L’onada d'incendis que s'acarnissa amb Catalunya, Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Croàcia i altres països del sud d’Europa són el que els tècnics anomenen incendis de cinquena generació: grans focs simultanis que superen les capacitats dels sistemes d’extinció. Víctor Resco de Dios, professor d'enginyeria forestal i canvi global a la Universitat de Lleida, explica a The Conversation els tres factors diferencials dels sinistres d’aquest any. El primer, els incendis s’avancen i n'hi ha més fora de l’estació habitual. La segona, l’alta intensitat: ja no es poden extingir i moren quan han cremat tot el que podien cremar o perquè plou. La tercera, la simultaneïtat d’aquests incendis tan intensos. Els “focs en paral·lel” dels que parla El Punt Avui, l’únic diari que aquest dimarts situa els incendis d’aquí en el context continental i de canvi climàtic. Resco avisa que “ara veiem el resultat de dècades de deixadesa en la gestió del territori i d'inacció climàtica”. Ja fa dos dies que les portades dels diaris de paper van carregades amb aquestes calamitats.
No és només al sud d’Europa. El Regne Unit es prepara aquesta setmana per al dia més calorós mai enregistrat, mentre que Gal·les superan màxims històrics i Irlanda compta ja la temperatura de l'aire més alta en més d'un segle. El Regne Unit espera temperatures de fins a 41ºC , molt per sobre del rècord de 38,7ºC del 2019. A París espereen superar els 40ºC aquesta setmana o la que ve. El peatge humà i els reptes logístics de la calor extrema es fan cada cop més visibles: serveis d'extinció d'incendis sota tensió i gairebé desbordats, hospitals preparant-se per l’onada d’ingressos per calor, i el transport, les oficines i les escoles aturades o molt sofertes. A Gran Bretanya, els avions van ser desviats d'almenys dos aeroports, enmig d'informes sobre pistes i carreteres que, literalment, es fonen. Els diaris venen aquests dies una mica mandrosos pel que fa a situar els incendis a la península en el context europeu i això es nota a les portades, que semblen les retransmissions de la Fórmula-1 a Espanya: se segueix fil per randa als pilots espanyols, que de vegades semblen únics protagonistes d’una competició on, ara per ara, hi tenen poc a dir, amb permís de Carlos Sáinz i Ferrari.
Un afer remarcable de les portades d’aquest dimarts és la coincidència d’El País, l’ABC i La Vanguardia —tan diferents entre sí— en la versió que publiquen en portada de la dimissió d’Adriana Lastra, vicepresidenta del PSOE i dona de confiança de Pedro Sánchez al Congrés en els inicis del mandat. Aquests tres diaris aprofiten que Lastra plega per a dir que això obre la porta a que Sánchez renovi el PSOE. Sona molt a que tots tres han comprat la versió del mateix partit socialista. El Periódico, La Razón i El Mundo, en canvi, presenten Lastra com una víctima de la “guerra dins el PSOE” o una morta en braços de la indecisió, els enganys i l’oportunisme del mateix Pedro Sánchez. Qui explica la veritat dels fets i no la interpretació que més li abelleix? The answer, my friend, is blowin’ in the wind o, potser, a la pròxima columna d’Ivan Redondo a La Vanguardia —si es deixa entendre.
