Són espaterrants les fotografies de portada dels diaris de Barcelona. Semblen escenes de guerra. Fan pensar si estem fent les coses bé, si tot penja d’un fil o dos, si la catàstrofe s’amaga darrere de tan poca cosa. Després del que ha passat a Tarragona, la resposta a aquestes preguntes és un dubte: quan tornarà a passar, si serà pitjor. Ahir era el dia de dir el què. Avui és l’hora de qüestionar-se el perquè i el com de la desgràcia, dels plans de prevenció i d'emergència.
Es fa estrany que l’explosió al polígon petroquímic no tingui una presència més notable a les primeres pàgines de la premsa de Madrid.
Almenys La Razón publica una foto amb algun afany, potser el de fer veure, falsament, que Pablo Iglesias és el que remena les cireres a la Moncloa, malgrat que va ser aquest mateix diari que va obrir portada amb la notícia clau que el líder de Podemos no tindria despatx a la seu de la presidència del govern espanyol.
La resta fan aquestes fotos ensopides —sempre són iguals— de primer consell de ministres, amb els ídem enfilats als graons de l’entrada principal. L’ABC, encara pitjor, edita la imatge de la sala del consell de ministres, plena com un ou, amb un titular que sembla una mala còpia d’un guió de telenovel·la de famílies nombroses amb problemes. La foto d’El País potser té un aire remot a El Abrazo, aquell quadre icònic de Juan Genovés on tothom hi veu retratada la transició. Avui, però, hem fregat la catàstrofe i tal vegada era dia de deixar de banda la política, la politiqueta i la politiqueria i espantar-se tots una mica.
