És complicat explicar una tragèdia, una devastació com la de les discoteques Fonda Milagros, Golden i Teatre de Múrcia, que obre totes les portades o n'és notícia destacada, tret de la d’El Punt Avui. Tretze persones, la majoria joves, han mort de matinada a l’incendi dels locals. El compte augmentarà: 16 persones han denunciat la desaparició de familiars o coneguts que hi eren de festa i que no han donat cap senyal de vida. Els bombers calculen que la temperatura es va enfilar fins als 600 graus a l’interior. “El sostre cremava i algunes persones que eren a la planta baixa van aconseguir sortir. La gent parlava de centenars de persones. Era molt angoixant”, ha dit un dels que va esmunyir-se de les flames. Les discoteques, d’ambient llatí, són en un polígon anomenat Las Atalayas, una zona de lleure "degradada i conflictiva”, segons el principal diari local. Tots els mitjans es fan més o menys ressò del missatge d’àudio enviat per una noia a la seva mare. "Mami la amo, nos vamos a morir. Mami, la amo".
Per quin d’aquests angles titula un diari la portada? Un títol i una foto no poden encabir tot el drama, però cal triar entre l’estil noticiós fred i factual, com El País —“L’incendi de tres discoteques a Múrcia deixa 13 morts”—, que dona un caire administratiu i distant a una informació que és molt més que 13 morts. La foto és igualment impersonal, sense víctimes, només foc. A l’altra banda hi ha l’ABC, que titula “Matinada infernal” sobre una foto dels bombers que retiren una víctima en una llitera. És un títol visceral que no dona cap dada ni explica cap fet, perquè se sobreentén que el lector ja sap de què va. La creu és que el pots fer servir desenes de vegades cada any en situacions d’allò més variades, no necessàriament luctuoses: serveix per al·ludir a la derrota de l’equip de futbol de casa teva en una gran final esportiva a l’altra punta del món. És una expressió una mica suada.
Entremig hi ha El Mundo. Fa servir la mateixa foto que el tabloide monàrquic, amb un altra edició, i el seu títol cau més a la banda factual del diari progre madrileny, però té la traça d’espolsar-li la insensibilitat salpebrant-ho amb un verb més dramàtic: “El foc devora 13 vides a la discoteca Fonda”. Devorar és una expressió forta i tòpica: el verb és habitual parella de ball dels substantius “foc” o “flames”. El foc i les flames sempre “devoren” persones o “consumeixen” edificis o altres artefactes.
La Vanguardia segueix la mateixa línia però, és clar, amb una mica més de moderació, temperància i sobrietat: només es permet fer servir “tragèdia”, i carrega el drama en la foto, on s'hi veuen els familiars d’alguna víctima que ploren i pateixen (també encapçala el Quioscos & Pantalles). L’Ara i El Periódico també circulen pel carril del mig, però més tombats cap a l’ABC. Fan servir la mateixa imatge i parlen de “Nit tràgica a Múrcia” i d'“Infern a la discoteca” —almenys hi afegeixen on. La Razón se la juga amb una estratègia molt típica: una frase d’impacte al títol. No explicita què és ni on és, perquè se suposa que ja has vist la tele, escoltat la ràdio o visitat alguna web i que tu solet pots unir els punts.
