Reflexions enriquidores i crítiques. La presidenta de la secció d’apel·lacions penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Ángels Vivas Larruy, ha fet pensar als assistents amb la seva conferència, Perspectiva de gènere en l’àmbit penal. Destriar entre fal·lacies i principis, aquest dijous en la jornada Els drets de les dones en el dret, organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i en col·laboració amb la Comissió de Dones del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Vivas ha lamentat “l’abús i el buidatge del concepte” perspectiva de gènere, i citant juristes i filosofes com Judith Butler, ha aclarit que fa referència a les relacions socials que es produeix entre persones, que tots dos poden ser víctimes i lluny del concepte de sexes oposats. Ningú oblida que Ángels Vivas va ser castigada pel Poder Judicial per haver signat el manifest dels jutges catalans pel dret a decidir (ara emparats pel TEDH), i la va descartar com a presidenta de l’Audiència de Barcelona, tot i tenir més experiència i antiguitat que l’actual president.
“El delicte de gènere no existeix. En el Codi Penal hi ha homicidis, no feminicidis”, ha aclarit la magistrada, que ha format part de la comissió d’Igualtat de Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD). En una intervenció amb molt contingut, Vivas ha explicat que mentre hi ha lleis per afavorir la discriminació positiva de les dones, "en el sistema penal no és possible, ja que és ultra garantista i no es pot invertir la càrrega de la prova", com es fa en altres àmbits judicials, com per exemple, ha detallat quan un empresari acomiada una dona embarassada i ha de demostrar que no ho ha fet pel seu estat.
Les dones de l’IEC
La jornada, a la seu de l’IEC, ha estat inaugurada per la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Corominas, i del president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep Maria Vilajosana, el qual ha confessat que "després de 30 anys esperant la igualtat real entre homes i dones, el sostre de vidre es manté” en sectors com la universitat, on en el seu cas ha indicat: "en una reunió de catedràtics érem 13 homes i 3 dones”, i espera que la nova llei d’Universitats faci un canvi fins a assolir la paritat en els càrrecs. En aquest sentit, Corominas ha detallat que el nou equip de l’IEC, sorgit el 2021, té la primera dona presidenta, Teresa Cabré, i han engegat iniciatives com un pla d’igualtat o els podcast amb Pioneres del coneixement, les dones de l’IEC. Amb tot, es manté el desequilibri, segons les dades que ha detallat: Actualment, hi ha 50 dones membres de ple dret a l’IEC, que representen només el 18% del total, mentre que les dones que treballen a l’IEC són el 70%.
El perill del populisme punitiu
Vivas ha projectat a la pantalla de l’auditori la imatge d’una escultura de Themis d’Atenes, amb un braç trencat, com a “reflex que a la Justícia es treballa amb molta fragilitat” i ha destacat que els companys i les companyes de la judicatura “treballen de forma acurada”. També ha fixat que el concepte de gènere que utilitza és el que recull el Conveni d’Istanbul, i ha lamentat que ara com ara provoqui “desavinences” entre diferents col·lectius del feminisme, a més de nomenar les distintes lleis que s’han aprovat per fomentar la igualtat entre homes i dones. La magistrada ha exposat que en el sistema penal no es poden aplicar aquestes normes generals perquè predominen principis com la presumpció d’innocència. I ha manifestat que “el populisme punitiu és nefast” perquè es realitza quan passen casos molts greus que impacten a la ciutadania, però provoquen canvis “amb esperit venjatiu i tolerància zero”, i quan la reforma legislativa arriba als jutjats es veu d’una altra manera o “són canvis simbòlics”, i ha citat els casos de les ocupacions d’habitatges, els multireincidents de furts o la mateixa llei de llibertat sexual.
Dones més tutelades
D’aquesta nova llei del ‘només sí és sí’, la magistrada Vivas ha assegurat que “no calia”, i ha afegit que ha creat una major tutela de les dones, que ara seran interrogades en els tribunals perquè aclareixin el consentiment, amb aquesta norma creada, a parer seu, pel govern patriarcal/protector i el feminisme. “Els jutges hem d’analitzar fets”, ha insistit la magistrada, i no centrar el debat en la persona. “La traducció de perspectiva de gènere és perspectiva feminista”, ha manifestat Vivas i ha afegit que l'objectiu de la LO 1/2004 “era afavorir qui està pitjor”, i en la majoria de casos són les dones.
La credibilitat de les víctimes
Amb les bases clares, la presidenta de la sala d’apel·lacions penal del TSJC (que revisa les sentències de les audiències provincials i les de jurat) ha detallat principis i fal·làcies en les distintes fases d’investigació d’un delicte. “La presumpció d’innocència no equival a la impunitat, sinó a les garanties de tenir un procediment just”, ha afirmat Ángels Vivas. En la fase d’instrucció, ha assegurat que és una fal·làcia que el jutge només en té prou amb la declaració de la víctima o amb els informes tècnics que validen la versió de la víctima. En la fase del judici, ha precisat que “és una fal·làcia que es pugui preguntar de tot”, s’ha de tenir cura de la persona i la seva situació, com l’estat mental; també ha descartat que la policia tingui el principi de veracitat, com molt bé ha demostrat la sala que presideix en tombar o rebaixar condemnes a manifestants amb l’única prova de la declaració d’agents dels Mossos.
També ha qualificat de fal·làcia que si la víctima no vol declarar és que ha mentit; “Les víctimes tenen els seus temps, que no són els temps judicials.” I el tribunal és qui ha de decidir la credibilitat, analitzant criteris, com la persistència de la denúncia, la versemblança o que no hi hagi motius espuris. “Els jutges sí que ens creiem les víctimes d’agressions sexuals, en general, però a vegades falten proves per condemnar”, ha declarat la magistrada.
Per concloure, Ángels Vivas ha projectat l’escultura La dona que sent, de Marta Darder (és la cara d'una dona amb les parts encaixades amb esquerdes, al·legoria de cicatrius visibles del patit i superat) per denunciar que l’actual model, pactat entre el feminisme i l’Estat “ens encotilla”. Ha recordat que amb la desaparició, violació i assassinat de les nenes d’Alcàsser, els mitjans de comunicació i la societat va voler controlar i fer tornar a casa les dones.
Vivas també ha explicat que amb la víctima de la Manada de Pamplona ella i dues magistrades més van escriure-li una carta, que ha assegurat que mantindria en l’actualitat. Ho ha resumit en quatre afirmacions: el tribunal, al final (el Suprem), la va creure i no va patir un abús sexual, sinó una violació; la víctima no ha de sentir-se culpable de res i ha de poder refer-se; les agressions no surten gratis, i els violadors van ser condemnats a penes altes (9 anys de presó), i tot el sistema judicial és millorable i entendrien que amb el calvari patit, no ho hagués denunciat.
Un luxe de conferència i el debat posterior molt enriquidor, segons les participants.