliure. Els sobtava que els expulsessin d’una nau abandonada sense més alternativa que instal·lar-se i dormir al carrer. No sabien entendre quina justícia s’aplicava en el seu cas ni quin sentit ni benefici se'n deduïa de l’expulsió, que els abocava d’una situació precària a una de pitjor. La nau, per a més inri, és propietat de la Sareb, el “banc dolent” creat el 2012 per retirar els actius immobiliaris tòxics dels bancs, entrampats en la crisi que ells mateixos es van buscar i que ens ha costat 58.871 milions d’euros, dels que se n’han recuperat 5.917 milions, un 10%. Tot això els migrants no ho saben, però tu sí. Potser aquestes fotos de portada t’evoquen la dissort dels migrants i la sort dels bancs. L’una i l’altra les pagues tu igualment. Potser també et qüestiones per què no ha estat possible fer altra cosa que engegar un centenar de migrants d’una nau industrial abandonada i deixar-los al mig del carrer en ple hivern. Un any després de la tragèdia de Gorg, es fa estrany que a cap autoritat se li hagi acudit res millor.