La DANA que va arrasar el País Valencià fa gairebé tres setmanes ja ha deixat 219 morts, així com centenars de cases i empreses destrossades. A més, hi ha un altre problema afegit, i és que la quantitat de fang acumulat al clavegueram dels pobles afectats està bloquejant les tasques de neteja i desinfecció per a una recuperació de la normalitat. Els tècnics de la Diputació de València i la Generalitat Valenciana ja han advertit que el clavegueram trigarà gairebé un any a funcionar amb "normalitat", segons ha avançat Levante-EMV. A Paiporta, el municipi amb més morts per la DANA, la seva alcaldessa, Maribel Albalat, ha alertat que el fang acumulat ha obstruït el clavegueram i no deixa passar les aigües fecals, que ja estan arribant a les cases. En declaracions al citat diari, Albalat ha alertat que si la situació s'allarga pot portar problemes greus de salut pública. Dimecres passat, la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també advertia que "continua preocupant eliminar el llot del clavegueram, perquè pugui desguassar bé, en unes hores en què mirem al cel per l'avís d'una nova DANA. Important estar atents a les alertes i seguir totes les recomanacions".

Clavegueram obstruït pel fang

La batllessa de Paiporta ha denunciat que el problema que tenen al clavegueram és "molt greu", ja que està totalment obstruït i les aigües fecals ja han començat a arribar a les cases dels veïns. "Això, si no es talla ja, generarà no només un problema de malestar, sinó de salut pública", adverteix Albalat. "Una cosa senzilla com tenir contenidors perquè la gent hi tiri el fang i no s'obstrueixin les clavegueres és difícil d'aconseguir. Que ens ajudin, estem desesperats", ha reclamat. La batllessa ha agraït les tasques dels equips d'emergència, però ha lamentat que "necessitem més recursos, això va molt lent i és impossible poder fins i tot plantejar-se tornar a una normalitat", assenyala. "Estem molt cansats". "Hem trucat a la Generalitat Valenciana i diuen que ens trucaran. Però que vingui gent si us plau, estem en una situació crítica, no tenim ni un comerç obert. Estem encara alimentant a la gent, repartint aigua potable. Això va lent i no pot ser", ha assenyalat. En paral·lel, en declaracions a RAC1, Albalat ha assegurat que Mazón no els ha trucat: "Només l'he vist una vegada en una reunió. Oficialment, no sé el nombre de morts. Ho sé pel que he vist publicat als mitjans i perquè conec la gent del poble". I ha afegit: "Volem saber si hi ha hagut un responsable, perquè a nosaltres no ens va avisar ningú".

Diversos equips de bombers i especialistes en aigües subterrànies treballen intensament per desembussar la xarxa de la gran quantitat de fang que va arrossegar el desbordament del barranc i de tot el que els primers equips de neteja van abocar a les clavegueres dels carrers, sense seguir cap mena de directriu. Això ha provocat l'obstrucció absoluta en alguna de les zones. Experts del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han advertit que a les riuades no només fa malbé l'aigua, sinó que encara més el fang. Un fang que “inutilitza els electrodomèstics i deteriora el mobiliari”. A més, els científics també han apuntat que la majoria dels estudis de riscos per inundacions i els mapes de zones inundables són elaborats “suposant que el que circula per les nostres lleres i ribes és aigua neta, gairebé destil·lada, sense fang”, per tant, els sediments no s'acostumen a tenir en compte en l'elaboració d'aquests estudis. 

Crida a no obrir soterranis i garatges a Paiporta

L'Ajuntament de Paiporta ha llançat un avís a la població i ha demanat als veïns que no actuïn pel seu compte en l'obertura de soterranis i garatges i ha recordat que ja hi estan actuant efectius de Bombers i de la Unitat Militar d'Emergències (UME), les Forces Armades i la Policia. "La prioritat és garantir la seguretat i la salut pública", han indicat. En un missatge al seu compte d'X, que va acompanyat d'un vídeo, dos bombers demanen a les persones que venen com a voluntaris a ajudar que tinguin "especial cura" a intentar no abocar escombraries ni llot als desguassos o les clavegueres: "Si no, no podrem continuar avançant com estem aconseguint fer", assenyalen. A la publicació, el consistori valencià també indica que el llot s'ha de retirar correctament i, en el cas de les aigües acumulades, demana que es permeti a la inspecció tècnica l'accés a fossats d'ascensor i soterranis.

Un altre efectiu de l'UME explica que el primer que fan és buscar on desguassa tot el sistema de clavegueram, una cartografia tant de la xarxa d'aigües fluvials com de la d'aigües fecals que li proporcionen des del Lloc de Comandament Avançat (PMA). També indica que als embornals que hi ha a les voreres —les clavegueres amb reixa per on es filtra l'aigua de pluja— se succiona la part liquada del llot i la part que és més dura es dissol amb una mànega d'alta pressió, que s'introdueix al fang. "Amb això aconseguim que, si torna a ploure, l'aigua no quedi embussada i corrin tant les aigües fecals com les fluvials", ha explicat. 

Control mediambiental del fang

El fang que s'està retirant dels municipis afectats per la DANA, concentrat principalment a la xarxa de clavegueram, es dipositarà de nou a barrancs i cursos dels rius, una vegada passi els controls mediambientals corresponents. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient han assenyalat que aquest és l'acord que han aconseguit amb el Ministeri de Transició Ecològica per donar una sortida als sediments que encara s'acumulen a molts municipis. "Fins ara les anàlisis estan sortint bé", han assenyalat, per la qual cosa els sediments, formats principalment per fang i aigua, es poden dipositar a les lleres. En cas que no fos així, el fang es derivaria a plantes de tractament especialitzades, aclareixen.

Els residus que s'estan recollint de les zones afectades s'estan portant a punts instal·lats a zones annexes als nuclis urbans. Posteriorment, es traslladen a cinc punts de transferència més grans i amb més capacitat, lluny dels habitatges i de les zones residencials, on queden emmagatzemats de manera temporal, abans del seu enviament als abocadors. La següent fase estableix el transport d'aquests residus fins als abocadors i pedreres que s'han habilitat per a aquest fi, on romandran fins que sigui possible dur a terme els tractaments corresponents per a la seva correcta gestió.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!