Els disset presidents dels Tribunals Superior de Justícia (TSJ) de l'Estat espanyol han expressat “la seva preocupació” per “la permanent desqualificació” dels jutges, que a parer seu “comporta la creixent deterioració de la imatge de la justícia, amb el risc afegit de provocar pèrdua de confiança per part de la ciutadania”, segons recullen en les conclusions de la jornada anual de presidents, celebrada a Granada, i publicades aquest dimecres. En les XIX jornades de presidents, els magistrats també manifesten la seva “preocupació sobre la situació general de la justícia”, i afirmen: “Demanem als responsables polítics que tanquin, d'una vegada per sempre, amb el major consens i sensibilitat, el procés inacabat de modernització de la justícia, que exigeix una profunda i urgent reforma per a resoldre els dèficits organitzatius, estructurals, legislatius i tecnològics que la llastren des de fa dècades.”
L’enrocament del PP per no acordar amb el PSOE la renovació dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que tenen el mandat caducat des del desembre de 2018 i no es poden renovar altres alts càrrecs -com el del president del TSJ de Catalunya, encapçalat per Jesús Maria Barrientos- ha malmès la imatge de l’òrgan de govern dels jutges. A més, arreu de l’Estat espanyol es parla de casos de lawfare és a dir, d’usar els jutjats contra els rivals polítics, com ara l’Operació Catalunya contra els líders independentistes catalans. A més, a Catalunya es manté que hi ha jutges que persegueixen a activistes i polítics només per ser independentistes, com en els casos dels CDR, Tsunami i Volhov, entre d’altres.
Professionalitat i independència
En el comunicat, els presidents i presidentes dels Tribunals Superiors de Justícia “constaten la necessitat de millorar la imatge del jutge davant la societat”, partint de la rellevància de les seves funcions i incidint especialment en la seva professionalitat, independència i imparcialitat". I per això, proposen adoptar mesures internes, dirigides al mateix col·lectiu judicial, i mesures externes que tenen per objecte els mitjans de comunicació. No detallen cap mesura per evitar excessos o problemes de salut detectats en una part de la plantilla de jutges i magistrats, que a vegades són la font dels problemes. Jurisdiccionalment, sempre hi ha tribunals, que a través de recursos de les parts i de la Fiscalia, revisen les resolucions d’un jutge; però quan es presenten recusacions de jutges, gairebé mai s’aproven, i no s'aparta el jutge del cas.
Jubilació massiva
Els presidents dels TSJ també alerten “d’un importat dèficit de jutges i magistrat en una dècada, a conseqüència de les vacants que generaran les jubilacions i la deficient planificació de convocatòries per cobrir-les”. Asseguren que per cobrir aquest dèficit caldrà que “sense demora” cada any es facin convocatòries d’oposicions a jutges d’entre 310 i 320 places, a més de les del quart torn.
En aquest sentit, els màxims representats territorials dels jutges insisteixen que “la cobertura de vacants en la carrera judicial ha de regir-se pels principis de mèrit i capacitat, garantits pels sistemes d'oposició per al torn lliure i concurs per al quart torn”. També declaren que és “imprescindible dur a terme l'esperada reforma organitzativa de la justícia espanyola, mitjançant la implementació d'un model de Tribunals d'Instància que permeti aconseguir una major eficiència dels recursos humans i una major facilitat per a la creació de noves places de jutges i magistrats on resultin necessàries, amb un menor cost econòmic, perquè no comporta la dotació d'un nou jutjat complet”.
En les millores, els presidents també indiquen que “davant l'absència d'un únic sistema informàtic de gestió dels procediments judicials” per a tot el territori de l’Estat espanyol, “ha de garantir-se un desenvolupament similar dels diferents existents, suprimint les diferències que actualment es constaten”.
Jutjats comarcals de violència masclista
Finalment, els presidents dels Tribunals Superiors de Justícia es mostren “favorables” a la creació de jutjats comarcalitzats de Violència sobre la Dona amb competència exclusiva i excloent en aquesta matèria, fet -sostenen- que implicarà que tinguin un àmbit territorial que comprengui diversos partits judicials i, així, “aconseguir una resposta més especialitzada, coordinada i amb millors recursos”. Aquesta proposta, plantejada fa anys pel Ministeri de Justícia, ha estat criticada pel Consell de l’Advocacia Catalana perquè considera que no es pot allunyar la justícia de la ciutadania.
A la foto principal, jutgesses i jutges de la 72 promoció, en l'acte al TSJC. / Foto: Eva Parey