Més de la meitat (55,6%) dels joves de l'Estat amb dificultats econòmiques i carències materials té problemes de salut mental, sent l'atur, la precarietat laboral i la crisi d'habitatge algunes de les principals preocupacions d'aquesta generació que contribueixen a minar el seu benestar emocional. Les dades provenen d'un informe que publiquen aquest dijous el Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) i l'ONG Oxfam Intermón, en el qual realitzen una radiografia de la situació de precarietat laboral de les persones joves d'entre 16 i 29 anys i s'estudia el vincle entre condicions socioeconòmiques i salut mental, fent ús del Baròmetre de Joventut, Salut i Benestar. "Quan les vivències en el mercat laboral desperten de forma continuada estrès, insatisfacció i pessimisme davant el futur, no és d'estranyar que la joventut més vulnerable presenti una autopercepció més negativa sobre la seva salut mental i majors taxes de trastorns diagnosticats", adverteix l'estudi, anomenat 'Equilibristes: les acrobàcies de la joventut per a sostenir la seva salut mental en una societat desigual'.
D'entre tots els grups d'edat, el que més ha vist créixer els problemes psicològics és el que comprèn a les persones d'entre 15 i 34 anys. Concretament, la taxa passa de registrar 5.712 casos clínics per cada 100.000 habitants el 2011 a registrar 39.408 casos en 2022, la qual cosa suposa un creixement del 590%. De fet, en el conjunt dels joves de 16 a 29 anys, el 48,9% han experimentat ideacions suïcides i més de la meitat les tenen de forma recurrent.
"El 2017, el 66% dels joves no havia tingut mai cap problema de salut mental, però ara només el 36% manifesten no haver-ne patit. A més, el 41% experimenta aquests problemes sovint. Ara és una problemàtica majoritària", explica Alejandro García, responsable de polítiques de protecció social i ús d'Oxfam Intermón i un dels autors de l'estudi. García reconeix que avui dia els joves manifesten una gran consciència sobre la salut mental, una reducció dels prejudicis sobre aquest tema i un augment de la capacitat per identificar i parlar de tot allò relacionat amb la seva experiència emocional. "Malgrat que això pot haver fet visibilitzar més els problemes, no treu que la tendència és ascendent i que els problemes existeixen, encara que abans poguessin estar ocults. Ara és un problema en l'agenda pública que abans estava soterrat", ha apuntat.
Malgrat aquest panorama general desolador, només el 17% dels joves declara haver estat atès per un especialista en salut mental de la sanitat pública i gairebé el 38% afirma que no ha buscat ajuda professional a causa del cost de l'atenció privada, ja que dues sessions mensuals de teràpia psicològica suposen de mitjana al voltant del 15% dels ingressos mensuals d'aquesta generació, apunta l'estudi —uns 75 € dels 1.005.21 € nets mensuals que cobren de mitjana (2023)—. L'informe critica que, enfront d'aquesta crisi de salut mental, la sanitat pública està "infradotada" de recursos, perquè compta amb 5,14 psicòlegs per cada 100.000 habitants, enfront dels 18 de mitjana a la Unió Europea o els 26 de mitjana de l'OCDE.
Insatisfets i desmotivats amb la feina i la seva situació econòmica
Amb tot, "el problema no se solucionarà augmentant les places de psicòlegs", ha advertit Andrea Henry, presidenta del CJE, qui ha subratllat que "cal assegurar l'accés a l'habitatge digne i que els salaris siguin suficients per a poder viure d'acord amb cost de la vida, perquè tot això també és parlar de salut mental". De fet, la prevalença de diagnòstics de problemes de salut mental també es mostra en un alt grau en els joves que presenten carències materials severes (55,9%) o els que no poden emancipar-se pel preu prohibitiu de l'habitatge (51%). “Per a la generació de persones joves és complicat somiar amb un futur estable, ja que han de bregar amb la precarietat laboral, la temporalitat i la desocupació, viuen en un constant estat de desequilibri econòmic” assenyala Raquel Checa, responsable del programa Desigualtat Zero d'Oxfam Intermón.
Quan se'ls pregunta als joves sobre diferents aspectes vitals amb els quals estan satisfets, només destaquen com a positiu aquells relacionats amb la família, les amistats i el temps lliure. En el costat contrari, només quatre de cada deu persones joves enquestades manifesten satisfacció amb els seus estudis o la seva feina, xifra que baixa fins a tres de cada deu si es pregunta per la seva situació econòmica. El 40,3% de les persones joves considera que viurà pitjors oportunitats laborals que els seus progenitors, enfront del 38,4% que opina que el seu futur laboral serà millor. Això es tradueix també en el fet que gairebé el 40% dels joves creu que en el futur viurà episodis d'ansietat i baix estat d'ànim, assenyala l'estudi. "Tenir una generació jove desmotivada i sense perspectives de futur és negatiu per a tota la societat", ha avisat la presidenta del CJE.