Terrible la història que obre la portada d’El Periódico. Una garrotada. És difícil d’entendre que, al 2021, encara mori gent de fred pel carrer. El diari parla de l’Amine, de 27 anys, i el Mohamed, de 38, l’un de Casablanca i l’altre d’El Hoceima (Alhucemas, en espanyol), ciutats que fa un segle eren part del protectorat espanyol al Marroc. Pel que explica el diari, anaven sèquia avall: bevien massa, no tenien feina ni habitatge —un dormia al parc de la Ciutadella, l’altre a l’entrada d’un garatge de la Barceloneta—, ni més ocupació que sobreviure. Van morir l’11 de gener. Aquest any han mort 18 persones sensellar als carrers de Barcelona, segons la fundació Arrels, que se n’ocupa. La competència és municipal, d’acord, però això no excusa de res, perquè aquesta primera pàgina també explica alguna cosa menys bonica del país i de la seva gent, com altres iniquitats considerables que no fan la sort de la portada —la patida per l’Adri Carrasco, per esmentar la més recent—. En atrevir-se a donar-les-hi tant de relleu, El Periódico diu que les morts de l’Amine i el Mohamed no són una desgràcia sinó una injustícia, perquè les podíem evitar i no ens n’hem sortit.

Altres portades van carregades, encara que no de la mateixa manera. La d’El País, amb una alerta sobre la intensitat de la tercera onada de la pandèmia i l’amenaça pel PP que suposa la decisió de Bárcenas d’explicar nous tràfics de l’exlideressa Esperanza Aguirre amb la caixa b del partit (apunta’t tot això del PP perquè n’haurem de tornar a parlar força les setmanes que venen). L’Ara també avisa que la pandèmia ens collarà fins a meitat de primavera, amb la nota positiva que vénen més vacunes. El Punt Avui, en la mateixa línia, parla de rècord de contagis, que és un titular perillós perquè és fàcil que demà o passat n’hi hagi un altre, de rècord.

Per contrast de cor i consciència, fan pena les politiqueries tavernàries d’El Mundo, l’ABC i La Razón, com un acudit dolent en un funeral. Recorda’t, però, d’una cançó de la que ja estàs avisat de fa mesos: la dèria dels diaris de la dreta madrilenya d'exalçar a la ministra de Defensa, la jutgessa Margarita Robles. Avui ho fan els tres. Ahir ho feia La Razón. Avui coincideixen, segur que casualment, com sempre que coincideixen, en enfrontar-la al ministre de l’Interior, Fernando Grande- Marlaska, també jutge, que estaria gelós de la ministra perquè fa servir l’Exèrcit per netejar de neu i de gel els carrers de Madrid (sobretot). No se sap si la consideren una ministra exemplar, si la fan servir per enredar amb divisions (de dividir) l’executiu de Pedro Sánchez, o si la volen preservar per si algun dia sona la flauta del Gobierno Nacional (com en diuen de la Gran Coalició PSOE-PP) i cal menester un relleu de Sánchez que sigui acceptable per al seu nacionalisme de caserna i cigaló.