Gràcies a El Periódico d’aquest divendres qualsevol diari ja pot titular sense exagerar: “La ministra Sánchez menteix” o “La ministra Sánchez enganya”. El diari obre portada amb una informació que pinta la cara de la titular de Transports del govern espanyol i la dels responsables d’Adif, l’ens estatal que gestiona les infraestructures ferroviàries (vies, estacions, senyalització…). Explica El Periódico que la línia R2 Sud de Rodalies no estarà del tot recuperada fins al setembre i que els experts dubten que la causa de l’avaria hagi estat un llamp. Tot el contrari del que ha dit Raquel Sánchez aquest dijous: “Una polèmica generada artificiosament”, causada per “un fet fortuït” i que “no és un problema de manca d’inversió”. I la cirereta del pastís: “La gestió des de Catalunya no evitaria incidències com aquesta”. El dia abans, Adif mantenia la teoria del llamp, bandejava la manca d’inversions i prometia recuperar el servei “en tres o quatre setmanes”. Tot pitjor que mentida, perquè la informació d'El Periódico prové d’un informe de la mateixa Adif.
Per paga, el Servei Meteorològic de Catalunya indica que “no hi va haver llamps al municipi de Gavà ni als del voltant” el dia de “l’enèsima incidència a Rodalies”, com en diu El Periódico. El Punt Avui tampoc deixa de petja el tema i obre la portada amb dades que no per conegudes són menys interessants. Una: s’han comptabilitzat incidències en la infraestructura ferroviària el 85% dels dies dels últims vuit mesos. Dues: en quinze anys s’ha executat el 24% de la inversió pressupostada a Catalunya. A Madrid, un 153%. També s’escau recordar que les dues úniques dimissions de pes al ministeri de Transports no les ha provocat l’històric ofec inversor de Catalunya sinó la compra de 31 trens que no passaven pels túnels de la xarxa de rodalies de Cantàbria i d’Astúries. Vejam quina se n’empesquen per explicar-ho.
L’Ara també manté el tema en portada, ni que sigui amb menys substància noticiosa. Hi afegeix als usuaris del servei, els que pateixen de debò els desoris que la ministra prova d’amagar. “Sempre passa alguna cosa”, comenta resignat el viatger que ha fet el títol. La Vanguardia és l’únic diari que no en diu res en portada. Dijous ho tenia petitet al fons de la portada i descrit com “una picabaralla política”. Aquest divendres tot mor en un faldó a la pàgina 28 on s’explica que els autobusos alternatius “alleugen el col·lapse”, com qui tracta d'una anècdota. L'R2 Sud o línia del Garraf no és qualsevol via. És una de les més freqüentades: 134.000 usuaris en dies feiners, 261 trens diaris. Connecta 34 estacions entre la de França, a Barcelona, i la de Sant Vicenç de Calders via El Prat, Gavà (d’on és la mateixa ministra), Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.
L’efecte que fa és que a La Vanguardia li costa parlar de la cosa. Fa divuit dies que dos periodistes de Madrid van entrevistar la ministra perquè fes la propaganda de la nova Llei d’Habitatge. En vint preguntes només n'hi ha una, genèrica, sobre la cosa: “En quina situació es troba el diàleg amb la Generalitat de Catalunya pel que fa al traspàs de Rodalies?”. La ministra la remata a porta buida tirant palla als bous. És clar, l’entrevista és molt recent i és lògic que a un diari ben educat li costi ara parlar del desori de Rodalies, un tema que fa soroll en l’ambient actual de concòrdia, diàleg i retrobada. És massa aviat per embrutar el relat de la ministra, que estarà molt agraïda al diari i li sabrà fer notar.
